25 de juliol de 2026
Sant Jaume, santa Maria del Carme Sallés i santa Olímpia
Avui, dia 25 de juliol, celebrem la festivitat de sant Jaume, apòstol; santa Maria del Carme Sallés, verge; i santa Olímpia, diaconessa.
Sant Jaume, apòstol
Anomenat sant Jaume el Major per distingir-lo de l’altre apòstol del mateix nom que era més jove. Era fill de Zebedeu i de Salomé, germà de Joan i company de Pere i d’Andreu. Ho va deixar tot per seguir Jesús, juntament amb el seu germà Joan apòstol. De caràcter impetuós, els dos germans foren anomenats per Jesús mateix «fills del tro». Tots dos, juntament amb Pere, formen el grup dels tres apòstols que Jesús volia tenir a prop seu en els moments importants: així fou testimoni de la transfiguració, de la resurrecció de la filla de Jaire i de l’agonia de Getsemaní. Fou el primer apòstol que va donar la vida per Jesús quan Herodes Agripa el feu decapitar vers l’any 43.
La tradició diu que va predicar a la península Ibèrica i que les seves restes, després de la seva mort a Jerusalem, van ser dutes a Galícia, d’on és patró. Després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels regnes castellans i posteriorment de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostel·la va esdevenir un gran centre de pelegrinatges medievals de tot el món cristià, només darrere de Roma i Terra Santa. Iconogràficament se’l representa amb el bastó de pelegrí.
Santa Maria del Carme Sallés, verge
Nasqué a Vic el 1848 en el si d’una família cristiana. Després de fer el noviciat amb les Adoratrius a Barcelona i de passar per les Dominiques de l’Anunciata, on exercí de mestra, finalment, sota la protecció del bisbe de Burgos, el 1892 fundà la Congregació de les Religioses Concepcionistes Missioneres de l’Ensenyament.
Des del primer moment es dedicà a preparar les futures religioses mestres, plantejant l’educació com un projecte integral i equilibrat. La seva fe incommovible i la seva caritat ardent anaven unides a una gran sensibilitat per la formació cristiana de les dones, mostrant una cura especial per les més pobres. Morí a Madrid el 25 de juliol de 1911 i fou canonitzada el 2012.
Santa Olímpia, diaconessa
Nascuda vers l’any 360 en el si d’una família noble de Constantinoble. En morir el seu pare es convertí en l'hereva d'una de les grans fortunes de l’Imperi i la van casar amb el prefecte de Constantinoble, un matrimoni que va ser molt breu. Poc després d’enviudar va ser ordenada diaconessa pel bisbe Nectari. A partir d’aquí, Olímpia desenvolupà un gran caràcter benefactor envers els pobres i l’Església, més enllà dels cànons caritatius tradicionals.
L’arribada de sant Joan Crisòstom com a nou bisbe de Constantinoble el 397 suposà un canvi radical, ja que van establir una profunda amistat espiritual i una estreta col·laboració en els projectes assistencials. La nostra santa també fundà un monestir femení, amb el bisbe com a director espiritual i dirigit per diaconesses. Durant l’exili del bisbe, va ser acusada de l’incendi de Santa Sofia, i ella, amb gran fortalesa, es va defensar tota sola demostrant una gran sagacitat en parlar. Socorregué sant Joan Crisòstom durant el seu exili, fins al punt de ser calumniada, desposseïda de part dels seus béns i posteriorment exiliada a Nicomèdia, on va morir el 408. El Crisòstom la felicità en els seus escrits per haver enfortit amb el seu exemple els qui l'envoltaven.
Sant Jaume, apòstol
Anomenat sant Jaume el Major per distingir-lo de l’altre apòstol del mateix nom que era més jove. Era fill de Zebedeu i de Salomé, germà de Joan i company de Pere i d’Andreu. Ho va deixar tot per seguir Jesús, juntament amb el seu germà Joan apòstol. De caràcter impetuós, els dos germans foren anomenats per Jesús mateix «fills del tro». Tots dos, juntament amb Pere, formen el grup dels tres apòstols que Jesús volia tenir a prop seu en els moments importants: així fou testimoni de la transfiguració, de la resurrecció de la filla de Jaire i de l’agonia de Getsemaní. Fou el primer apòstol que va donar la vida per Jesús quan Herodes Agripa el feu decapitar vers l’any 43.
La tradició diu que va predicar a la península Ibèrica i que les seves restes, després de la seva mort a Jerusalem, van ser dutes a Galícia, d’on és patró. Després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels regnes castellans i posteriorment de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostel·la va esdevenir un gran centre de pelegrinatges medievals de tot el món cristià, només darrere de Roma i Terra Santa. Iconogràficament se’l representa amb el bastó de pelegrí.
Santa Maria del Carme Sallés, verge
Nasqué a Vic el 1848 en el si d’una família cristiana. Després de fer el noviciat amb les Adoratrius a Barcelona i de passar per les Dominiques de l’Anunciata, on exercí de mestra, finalment, sota la protecció del bisbe de Burgos, el 1892 fundà la Congregació de les Religioses Concepcionistes Missioneres de l’Ensenyament.
Des del primer moment es dedicà a preparar les futures religioses mestres, plantejant l’educació com un projecte integral i equilibrat. La seva fe incommovible i la seva caritat ardent anaven unides a una gran sensibilitat per la formació cristiana de les dones, mostrant una cura especial per les més pobres. Morí a Madrid el 25 de juliol de 1911 i fou canonitzada el 2012.
Santa Olímpia, diaconessa
Nascuda vers l’any 360 en el si d’una família noble de Constantinoble. En morir el seu pare es convertí en l'hereva d'una de les grans fortunes de l’Imperi i la van casar amb el prefecte de Constantinoble, un matrimoni que va ser molt breu. Poc després d’enviudar va ser ordenada diaconessa pel bisbe Nectari. A partir d’aquí, Olímpia desenvolupà un gran caràcter benefactor envers els pobres i l’Església, més enllà dels cànons caritatius tradicionals.
L’arribada de sant Joan Crisòstom com a nou bisbe de Constantinoble el 397 suposà un canvi radical, ja que van establir una profunda amistat espiritual i una estreta col·laboració en els projectes assistencials. La nostra santa també fundà un monestir femení, amb el bisbe com a director espiritual i dirigit per diaconesses. Durant l’exili del bisbe, va ser acusada de l’incendi de Santa Sofia, i ella, amb gran fortalesa, es va defensar tota sola demostrant una gran sagacitat en parlar. Socorregué sant Joan Crisòstom durant el seu exili, fins al punt de ser calumniada, desposseïda de part dels seus béns i posteriorment exiliada a Nicomèdia, on va morir el 408. El Crisòstom la felicità en els seus escrits per haver enfortit amb el seu exemple els qui l'envoltaven.
Array
(
[ID] => 1360
[actiu] => 1
[fecha] => 1784930400
[cicle] => -
[titol] => Sant Jaume, santa Maria del Carme Sallés i santa Olímpia
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 25 de juliol, celebrem la festivitat de sant Jaume, apòstol; santa Maria del Carme Sallés, verge; i santa Olímpia, diaconessa.
Sant Jaume, apòstol
Anomenat sant Jaume el Major per distingir-lo de l’altre apòstol del mateix nom que era més jove. Era fill de Zebedeu i de Salomé, germà de Joan i company de Pere i d’Andreu. Ho va deixar tot per seguir Jesús, juntament amb el seu germà Joan apòstol. De caràcter impetuós, els dos germans foren anomenats per Jesús mateix «fills del tro». Tots dos, juntament amb Pere, formen el grup dels tres apòstols que Jesús volia tenir a prop seu en els moments importants: així fou testimoni de la transfiguració, de la resurrecció de la filla de Jaire i de l’agonia de Getsemaní. Fou el primer apòstol que va donar la vida per Jesús quan Herodes Agripa el feu decapitar vers l’any 43.
La tradició diu que va predicar a la península Ibèrica i que les seves restes, després de la seva mort a Jerusalem, van ser dutes a Galícia, d’on és patró. Després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels regnes castellans i posteriorment de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostel·la va esdevenir un gran centre de pelegrinatges medievals de tot el món cristià, només darrere de Roma i Terra Santa. Iconogràficament se’l representa amb el bastó de pelegrí.
Santa Maria del Carme Sallés, verge
Nasqué a Vic el 1848 en el si d’una família cristiana. Després de fer el noviciat amb les Adoratrius a Barcelona i de passar per les Dominiques de l’Anunciata, on exercí de mestra, finalment, sota la protecció del bisbe de Burgos, el 1892 fundà la Congregació de les Religioses Concepcionistes Missioneres de l’Ensenyament.
Des del primer moment es dedicà a preparar les futures religioses mestres, plantejant l’educació com un projecte integral i equilibrat. La seva fe incommovible i la seva caritat ardent anaven unides a una gran sensibilitat per la formació cristiana de les dones, mostrant una cura especial per les més pobres. Morí a Madrid el 25 de juliol de 1911 i fou canonitzada el 2012.
Santa Olímpia, diaconessa
Nascuda vers l’any 360 en el si d’una família noble de Constantinoble. En morir el seu pare es convertí en l'hereva d'una de les grans fortunes de l’Imperi i la van casar amb el prefecte de Constantinoble, un matrimoni que va ser molt breu. Poc després d’enviudar va ser ordenada diaconessa pel bisbe Nectari. A partir d’aquí, Olímpia desenvolupà un gran caràcter benefactor envers els pobres i l’Església, més enllà dels cànons caritatius tradicionals.
L’arribada de sant Joan Crisòstom com a nou bisbe de Constantinoble el 397 suposà un canvi radical, ja que van establir una profunda amistat espiritual i una estreta col·laboració en els projectes assistencials. La nostra santa també fundà un monestir femení, amb el bisbe com a director espiritual i dirigit per diaconesses. Durant l’exili del bisbe, va ser acusada de l’incendi de Santa Sofia, i ella, amb gran fortalesa, es va defensar tota sola demostrant una gran sagacitat en parlar. Socorregué sant Joan Crisòstom durant el seu exili, fins al punt de ser calumniada, desposseïda de part dels seus béns i posteriorment exiliada a Nicomèdia, on va morir el 408. El Crisòstom la felicità en els seus escrits per haver enfortit amb el seu exemple els qui l'envoltaven.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1360.jpg
)