5 d'agost de 2026
Dedicació de la Basílica de Santa Maria la Major, Neus, Blanca, Àfrica i el Remei, santa Afra i Mare de Déu del Vinyet
Avui, dia 5 d’agost, celebrem la Dedicació de la Basílica de Santa Maria la Major, així com les advocacions de les Neus, Blanca, Àfrica i el Remei, la festivitat de santa Afra i la Mare de Déu del Vinyet.
Dedicació de la Basílica de Santa Maria la Major; Mare de Déu de les Neus i Verge Blanca
La llegenda explica que la nit del 4 al 5 d’agost de l'any 356, un matrimoni romà va tenir el somni que s'havia de construir una església dedicada a Maria. Quan ho van comentar al papa, van descobrir que ell havia tingut un somni similar. L’endemà, el 5 d’agost, en ple estiu, una nevada miraculosa va marcar el perímetre de l'església que s’havia d'edificar a Roma en honor de la Mare de Déu. Immediatament, el papa en va ordenar la construcció, però el temple no va durar gaire. Vuitanta anys després, just després del Concili d’Efes —que va declarar la maternitat divina de Maria—, el papa Sixt III va manar reconstruir en el mateix lloc la primera església d’Occident dedicada a la Verge: la basílica de Santa Maria la Major. D’aquest relat neix també el nom popular de “Mare de Déu de les Neus” o “Verge Blanca” amb què es coneix la diada d’avui.
La Basílica de Santa Maria la Major és el centre de la devoció mariana a Roma. La seva imatge és coneguda com a Salus Populi Romani (Protectora del Poble Romà), per la qual cosa es considera l'origen remot de moltes de les advocacions de la “Verge del Remei” repartides arreu del món. La basílica romana destaca també per la gran quantitat d’imatges al voltant de la vida de Maria, especialment les relacionades amb el Naixement: s'hi venera, de fet, una part del pessebre que, segons la tradició, va fer servir el Nen Jesús. Per això, aquest temple també es coneix com la basílica de la “Mare de Déu del Pessebre”. Així mateix, acull una imatge de Maria “Reina de la Pau”, encarregada per Benet XV en acció de gràcies per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Santa Afra d’Augsburg, màrtir
Aquesta màrtir va morir l'any 304 durant la persecució contra els cristians a Augsburg, a l’actual Alemanya. Per aquella època, els soldats obligaven a retre culte als déus pagans i aquells que s'hi negaven eren turmentats de mil maneres per aconseguir que abjuressin de la seva fe. Segons diverses tradicions llegendàries, la santa, d'origen africà, practicava la prostitució sagrada quan es va convertir al cristianisme i, sense ni tan sols haver estat batejada, va ser cremada viva per confessar la seva fe en Crist. Avui és venerada com a santa per diverses confessions cristianes. Una altra llegenda vincula santa Afra amb sant Narcís, patró de Girona, motiu pel qual al sepulcre gòtic del sant hi figuren diverses imatges d'ella.
Mare de Déu del Vinyet de Sitges
La seva història com a capella dedicada al culte de Maria va començar a l’edat mitjana. En una zona de vinyes, durant el segle XII es va bastir una petita ermita dedicada a la Mare de Déu. Aquesta modesta capella va patir diverses modificacions, així com la mateixa imatge, fins a convertir-se en l’actual santuari. L’any 1648 va quedar establerta aquesta data com a festivitat pròpia.
Dedicació de la Basílica de Santa Maria la Major; Mare de Déu de les Neus i Verge Blanca
La llegenda explica que la nit del 4 al 5 d’agost de l'any 356, un matrimoni romà va tenir el somni que s'havia de construir una església dedicada a Maria. Quan ho van comentar al papa, van descobrir que ell havia tingut un somni similar. L’endemà, el 5 d’agost, en ple estiu, una nevada miraculosa va marcar el perímetre de l'església que s’havia d'edificar a Roma en honor de la Mare de Déu. Immediatament, el papa en va ordenar la construcció, però el temple no va durar gaire. Vuitanta anys després, just després del Concili d’Efes —que va declarar la maternitat divina de Maria—, el papa Sixt III va manar reconstruir en el mateix lloc la primera església d’Occident dedicada a la Verge: la basílica de Santa Maria la Major. D’aquest relat neix també el nom popular de “Mare de Déu de les Neus” o “Verge Blanca” amb què es coneix la diada d’avui.
La Basílica de Santa Maria la Major és el centre de la devoció mariana a Roma. La seva imatge és coneguda com a Salus Populi Romani (Protectora del Poble Romà), per la qual cosa es considera l'origen remot de moltes de les advocacions de la “Verge del Remei” repartides arreu del món. La basílica romana destaca també per la gran quantitat d’imatges al voltant de la vida de Maria, especialment les relacionades amb el Naixement: s'hi venera, de fet, una part del pessebre que, segons la tradició, va fer servir el Nen Jesús. Per això, aquest temple també es coneix com la basílica de la “Mare de Déu del Pessebre”. Així mateix, acull una imatge de Maria “Reina de la Pau”, encarregada per Benet XV en acció de gràcies per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Santa Afra d’Augsburg, màrtir
Aquesta màrtir va morir l'any 304 durant la persecució contra els cristians a Augsburg, a l’actual Alemanya. Per aquella època, els soldats obligaven a retre culte als déus pagans i aquells que s'hi negaven eren turmentats de mil maneres per aconseguir que abjuressin de la seva fe. Segons diverses tradicions llegendàries, la santa, d'origen africà, practicava la prostitució sagrada quan es va convertir al cristianisme i, sense ni tan sols haver estat batejada, va ser cremada viva per confessar la seva fe en Crist. Avui és venerada com a santa per diverses confessions cristianes. Una altra llegenda vincula santa Afra amb sant Narcís, patró de Girona, motiu pel qual al sepulcre gòtic del sant hi figuren diverses imatges d'ella.
Mare de Déu del Vinyet de Sitges
La seva història com a capella dedicada al culte de Maria va començar a l’edat mitjana. En una zona de vinyes, durant el segle XII es va bastir una petita ermita dedicada a la Mare de Déu. Aquesta modesta capella va patir diverses modificacions, així com la mateixa imatge, fins a convertir-se en l’actual santuari. L’any 1648 va quedar establerta aquesta data com a festivitat pròpia.
Array
(
[ID] => 1370
[actiu] => 1
[fecha] => 1785880800
[cicle] => -
[titol] => Dedicació de la Basílica de Santa Maria la Major, Neus, Blanca, Àfrica i el Remei, santa Afra i Mare de Déu del Vinyet
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 5 d’agost, celebrem la Dedicació de la Basílica de Santa Maria la Major, així com les advocacions de les Neus, Blanca, Àfrica i el Remei, la festivitat de santa Afra i la Mare de Déu del Vinyet.
Dedicació de la Basílica de Santa Maria la Major; Mare de Déu de les Neus i Verge Blanca
La llegenda explica que la nit del 4 al 5 d’agost de l'any 356, un matrimoni romà va tenir el somni que s'havia de construir una església dedicada a Maria. Quan ho van comentar al papa, van descobrir que ell havia tingut un somni similar. L’endemà, el 5 d’agost, en ple estiu, una nevada miraculosa va marcar el perímetre de l'església que s’havia d'edificar a Roma en honor de la Mare de Déu. Immediatament, el papa en va ordenar la construcció, però el temple no va durar gaire. Vuitanta anys després, just després del Concili d’Efes —que va declarar la maternitat divina de Maria—, el papa Sixt III va manar reconstruir en el mateix lloc la primera església d’Occident dedicada a la Verge: la basílica de Santa Maria la Major. D’aquest relat neix també el nom popular de “Mare de Déu de les Neus” o “Verge Blanca” amb què es coneix la diada d’avui.
La Basílica de Santa Maria la Major és el centre de la devoció mariana a Roma. La seva imatge és coneguda com a Salus Populi Romani (Protectora del Poble Romà), per la qual cosa es considera l'origen remot de moltes de les advocacions de la “Verge del Remei” repartides arreu del món. La basílica romana destaca també per la gran quantitat d’imatges al voltant de la vida de Maria, especialment les relacionades amb el Naixement: s'hi venera, de fet, una part del pessebre que, segons la tradició, va fer servir el Nen Jesús. Per això, aquest temple també es coneix com la basílica de la “Mare de Déu del Pessebre”. Així mateix, acull una imatge de Maria “Reina de la Pau”, encarregada per Benet XV en acció de gràcies per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Santa Afra d’Augsburg, màrtir
Aquesta màrtir va morir l'any 304 durant la persecució contra els cristians a Augsburg, a l’actual Alemanya. Per aquella època, els soldats obligaven a retre culte als déus pagans i aquells que s'hi negaven eren turmentats de mil maneres per aconseguir que abjuressin de la seva fe. Segons diverses tradicions llegendàries, la santa, d'origen africà, practicava la prostitució sagrada quan es va convertir al cristianisme i, sense ni tan sols haver estat batejada, va ser cremada viva per confessar la seva fe en Crist. Avui és venerada com a santa per diverses confessions cristianes. Una altra llegenda vincula santa Afra amb sant Narcís, patró de Girona, motiu pel qual al sepulcre gòtic del sant hi figuren diverses imatges d'ella.
Mare de Déu del Vinyet de Sitges
La seva història com a capella dedicada al culte de Maria va començar a l’edat mitjana. En una zona de vinyes, durant el segle XII es va bastir una petita ermita dedicada a la Mare de Déu. Aquesta modesta capella va patir diverses modificacions, així com la mateixa imatge, fins a convertir-se en l’actual santuari. L’any 1648 va quedar establerta aquesta data com a festivitat pròpia.
[imatge] =>
)