22 de juliol de 2026
Santa Maria Magdalena i beat Jacob Lombardie
Avui, dia 22 de juliol, celebrem la festivitat de santa Maria Magdalena i la del beat Jacob Lombardie, màrtir.
Santa Maria Magdalena, deixebla del Senyor
Fou una de les dones que anaven seguint Jesús de Galilea: «L’acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis» (Lluc 8, 2).
Els evangelis ens diuen que les dones, a diferència dels Dotze, no van abandonar Jesús a l’hora de la Passió. Entre aquestes destaca Maria Magdalena, que romangué fidel al peu de la Creu i a la vora del sepulcre, i tingué l’honor de ser la primera testimoni de la resurrecció del Senyor, la primera a veure el sepulcre buit i comprovar la veritat de la seva resurrecció. Com diu sant Gregori el Gran: «primer cercà i no el trobà, perseverà en la cerca i per això el va trobar; el desig ajornat creixia i aquesta creixença feu que trobés el que cercava». Crist té una especial consideració i misericòrdia envers ella, a qui manifesta el seu amor quan el busca a l'hort amb angoixa i sofriment, amb «lacrimas humilitatis», com diu sant Anselm.
Precisament, perquè esdevingué testimoni presencial de Crist ressuscitat, Maria Magdalena fou també la primera a anunciar als deixebles la joia de la resurrecció del Senyor. Segles més tard, sant Tomàs d’Aquino li dedicà el singular qualificatiu «d’Apòstola dels Apòstols»: ella és testimoni de Crist ressuscitat i anuncia el missatge de la resurrecció del Senyor, com la resta dels apòstols.
Beat Jacob Lombardie, prevere i màrtir
Nascut a Limoges (França) el 1737 i ordenat prevere el 1763. En temps de la terrible persecució de l’Església durant la Revolució Francesa, es negà a jurar la Constitució Civil del Clergat; per això fou expulsat de la parròquia i es refugià a Limoges, on fou arrestat i empresonat. Finalment, el 5 de maig de 1794 fou reclòs en una petita embarcació a la costa de Rochefort en condicions infrahumanes. Allà emmalaltí i se li negà qualsevol auxili, fins a quedar-se en la pell i els ossos. Va portar la seva situació amb alegria i paciència, demostrant durant el seu captiveri la seva fidelitat. Morí màrtir el 22 de juliol de 1794 i fou beatificat el 1995.
Santa Maria Magdalena, deixebla del Senyor
Fou una de les dones que anaven seguint Jesús de Galilea: «L’acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis» (Lluc 8, 2).
Els evangelis ens diuen que les dones, a diferència dels Dotze, no van abandonar Jesús a l’hora de la Passió. Entre aquestes destaca Maria Magdalena, que romangué fidel al peu de la Creu i a la vora del sepulcre, i tingué l’honor de ser la primera testimoni de la resurrecció del Senyor, la primera a veure el sepulcre buit i comprovar la veritat de la seva resurrecció. Com diu sant Gregori el Gran: «primer cercà i no el trobà, perseverà en la cerca i per això el va trobar; el desig ajornat creixia i aquesta creixença feu que trobés el que cercava». Crist té una especial consideració i misericòrdia envers ella, a qui manifesta el seu amor quan el busca a l'hort amb angoixa i sofriment, amb «lacrimas humilitatis», com diu sant Anselm.
Precisament, perquè esdevingué testimoni presencial de Crist ressuscitat, Maria Magdalena fou també la primera a anunciar als deixebles la joia de la resurrecció del Senyor. Segles més tard, sant Tomàs d’Aquino li dedicà el singular qualificatiu «d’Apòstola dels Apòstols»: ella és testimoni de Crist ressuscitat i anuncia el missatge de la resurrecció del Senyor, com la resta dels apòstols.
Beat Jacob Lombardie, prevere i màrtir
Nascut a Limoges (França) el 1737 i ordenat prevere el 1763. En temps de la terrible persecució de l’Església durant la Revolució Francesa, es negà a jurar la Constitució Civil del Clergat; per això fou expulsat de la parròquia i es refugià a Limoges, on fou arrestat i empresonat. Finalment, el 5 de maig de 1794 fou reclòs en una petita embarcació a la costa de Rochefort en condicions infrahumanes. Allà emmalaltí i se li negà qualsevol auxili, fins a quedar-se en la pell i els ossos. Va portar la seva situació amb alegria i paciència, demostrant durant el seu captiveri la seva fidelitat. Morí màrtir el 22 de juliol de 1794 i fou beatificat el 1995.
Array
(
[ID] => 1356
[actiu] => 1
[fecha] => 1784671200
[cicle] => -
[titol] => Santa Maria Magdalena i beat Jacob Lombardie
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 22 de juliol, celebrem la festivitat de santa Maria Magdalena i la del beat Jacob Lombardie, màrtir.
Santa Maria Magdalena, deixebla del Senyor
Fou una de les dones que anaven seguint Jesús de Galilea: «L’acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis» (Lluc 8, 2).
Els evangelis ens diuen que les dones, a diferència dels Dotze, no van abandonar Jesús a l’hora de la Passió. Entre aquestes destaca Maria Magdalena, que romangué fidel al peu de la Creu i a la vora del sepulcre, i tingué l’honor de ser la primera testimoni de la resurrecció del Senyor, la primera a veure el sepulcre buit i comprovar la veritat de la seva resurrecció. Com diu sant Gregori el Gran: «primer cercà i no el trobà, perseverà en la cerca i per això el va trobar; el desig ajornat creixia i aquesta creixença feu que trobés el que cercava». Crist té una especial consideració i misericòrdia envers ella, a qui manifesta el seu amor quan el busca a l'hort amb angoixa i sofriment, amb «lacrimas humilitatis», com diu sant Anselm.
Precisament, perquè esdevingué testimoni presencial de Crist ressuscitat, Maria Magdalena fou també la primera a anunciar als deixebles la joia de la resurrecció del Senyor. Segles més tard, sant Tomàs d’Aquino li dedicà el singular qualificatiu «d’Apòstola dels Apòstols»: ella és testimoni de Crist ressuscitat i anuncia el missatge de la resurrecció del Senyor, com la resta dels apòstols.
Beat Jacob Lombardie, prevere i màrtir
Nascut a Limoges (França) el 1737 i ordenat prevere el 1763. En temps de la terrible persecució de l’Església durant la Revolució Francesa, es negà a jurar la Constitució Civil del Clergat; per això fou expulsat de la parròquia i es refugià a Limoges, on fou arrestat i empresonat. Finalment, el 5 de maig de 1794 fou reclòs en una petita embarcació a la costa de Rochefort en condicions infrahumanes. Allà emmalaltí i se li negà qualsevol auxili, fins a quedar-se en la pell i els ossos. Va portar la seva situació amb alegria i paciència, demostrant durant el seu captiveri la seva fidelitat. Morí màrtir el 22 de juliol de 1794 i fou beatificat el 1995.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1356.jpg
)