9 de juny de 2026
Sant Efrem i sant Columba
Avui, dia 9 de juny, celebrem la festivitat de sant Efrem, diaca i doctor, i de sant Columba, monjo.
Sant Efrem, diaca i doctor de l’Església
L'Església siríaca tingué una gran força en els primers segles del cristianisme. Efrem va néixer l’any 306 a la ciutat siríaca de Nisibis. Batejat als divuit anys, estudià l’Evangeli amb passió, fundà l’escola teològica de la ciutat i posteriorment fouordenat diaca. Va viure intensament la vida de la comunitat local fins a l'any 363, en el qual Nisibis va caure en mans dels perses. Llavors Efrem va emigrar a Edessa, on va continuar predicant. Morí en aquesta ciutat l'any 373, víctima del contagi contret en tenir cura dels malalts de pesta.
Home culte, poeta i místic, fou autor de poemes, sermons i de diverses obres teològiques i espirituals. Especialment destaquen els seus himnes, sens dubte l'obra més àmplia d'Efrem i pels quals va merèixer ser anomenat “cítara de l’Esperit Sant”. La poesia és essencialment l’instrument que li permet aprofundir en la reflexió teològica mitjançant paradoxes i imatges:
“Els arbres de l’Edèn foren lliurats com aliment al primer Adam. Per a nosaltres, el jardiner del jardí en persona es convertí en aliment per a les nostres ànimes”
Fou el representant més important del cristianisme en l'idioma siríac, i va poder aconseguir conciliar, de manera única, la vocació de teòleg amb la de poeta. Fou proclamat Doctor de l'Església l'any 1920.
Sant Columba d’Irlanda, monjo
Monjo irlandès nascut en el si d’una família noble vers l'any 521. Conegut en gaèlic com Colum Cille (colom de l’església), es formà en diversos monestirs de l’illa. Des de jove va destacar per la seva vida ascètica, la seva formació monàstica i la seva activitat com a copista i predicador. Amb el temps, però, es va veure implicat en diversos conflictes eclesiàstics i polítics a Irlanda, cosa que el va portar a deixar l'illa. Primerament anà a Escòcia amb altres companys, on fundà el monestir de Iona i evangelitzà els pobles pictes, tot convertint aquell monestir en el centre espiritual i cultural del cristianisme celta. Allà morí vers l'any 597.
Sant Efrem, diaca i doctor de l’Església
L'Església siríaca tingué una gran força en els primers segles del cristianisme. Efrem va néixer l’any 306 a la ciutat siríaca de Nisibis. Batejat als divuit anys, estudià l’Evangeli amb passió, fundà l’escola teològica de la ciutat i posteriorment fouordenat diaca. Va viure intensament la vida de la comunitat local fins a l'any 363, en el qual Nisibis va caure en mans dels perses. Llavors Efrem va emigrar a Edessa, on va continuar predicant. Morí en aquesta ciutat l'any 373, víctima del contagi contret en tenir cura dels malalts de pesta.
Home culte, poeta i místic, fou autor de poemes, sermons i de diverses obres teològiques i espirituals. Especialment destaquen els seus himnes, sens dubte l'obra més àmplia d'Efrem i pels quals va merèixer ser anomenat “cítara de l’Esperit Sant”. La poesia és essencialment l’instrument que li permet aprofundir en la reflexió teològica mitjançant paradoxes i imatges:
“Els arbres de l’Edèn foren lliurats com aliment al primer Adam. Per a nosaltres, el jardiner del jardí en persona es convertí en aliment per a les nostres ànimes”
Fou el representant més important del cristianisme en l'idioma siríac, i va poder aconseguir conciliar, de manera única, la vocació de teòleg amb la de poeta. Fou proclamat Doctor de l'Església l'any 1920.
Sant Columba d’Irlanda, monjo
Monjo irlandès nascut en el si d’una família noble vers l'any 521. Conegut en gaèlic com Colum Cille (colom de l’església), es formà en diversos monestirs de l’illa. Des de jove va destacar per la seva vida ascètica, la seva formació monàstica i la seva activitat com a copista i predicador. Amb el temps, però, es va veure implicat en diversos conflictes eclesiàstics i polítics a Irlanda, cosa que el va portar a deixar l'illa. Primerament anà a Escòcia amb altres companys, on fundà el monestir de Iona i evangelitzà els pobles pictes, tot convertint aquell monestir en el centre espiritual i cultural del cristianisme celta. Allà morí vers l'any 597.
Array
(
[ID] => 1313
[actiu] => 1
[fecha] => 1780956000
[cicle] => -
[titol] => Sant Efrem i sant Columba
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 9 de juny, celebrem la festivitat de sant Efrem, diaca i doctor, i de sant Columba, monjo.
Sant Efrem, diaca i doctor de l’Església
L'Església siríaca tingué una gran força en els primers segles del cristianisme. Efrem va néixer l’any 306 a la ciutat siríaca de Nisibis. Batejat als divuit anys, estudià l’Evangeli amb passió, fundà l’escola teològica de la ciutat i posteriorment fouordenat diaca. Va viure intensament la vida de la comunitat local fins a l'any 363, en el qual Nisibis va caure en mans dels perses. Llavors Efrem va emigrar a Edessa, on va continuar predicant. Morí en aquesta ciutat l'any 373, víctima del contagi contret en tenir cura dels malalts de pesta.
Home culte, poeta i místic, fou autor de poemes, sermons i de diverses obres teològiques i espirituals. Especialment destaquen els seus himnes, sens dubte l'obra més àmplia d'Efrem i pels quals va merèixer ser anomenat “cítara de l’Esperit Sant”. La poesia és essencialment l’instrument que li permet aprofundir en la reflexió teològica mitjançant paradoxes i imatges:
“Els arbres de l’Edèn foren lliurats com aliment al primer Adam. Per a nosaltres, el jardiner del jardí en persona es convertí en aliment per a les nostres ànimes”
Fou el representant més important del cristianisme en l'idioma siríac, i va poder aconseguir conciliar, de manera única, la vocació de teòleg amb la de poeta. Fou proclamat Doctor de l'Església l'any 1920.
Sant Columba d’Irlanda, monjo
Monjo irlandès nascut en el si d’una família noble vers l'any 521. Conegut en gaèlic com Colum Cille (colom de l’església), es formà en diversos monestirs de l’illa. Des de jove va destacar per la seva vida ascètica, la seva formació monàstica i la seva activitat com a copista i predicador. Amb el temps, però, es va veure implicat en diversos conflictes eclesiàstics i polítics a Irlanda, cosa que el va portar a deixar l'illa. Primerament anà a Escòcia amb altres companys, on fundà el monestir de Iona i evangelitzà els pobles pictes, tot convertint aquell monestir en el centre espiritual i cultural del cristianisme celta. Allà morí vers l'any 597.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1313.jpg
)