20 de maig de 2026
Sant Bernardí de Sena i Sant Baldiri (Sant Boi)
Avui, dia 20 de maig, celebrem la festivitat de sant Bernardí de Sena, prevere, i la de sant Baldiri (Boi), màrtir.
Sant Bernardí de Sena, prevere
Bernardí degli Albizzeschi nasqué en una família noble a prop de Siena, el 1380. Home d'estudi i de pietat, en ocasió de la pesta del 1400, es dedicà amb els seus companys a atendre els malalts fins que ell també emmalaltí i passà diversos mesos postrat al llit. Després de guarir-se, als 22 anys, entrà a l'Orde dels Franciscans de l'Observança, caracteritzada per la seva gran austeritat i pobresa.
Amb una bona formació profana i teològica, destacà en els darrers anys de la seva vida per l'habilitat de la seva predicació, que atreia moltíssima gent. S’aixecava a les 4 del matí i durant diverses hores preparava els seus sermons; sovint, les seves homilies provocaven la conversió dels oients. Es conta que una vegada predicà contra els jocs d’atzar i la gent cremà totes les cartes que tenia; un fabricant de cartes es queixà perquè el deixava a la ruïna, i el sant l’aconsellà que imprimís estampes de pietat. Així ho feu, i guanyà més diners que no pas amb el joc.
Fou un gran apòstol de la devoció al nom de Jesús i propagador del seu monograma (IHS, Iesus Hominum Salvator). El 1438 fou Ministre General de l’Orde Franciscà, on continuà l’esperit de reforma i aconseguí que els convents passessin de 20 a 200, i els frares de 300 a 2.000. Tingué conflictes amb els poderosos que pretenien comprar el seu silenci. Acusat de pràctiques supersticioses i d’heretgia, fou rehabilitat pels papes Martí V i Eugeni IV. Morí el 20 de maig de l’any 1444 i fou canonitzat només sis anys després, el 1450.
Sant Baldiri de Nimes (Sant Boi), màrtir
Fou un cristià del segle III de la ciutat de Nimes, a França. Segons un relat del segle IX, Boi hauria estat decapitat en un bosc a prop de Nimes, on vivia com a ermità, en l'època de les persecucions romanes per negar-se a oferir sacrificis als ídols.
D’acord amb la llegenda, el seu cap hauria rebotit tres cops a terra i, de cada rebot, en va brollar una font. En aquell lloc es va construir una capella, l’església de Trois-Fontaines. Acostuma a ser representat com a diaca per haver proclamat l’Evangeli amb valentia. El seu nom sembla que deriva d’una paraula celta que significa «victoriós».
Sant Bernardí de Sena, prevere
Bernardí degli Albizzeschi nasqué en una família noble a prop de Siena, el 1380. Home d'estudi i de pietat, en ocasió de la pesta del 1400, es dedicà amb els seus companys a atendre els malalts fins que ell també emmalaltí i passà diversos mesos postrat al llit. Després de guarir-se, als 22 anys, entrà a l'Orde dels Franciscans de l'Observança, caracteritzada per la seva gran austeritat i pobresa.
Amb una bona formació profana i teològica, destacà en els darrers anys de la seva vida per l'habilitat de la seva predicació, que atreia moltíssima gent. S’aixecava a les 4 del matí i durant diverses hores preparava els seus sermons; sovint, les seves homilies provocaven la conversió dels oients. Es conta que una vegada predicà contra els jocs d’atzar i la gent cremà totes les cartes que tenia; un fabricant de cartes es queixà perquè el deixava a la ruïna, i el sant l’aconsellà que imprimís estampes de pietat. Així ho feu, i guanyà més diners que no pas amb el joc.
Fou un gran apòstol de la devoció al nom de Jesús i propagador del seu monograma (IHS, Iesus Hominum Salvator). El 1438 fou Ministre General de l’Orde Franciscà, on continuà l’esperit de reforma i aconseguí que els convents passessin de 20 a 200, i els frares de 300 a 2.000. Tingué conflictes amb els poderosos que pretenien comprar el seu silenci. Acusat de pràctiques supersticioses i d’heretgia, fou rehabilitat pels papes Martí V i Eugeni IV. Morí el 20 de maig de l’any 1444 i fou canonitzat només sis anys després, el 1450.
Sant Baldiri de Nimes (Sant Boi), màrtir
Fou un cristià del segle III de la ciutat de Nimes, a França. Segons un relat del segle IX, Boi hauria estat decapitat en un bosc a prop de Nimes, on vivia com a ermità, en l'època de les persecucions romanes per negar-se a oferir sacrificis als ídols.
D’acord amb la llegenda, el seu cap hauria rebotit tres cops a terra i, de cada rebot, en va brollar una font. En aquell lloc es va construir una capella, l’església de Trois-Fontaines. Acostuma a ser representat com a diaca per haver proclamat l’Evangeli amb valentia. El seu nom sembla que deriva d’una paraula celta que significa «victoriós».
Array
(
[ID] => 1293
[actiu] => 1
[fecha] => 1779228000
[cicle] => -
[titol] => Sant Bernardí de Sena i Sant Baldiri (Sant Boi)
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 20 de maig, celebrem la festivitat de sant Bernardí de Sena, prevere, i la de sant Baldiri (Boi), màrtir.
Sant Bernardí de Sena, prevere
Bernardí degli Albizzeschi nasqué en una família noble a prop de Siena, el 1380. Home d'estudi i de pietat, en ocasió de la pesta del 1400, es dedicà amb els seus companys a atendre els malalts fins que ell també emmalaltí i passà diversos mesos postrat al llit. Després de guarir-se, als 22 anys, entrà a l'Orde dels Franciscans de l'Observança, caracteritzada per la seva gran austeritat i pobresa.
Amb una bona formació profana i teològica, destacà en els darrers anys de la seva vida per l'habilitat de la seva predicació, que atreia moltíssima gent. S’aixecava a les 4 del matí i durant diverses hores preparava els seus sermons; sovint, les seves homilies provocaven la conversió dels oients. Es conta que una vegada predicà contra els jocs d’atzar i la gent cremà totes les cartes que tenia; un fabricant de cartes es queixà perquè el deixava a la ruïna, i el sant l’aconsellà que imprimís estampes de pietat. Així ho feu, i guanyà més diners que no pas amb el joc.
Fou un gran apòstol de la devoció al nom de Jesús i propagador del seu monograma (IHS, Iesus Hominum Salvator). El 1438 fou Ministre General de l’Orde Franciscà, on continuà l’esperit de reforma i aconseguí que els convents passessin de 20 a 200, i els frares de 300 a 2.000. Tingué conflictes amb els poderosos que pretenien comprar el seu silenci. Acusat de pràctiques supersticioses i d’heretgia, fou rehabilitat pels papes Martí V i Eugeni IV. Morí el 20 de maig de l’any 1444 i fou canonitzat només sis anys després, el 1450.
Sant Baldiri de Nimes (Sant Boi), màrtir
Fou un cristià del segle III de la ciutat de Nimes, a França. Segons un relat del segle IX, Boi hauria estat decapitat en un bosc a prop de Nimes, on vivia com a ermità, en l'època de les persecucions romanes per negar-se a oferir sacrificis als ídols.
D’acord amb la llegenda, el seu cap hauria rebotit tres cops a terra i, de cada rebot, en va brollar una font. En aquell lloc es va construir una capella, l’església de Trois-Fontaines. Acostuma a ser representat com a diaca per haver proclamat l’Evangeli amb valentia. El seu nom sembla que deriva d’una paraula celta que significa «victoriós».
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1293.jpg
)