27 de juliol de 2026
Sant Cugat, santa Juliana, santa Semproniana, sant Aureli, santa Natàlia, sant Fèlix, santa Liliosa i Jordi i sant Celestí I
Avui, dia 27 de juliol, celebrem la festivitat dels sants màrtirs: Cugat, Juliana i Semproniana a casa nostra; Aureli, Natàlia, Fèlix, Liliosa i Jordi, a Còrdova; i també la del papa sant Celestí I.
Sant Cugat, màrtir
Aquest màrtir va néixer al nord d’Àfrica al segle III i va ser cantat pel poeta Aureli Prudenci a finals del segle IV, qui deia que el dia del judici «Barcelona s’alçarà, ben confiada en l’insigne màrtir Cugat». Segons la tradició, era un mercader que, juntament amb el seu company Feliu, va desembarcar a Barcelona amb l’objectiu d’evangelitzar aquestes terres. Cugat es va quedar a Barcelona i Feliu va anar a Girona. Sant Cugat va patir martiri probablement el 25 de juliol de l’any 303 o 304, víctima de la gran persecució de Dioclecià i Maximià. Posteriorment, la seva festa es va traslladar al dia 27 en coincidir amb la de l’apòstol sant Jaume.
Segurament va ser mort a Barcino i sepultat primerament a prop d’on es trobava l’església de Sant Cugat del Rec o del Camí. Al Vallès, al lloc anomenat Octavià i sobre les restes d’una antiga fortalesa romana inacabada, al segle V es construí un edifici sepulcral i, posteriorment, un temple paleocristià dedicat a Sant Cugat Octavià, a l’actual claustre del futur monestir.
Durant la invasió musulmana, les restes del sant foren traslladades a Saint-Denis, a França. Cal tenir en compte que, fruit de la renovació litúrgica carolíngia del segle IX, els nous bisbes francs de Barcelona volgueren potenciar la figura de santa Eulàlia en detriment dels antics sants de tradició visigòtica, com ara sant Cugat. Així, en retornar part de les relíquies de França, no anaren a Barcelona sinó al monestir de Sant Cugat Octavià, on els monjos les col·locaren sobre l’altar i preservaren litúrgicament la memòria del màrtir. En aquesta mateixa època, els monjos van redactar una nova passio que situava l’execució i el martiri al mateix lloc del monestir, intentant desvincular el sant de la seva antiga sepultura barcelonina. El monestir esdevindria el centre de l’actual ciutat de Sant Cugat del Vallès, que ha venerat durant mil anys la memòria del nostre màrtir.
Santes Juliana i Semproniana, màrtirs
Les Santes, patrones de Mataró, segons certs relats tradicionals tardans, havien nascut a Iluro, eren deixebles de sant Cugat i van ser descobertes mentre enterraven cristianament el cos del màrtir. Com que es van negar a abjurar de la fe cristiana, foren sotmeses a tortura i executades. Les restes de les Santes es veneraven al monestir de Sant Cugat del Vallès fins que, després de la desamortització, foren traslladades a Mataró. La seva festa, igual que la del seu mestre, es va traslladar al 27 de juliol.
Sants Aureli i Natàlia, màrtirs
Aureli era un cristià de Còrdova casat amb Natàlia. Durant la persecució del segle IX, juntament amb el parent d'Aureli, Fèlix, la seva dona Liliosa i el monjo Jordi, van professar obertament la seva fe cristiana davant les autoritats musulmanes. Per aquest fet, foren executats el 27 de juliol de l’any 852.
Sant Celestí I, papa
Elegit papa l’any 422, es va preocupar que l’Església es mantingués en la veritable fe i ampliés els seus límits. Va promoure el Concili d’Efes, en el qual es va condemnar Pelagi i Nestori i es va proclamar Maria com a Mare de Déu. Va instituir l’episcopat a la Gran Bretanya i a Irlanda. Morí l’any 432.
Sant Cugat, màrtir
Aquest màrtir va néixer al nord d’Àfrica al segle III i va ser cantat pel poeta Aureli Prudenci a finals del segle IV, qui deia que el dia del judici «Barcelona s’alçarà, ben confiada en l’insigne màrtir Cugat». Segons la tradició, era un mercader que, juntament amb el seu company Feliu, va desembarcar a Barcelona amb l’objectiu d’evangelitzar aquestes terres. Cugat es va quedar a Barcelona i Feliu va anar a Girona. Sant Cugat va patir martiri probablement el 25 de juliol de l’any 303 o 304, víctima de la gran persecució de Dioclecià i Maximià. Posteriorment, la seva festa es va traslladar al dia 27 en coincidir amb la de l’apòstol sant Jaume.
Segurament va ser mort a Barcino i sepultat primerament a prop d’on es trobava l’església de Sant Cugat del Rec o del Camí. Al Vallès, al lloc anomenat Octavià i sobre les restes d’una antiga fortalesa romana inacabada, al segle V es construí un edifici sepulcral i, posteriorment, un temple paleocristià dedicat a Sant Cugat Octavià, a l’actual claustre del futur monestir.
Durant la invasió musulmana, les restes del sant foren traslladades a Saint-Denis, a França. Cal tenir en compte que, fruit de la renovació litúrgica carolíngia del segle IX, els nous bisbes francs de Barcelona volgueren potenciar la figura de santa Eulàlia en detriment dels antics sants de tradició visigòtica, com ara sant Cugat. Així, en retornar part de les relíquies de França, no anaren a Barcelona sinó al monestir de Sant Cugat Octavià, on els monjos les col·locaren sobre l’altar i preservaren litúrgicament la memòria del màrtir. En aquesta mateixa època, els monjos van redactar una nova passio que situava l’execució i el martiri al mateix lloc del monestir, intentant desvincular el sant de la seva antiga sepultura barcelonina. El monestir esdevindria el centre de l’actual ciutat de Sant Cugat del Vallès, que ha venerat durant mil anys la memòria del nostre màrtir.
Santes Juliana i Semproniana, màrtirs
Les Santes, patrones de Mataró, segons certs relats tradicionals tardans, havien nascut a Iluro, eren deixebles de sant Cugat i van ser descobertes mentre enterraven cristianament el cos del màrtir. Com que es van negar a abjurar de la fe cristiana, foren sotmeses a tortura i executades. Les restes de les Santes es veneraven al monestir de Sant Cugat del Vallès fins que, després de la desamortització, foren traslladades a Mataró. La seva festa, igual que la del seu mestre, es va traslladar al 27 de juliol.
Sants Aureli i Natàlia, màrtirs
Aureli era un cristià de Còrdova casat amb Natàlia. Durant la persecució del segle IX, juntament amb el parent d'Aureli, Fèlix, la seva dona Liliosa i el monjo Jordi, van professar obertament la seva fe cristiana davant les autoritats musulmanes. Per aquest fet, foren executats el 27 de juliol de l’any 852.
Sant Celestí I, papa
Elegit papa l’any 422, es va preocupar que l’Església es mantingués en la veritable fe i ampliés els seus límits. Va promoure el Concili d’Efes, en el qual es va condemnar Pelagi i Nestori i es va proclamar Maria com a Mare de Déu. Va instituir l’episcopat a la Gran Bretanya i a Irlanda. Morí l’any 432.
Array
(
[ID] => 1361
[actiu] => 1
[fecha] => 1785103200
[cicle] => -
[titol] => Sant Cugat, santa Juliana, santa Semproniana, sant Aureli, santa Natàlia, sant Fèlix, santa Liliosa i Jordi i sant Celestí I
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 27 de juliol, celebrem la festivitat dels sants màrtirs: Cugat, Juliana i Semproniana a casa nostra; Aureli, Natàlia, Fèlix, Liliosa i Jordi, a Còrdova; i també la del papa sant Celestí I.
Sant Cugat, màrtir
Aquest màrtir va néixer al nord d’Àfrica al segle III i va ser cantat pel poeta Aureli Prudenci a finals del segle IV, qui deia que el dia del judici «Barcelona s’alçarà, ben confiada en l’insigne màrtir Cugat». Segons la tradició, era un mercader que, juntament amb el seu company Feliu, va desembarcar a Barcelona amb l’objectiu d’evangelitzar aquestes terres. Cugat es va quedar a Barcelona i Feliu va anar a Girona. Sant Cugat va patir martiri probablement el 25 de juliol de l’any 303 o 304, víctima de la gran persecució de Dioclecià i Maximià. Posteriorment, la seva festa es va traslladar al dia 27 en coincidir amb la de l’apòstol sant Jaume.
Segurament va ser mort a Barcino i sepultat primerament a prop d’on es trobava l’església de Sant Cugat del Rec o del Camí. Al Vallès, al lloc anomenat Octavià i sobre les restes d’una antiga fortalesa romana inacabada, al segle V es construí un edifici sepulcral i, posteriorment, un temple paleocristià dedicat a Sant Cugat Octavià, a l’actual claustre del futur monestir.
Durant la invasió musulmana, les restes del sant foren traslladades a Saint-Denis, a França. Cal tenir en compte que, fruit de la renovació litúrgica carolíngia del segle IX, els nous bisbes francs de Barcelona volgueren potenciar la figura de santa Eulàlia en detriment dels antics sants de tradició visigòtica, com ara sant Cugat. Així, en retornar part de les relíquies de França, no anaren a Barcelona sinó al monestir de Sant Cugat Octavià, on els monjos les col·locaren sobre l’altar i preservaren litúrgicament la memòria del màrtir. En aquesta mateixa època, els monjos van redactar una nova passio que situava l’execució i el martiri al mateix lloc del monestir, intentant desvincular el sant de la seva antiga sepultura barcelonina. El monestir esdevindria el centre de l’actual ciutat de Sant Cugat del Vallès, que ha venerat durant mil anys la memòria del nostre màrtir.
Santes Juliana i Semproniana, màrtirs
Les Santes, patrones de Mataró, segons certs relats tradicionals tardans, havien nascut a Iluro, eren deixebles de sant Cugat i van ser descobertes mentre enterraven cristianament el cos del màrtir. Com que es van negar a abjurar de la fe cristiana, foren sotmeses a tortura i executades. Les restes de les Santes es veneraven al monestir de Sant Cugat del Vallès fins que, després de la desamortització, foren traslladades a Mataró. La seva festa, igual que la del seu mestre, es va traslladar al 27 de juliol.
Sants Aureli i Natàlia, màrtirs
Aureli era un cristià de Còrdova casat amb Natàlia. Durant la persecució del segle IX, juntament amb el parent d'Aureli, Fèlix, la seva dona Liliosa i el monjo Jordi, van professar obertament la seva fe cristiana davant les autoritats musulmanes. Per aquest fet, foren executats el 27 de juliol de l’any 852.
Sant Celestí I, papa
Elegit papa l’any 422, es va preocupar que l’Església es mantingués en la veritable fe i ampliés els seus límits. Va promoure el Concili d’Efes, en el qual es va condemnar Pelagi i Nestori i es va proclamar Maria com a Mare de Déu. Va instituir l’episcopat a la Gran Bretanya i a Irlanda. Morí l’any 432.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1361.jpg
)