14 de maig de 2026
Festivitat de sant Maties i santa Gemma Galgani
Avui, dia 14 de maig, celebrem la festivitat de sant Maties, apòstol, i la de santa Gemma Galgani, verge.
Sant Maties, apòstol
Segons explica el llibre dels Fets dels Apòstols, Maties (o Macià) havia «seguit Jesús des del seu baptisme fins a la seva ascensió». Quan calgué completar el nombre dels Dotze Apòstols després de la traïció de Judes Iscariot, es proposaren dos candidats: Josep i Maties. Aquest últim fou l’elegit per sort per ser associat al grup dels «testimonis de la resurrecció» del Senyor.
Abans del Concili Vaticà II, la seva festa es celebrava el 24 de febrer i s’acostumava a associar a l’inici de la primavera: «Per sant Macià, l’oreneta ve i el tord se’n va».
Santa Gemma Galgani, verge
Nasqué l'any 1878 a la Toscana italiana. Filla de pares exemplars, tot i haver gaudit d'un benestar econòmic notable en la infantesa, Gemma es quedà orfe i sense recursos als 18 anys. Fou acollida per caritat, però amb molt d'afecte, per la família Giannini, amb qui va viure fins a la seva mort. Ja des de nena va sorgir en el seu cor una gran preocupació pels pobres, un sentiment que no l'abandonaria mai.
En plena joventut, Gemma caigué greument malalta; des d'aleshores i fins a la seva mort, la seva vida estigué plena de proves i sofriments. A causa d'aquesta mala salut, no va poder ingressar, com desitjava, a la congregació de les monges passionistes.
Era una persona de gran devoció a la passió del Senyor: «Jesús ha estat l'home dels dolors i jo vull ser filla del dolor»; sentia un amor molt especial per la Mare de Déu, l’Eucaristia i la conversió de les ànimes. Tingué fortes experiències místiques: el 1899 va rebre els estigmes, que es repetien periòdicament des de les vuit del vespre de dijous fins a les tres de la tarda de divendres. Abraçada a la creu, lliurà el seu esperit al Senyor el Dissabte Sant de 1903; tenia aleshores 25 anys. Fou canonitzada l'any 1940.
El Dicasteri per a les Causes dels Sants va concedir als passionistes celebrar la seva festa el 14 de maig (data de la seva beatificació), mentre que la resta de l'Església acostuma a celebrar-la el dia de la seva mort: l'11 d’abril.
Sant Maties, apòstol
Segons explica el llibre dels Fets dels Apòstols, Maties (o Macià) havia «seguit Jesús des del seu baptisme fins a la seva ascensió». Quan calgué completar el nombre dels Dotze Apòstols després de la traïció de Judes Iscariot, es proposaren dos candidats: Josep i Maties. Aquest últim fou l’elegit per sort per ser associat al grup dels «testimonis de la resurrecció» del Senyor.
Abans del Concili Vaticà II, la seva festa es celebrava el 24 de febrer i s’acostumava a associar a l’inici de la primavera: «Per sant Macià, l’oreneta ve i el tord se’n va».
Santa Gemma Galgani, verge
Nasqué l'any 1878 a la Toscana italiana. Filla de pares exemplars, tot i haver gaudit d'un benestar econòmic notable en la infantesa, Gemma es quedà orfe i sense recursos als 18 anys. Fou acollida per caritat, però amb molt d'afecte, per la família Giannini, amb qui va viure fins a la seva mort. Ja des de nena va sorgir en el seu cor una gran preocupació pels pobres, un sentiment que no l'abandonaria mai.
En plena joventut, Gemma caigué greument malalta; des d'aleshores i fins a la seva mort, la seva vida estigué plena de proves i sofriments. A causa d'aquesta mala salut, no va poder ingressar, com desitjava, a la congregació de les monges passionistes.
Era una persona de gran devoció a la passió del Senyor: «Jesús ha estat l'home dels dolors i jo vull ser filla del dolor»; sentia un amor molt especial per la Mare de Déu, l’Eucaristia i la conversió de les ànimes. Tingué fortes experiències místiques: el 1899 va rebre els estigmes, que es repetien periòdicament des de les vuit del vespre de dijous fins a les tres de la tarda de divendres. Abraçada a la creu, lliurà el seu esperit al Senyor el Dissabte Sant de 1903; tenia aleshores 25 anys. Fou canonitzada l'any 1940.
El Dicasteri per a les Causes dels Sants va concedir als passionistes celebrar la seva festa el 14 de maig (data de la seva beatificació), mentre que la resta de l'Església acostuma a celebrar-la el dia de la seva mort: l'11 d’abril.
Array
(
[ID] => 1287
[actiu] => 1
[fecha] => 1778709600
[cicle] => -
[titol] => Festivitat de sant Maties i santa Gemma Galgani
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 14 de maig, celebrem la festivitat de sant Maties, apòstol, i la de santa Gemma Galgani, verge.
Sant Maties, apòstol
Segons explica el llibre dels Fets dels Apòstols, Maties (o Macià) havia «seguit Jesús des del seu baptisme fins a la seva ascensió». Quan calgué completar el nombre dels Dotze Apòstols després de la traïció de Judes Iscariot, es proposaren dos candidats: Josep i Maties. Aquest últim fou l’elegit per sort per ser associat al grup dels «testimonis de la resurrecció» del Senyor.
Abans del Concili Vaticà II, la seva festa es celebrava el 24 de febrer i s’acostumava a associar a l’inici de la primavera: «Per sant Macià, l’oreneta ve i el tord se’n va».
Santa Gemma Galgani, verge
Nasqué l'any 1878 a la Toscana italiana. Filla de pares exemplars, tot i haver gaudit d'un benestar econòmic notable en la infantesa, Gemma es quedà orfe i sense recursos als 18 anys. Fou acollida per caritat, però amb molt d'afecte, per la família Giannini, amb qui va viure fins a la seva mort. Ja des de nena va sorgir en el seu cor una gran preocupació pels pobres, un sentiment que no l'abandonaria mai.
En plena joventut, Gemma caigué greument malalta; des d'aleshores i fins a la seva mort, la seva vida estigué plena de proves i sofriments. A causa d'aquesta mala salut, no va poder ingressar, com desitjava, a la congregació de les monges passionistes.
Era una persona de gran devoció a la passió del Senyor: «Jesús ha estat l'home dels dolors i jo vull ser filla del dolor»; sentia un amor molt especial per la Mare de Déu, l’Eucaristia i la conversió de les ànimes. Tingué fortes experiències místiques: el 1899 va rebre els estigmes, que es repetien periòdicament des de les vuit del vespre de dijous fins a les tres de la tarda de divendres. Abraçada a la creu, lliurà el seu esperit al Senyor el Dissabte Sant de 1903; tenia aleshores 25 anys. Fou canonitzada l'any 1940.
El Dicasteri per a les Causes dels Sants va concedir als passionistes celebrar la seva festa el 14 de maig (data de la seva beatificació), mentre que la resta de l'Església acostuma a celebrar-la el dia de la seva mort: l'11 d’abril.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1287.jpg
)