19 de juliol de 2026
Santes Justa i Rufina, santa Macrina, santa Àurea i beat Pere de Cadireta
Avui, 19 de juliol, celebrem la festivitat de les santes Justa i Rufina, verges i màrtirs; de santa Macrina, verge; de santa Àurea, màrtir; i del beat Pere de Cadireta, màrtir.
Santes Justa i Rufina, verges i màrtirs
Segons una sòlida tradició, eren dues germanes cristianes nascudes en una família humil a Sevilla cap a l’any 270.Terrissaires de professió, a finals del segle III, i amb motiu d’una processó pagana, confessaren la seva fe en Crist i es van negar a oferir, per al culte d'Adonis, els atuells de terrissa amb els quals es guanyaven la vida. Això va desencadenar una disputa que les va portar a la presó, on van ser torturades per fer-les apostatar. Finalment, santa Justa morí a la presó i santa Rufina a l’amfiteatre. Les santes són especialment venerades a Sevilla, Manises i Oriola.
Santa Macrina la Jove, verge
Nascuda a Capadòcia vers l’any 327, primogènita de deu germans —entre els quals es comptaven els sants Basili el Gran,Gregori de Nissa i Pere de Sebaste—, fou educada curosament per la seva mare. Als 12 anys fou donada en matrimoni,però el qui havia de ser el seu marit morí sobtadament. Es negà a admetre altres pretendents i es consagrà verge, establint l’ideal de la dona santa en els primers segles del cristianisme. Quan la seva mare es quedà vídua, convertí la casa familiar en un claustre i es retirà amb una comunitat de verges. En morir l’any 379, oferí la seva vida amb el desig de ser rebuda en mans de Déu com un perfum d’encens.
Santa Àurea de Còrdova, màrtir
Al segle IX, l’autoritat musulmana imposava que els fills de pare musulmà i mare cristiana haguessin de ser musulmans; si no, es considerava apostasia i podien ser condemnats a mort. Aquest és el cas d’Àurea, noia de Còrdova, germana dels màrtirs Adolf i Joan, la qual ingressà al monestir cordovès de Santa Maria de Cuteclara, focus reivindicatiu de la fe cristiana enfront de l’islam. Denunciada, en un primer moment va defallir, però posteriorment reivindicà la supremacia de Jesucrist sobre Mahoma i fou decapitada l’any 856.
Beat Pere de Cadireta, màrtir
Aquest frare dominic va néixer a Moià al segle XIII i de molt jove va entrar al convent de Santa Caterina de Barcelona.Fou inquisidor general d'Aragó, lluità activament contra l’heretgia i la usura, i va morir a la Seu d’Urgell, lapidat pels volts del 1277 per un grup d’albigesos.
Santes Justa i Rufina, verges i màrtirs
Segons una sòlida tradició, eren dues germanes cristianes nascudes en una família humil a Sevilla cap a l’any 270.Terrissaires de professió, a finals del segle III, i amb motiu d’una processó pagana, confessaren la seva fe en Crist i es van negar a oferir, per al culte d'Adonis, els atuells de terrissa amb els quals es guanyaven la vida. Això va desencadenar una disputa que les va portar a la presó, on van ser torturades per fer-les apostatar. Finalment, santa Justa morí a la presó i santa Rufina a l’amfiteatre. Les santes són especialment venerades a Sevilla, Manises i Oriola.
Santa Macrina la Jove, verge
Nascuda a Capadòcia vers l’any 327, primogènita de deu germans —entre els quals es comptaven els sants Basili el Gran,Gregori de Nissa i Pere de Sebaste—, fou educada curosament per la seva mare. Als 12 anys fou donada en matrimoni,però el qui havia de ser el seu marit morí sobtadament. Es negà a admetre altres pretendents i es consagrà verge, establint l’ideal de la dona santa en els primers segles del cristianisme. Quan la seva mare es quedà vídua, convertí la casa familiar en un claustre i es retirà amb una comunitat de verges. En morir l’any 379, oferí la seva vida amb el desig de ser rebuda en mans de Déu com un perfum d’encens.
Santa Àurea de Còrdova, màrtir
Al segle IX, l’autoritat musulmana imposava que els fills de pare musulmà i mare cristiana haguessin de ser musulmans; si no, es considerava apostasia i podien ser condemnats a mort. Aquest és el cas d’Àurea, noia de Còrdova, germana dels màrtirs Adolf i Joan, la qual ingressà al monestir cordovès de Santa Maria de Cuteclara, focus reivindicatiu de la fe cristiana enfront de l’islam. Denunciada, en un primer moment va defallir, però posteriorment reivindicà la supremacia de Jesucrist sobre Mahoma i fou decapitada l’any 856.
Beat Pere de Cadireta, màrtir
Aquest frare dominic va néixer a Moià al segle XIII i de molt jove va entrar al convent de Santa Caterina de Barcelona.Fou inquisidor general d'Aragó, lluità activament contra l’heretgia i la usura, i va morir a la Seu d’Urgell, lapidat pels volts del 1277 per un grup d’albigesos.
Array
(
[ID] => 1353
[actiu] => 1
[fecha] => 1784412000
[cicle] => -
[titol] => Santes Justa i Rufina, santa Macrina, santa Àurea i beat Pere de Cadireta
[entradeta] =>
[cos] => Avui, 19 de juliol, celebrem la festivitat de les santes Justa i Rufina, verges i màrtirs; de santa Macrina, verge; de santa Àurea, màrtir; i del beat Pere de Cadireta, màrtir.
Santes Justa i Rufina, verges i màrtirs
Segons una sòlida tradició, eren dues germanes cristianes nascudes en una família humil a Sevilla cap a l’any 270.Terrissaires de professió, a finals del segle III, i amb motiu d’una processó pagana, confessaren la seva fe en Crist i es van negar a oferir, per al culte d'Adonis, els atuells de terrissa amb els quals es guanyaven la vida. Això va desencadenar una disputa que les va portar a la presó, on van ser torturades per fer-les apostatar. Finalment, santa Justa morí a la presó i santa Rufina a l’amfiteatre. Les santes són especialment venerades a Sevilla, Manises i Oriola.
Santa Macrina la Jove, verge
Nascuda a Capadòcia vers l’any 327, primogènita de deu germans —entre els quals es comptaven els sants Basili el Gran,Gregori de Nissa i Pere de Sebaste—, fou educada curosament per la seva mare. Als 12 anys fou donada en matrimoni,però el qui havia de ser el seu marit morí sobtadament. Es negà a admetre altres pretendents i es consagrà verge, establint l’ideal de la dona santa en els primers segles del cristianisme. Quan la seva mare es quedà vídua, convertí la casa familiar en un claustre i es retirà amb una comunitat de verges. En morir l’any 379, oferí la seva vida amb el desig de ser rebuda en mans de Déu com un perfum d’encens.
Santa Àurea de Còrdova, màrtir
Al segle IX, l’autoritat musulmana imposava que els fills de pare musulmà i mare cristiana haguessin de ser musulmans; si no, es considerava apostasia i podien ser condemnats a mort. Aquest és el cas d’Àurea, noia de Còrdova, germana dels màrtirs Adolf i Joan, la qual ingressà al monestir cordovès de Santa Maria de Cuteclara, focus reivindicatiu de la fe cristiana enfront de l’islam. Denunciada, en un primer moment va defallir, però posteriorment reivindicà la supremacia de Jesucrist sobre Mahoma i fou decapitada l’any 856.
Beat Pere de Cadireta, màrtir
Aquest frare dominic va néixer a Moià al segle XIII i de molt jove va entrar al convent de Santa Caterina de Barcelona.Fou inquisidor general d'Aragó, lluità activament contra l’heretgia i la usura, i va morir a la Seu d’Urgell, lapidat pels volts del 1277 per un grup d’albigesos.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1353.jpg
)