12 de maig de 2026
Sants màrtirs Nereu, Aquileu i Pancraç, i beata Imelda Lambertini
Avui, dia 12 de maig, celebrem la festivitat dels sants màrtirs Nereu, Aquileu i Pancraç, i de la beata Imelda Lambertini, religiosa.
Sants Nereu i Aquileu, màrtirs
Són dos màrtirs autèntics de la Roma del segle III dels quals en coneixem poca cosa, més enllà del fet que realment van existir i del que ens narrà el papa sant Damàs a finals del segle IV. Segons les dades que es conserven, eren dos soldats que es van convertir a la fe i van rebutjar la violència.
En no voler renunciar al cristianisme, foren decapitats, probablement en temps de Dioclecià, quan començà la persecució dirigida inicialment als membres de la milícia que després s’estengué a tota l’Església. Van rebre culte gairebé immediatament, ja al mateix segle IV, i la seva memòria litúrgica coincideix amb el trasllat de les seves relíquies.
Sant Pancraç, màrtir
Sant Pancraç nasqué de pares pagans a Frígia (Àsia Menor), a l’Imperi romà del segle III. Orfe de ben petit, es va traslladar a Roma amb el seu oncle i tutor, i fou allí on es convertí al cristianisme. Segons la tradició, era un jove de només catorze anys quan va ser detingut; en no abjurar de la seva fe, va ser condemnat a morir (segurament també en temps de Dioclecià, com els màrtirs anteriors). Sobre el seu sepulcre, a la via Aurèlia, el papa Símmac hi bastí un temple.
Ja des de l'antiguitat ha gaudit d'una gran popularitat i ha estat invocat per demanar tota mena de favors, especialment en el món del treball i dels negocis. Al segle XIX, quan moltes famílies vivien del petit comerç en condicions precàries, invocaven el sant amb l'expressió «salut i feina». La tradició popular ha imposat —tal com es fa al monestir de les franciscanes clarisses de Sevilla— que la seva imatge ha d'anar acompanyada d'un got d'aigua amb branquetes de julivert fresc. És patró dels joves d’Acció Catòlica i del gremi de teixidors de Barcelona.
Beata Imelda Lambertini, religiosa
És recordada per un esdeveniment que ressalta la importància de rebre la comunió en una època en què se'n valorava més l'adoració que la recepció. Nascuda a Bolonya el 1320 i batejada amb el nom de Magdalena, als deu anys entrà al convent de les religioses dominiques, on prengué el nom d’Imelda.
Desitjosa de combregar, en fou exclosa per ser massa jove (en aquella època només es podia combregar a partir dels 14 anys). Diu la tradició que el 12 de maig de 1333, en el moment de la comunió, una sagrada hòstia envoltada de llum s'acostà cap a ella; el celebrant, aleshores, l'agafà i li donà la comunió. Immediatament després, entrant en èxtasi, la jove morí. Fou beatificada l'any 1826.
Sants Nereu i Aquileu, màrtirs
Són dos màrtirs autèntics de la Roma del segle III dels quals en coneixem poca cosa, més enllà del fet que realment van existir i del que ens narrà el papa sant Damàs a finals del segle IV. Segons les dades que es conserven, eren dos soldats que es van convertir a la fe i van rebutjar la violència.
En no voler renunciar al cristianisme, foren decapitats, probablement en temps de Dioclecià, quan començà la persecució dirigida inicialment als membres de la milícia que després s’estengué a tota l’Església. Van rebre culte gairebé immediatament, ja al mateix segle IV, i la seva memòria litúrgica coincideix amb el trasllat de les seves relíquies.
Sant Pancraç, màrtir
Sant Pancraç nasqué de pares pagans a Frígia (Àsia Menor), a l’Imperi romà del segle III. Orfe de ben petit, es va traslladar a Roma amb el seu oncle i tutor, i fou allí on es convertí al cristianisme. Segons la tradició, era un jove de només catorze anys quan va ser detingut; en no abjurar de la seva fe, va ser condemnat a morir (segurament també en temps de Dioclecià, com els màrtirs anteriors). Sobre el seu sepulcre, a la via Aurèlia, el papa Símmac hi bastí un temple.
Ja des de l'antiguitat ha gaudit d'una gran popularitat i ha estat invocat per demanar tota mena de favors, especialment en el món del treball i dels negocis. Al segle XIX, quan moltes famílies vivien del petit comerç en condicions precàries, invocaven el sant amb l'expressió «salut i feina». La tradició popular ha imposat —tal com es fa al monestir de les franciscanes clarisses de Sevilla— que la seva imatge ha d'anar acompanyada d'un got d'aigua amb branquetes de julivert fresc. És patró dels joves d’Acció Catòlica i del gremi de teixidors de Barcelona.
Beata Imelda Lambertini, religiosa
És recordada per un esdeveniment que ressalta la importància de rebre la comunió en una època en què se'n valorava més l'adoració que la recepció. Nascuda a Bolonya el 1320 i batejada amb el nom de Magdalena, als deu anys entrà al convent de les religioses dominiques, on prengué el nom d’Imelda.
Desitjosa de combregar, en fou exclosa per ser massa jove (en aquella època només es podia combregar a partir dels 14 anys). Diu la tradició que el 12 de maig de 1333, en el moment de la comunió, una sagrada hòstia envoltada de llum s'acostà cap a ella; el celebrant, aleshores, l'agafà i li donà la comunió. Immediatament després, entrant en èxtasi, la jove morí. Fou beatificada l'any 1826.
Array
(
[ID] => 1285
[actiu] => 1
[fecha] => 1778536800
[cicle] => -
[titol] => Sants màrtirs Nereu, Aquileu i Pancraç, i beata Imelda Lambertini
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 12 de maig, celebrem la festivitat dels sants màrtirs Nereu, Aquileu i Pancraç, i de la beata Imelda Lambertini, religiosa.
Sants Nereu i Aquileu, màrtirs
Són dos màrtirs autèntics de la Roma del segle III dels quals en coneixem poca cosa, més enllà del fet que realment van existir i del que ens narrà el papa sant Damàs a finals del segle IV. Segons les dades que es conserven, eren dos soldats que es van convertir a la fe i van rebutjar la violència.
En no voler renunciar al cristianisme, foren decapitats, probablement en temps de Dioclecià, quan començà la persecució dirigida inicialment als membres de la milícia que després s’estengué a tota l’Església. Van rebre culte gairebé immediatament, ja al mateix segle IV, i la seva memòria litúrgica coincideix amb el trasllat de les seves relíquies.
Sant Pancraç, màrtir
Sant Pancraç nasqué de pares pagans a Frígia (Àsia Menor), a l’Imperi romà del segle III. Orfe de ben petit, es va traslladar a Roma amb el seu oncle i tutor, i fou allí on es convertí al cristianisme. Segons la tradició, era un jove de només catorze anys quan va ser detingut; en no abjurar de la seva fe, va ser condemnat a morir (segurament també en temps de Dioclecià, com els màrtirs anteriors). Sobre el seu sepulcre, a la via Aurèlia, el papa Símmac hi bastí un temple.
Ja des de l'antiguitat ha gaudit d'una gran popularitat i ha estat invocat per demanar tota mena de favors, especialment en el món del treball i dels negocis. Al segle XIX, quan moltes famílies vivien del petit comerç en condicions precàries, invocaven el sant amb l'expressió «salut i feina». La tradició popular ha imposat —tal com es fa al monestir de les franciscanes clarisses de Sevilla— que la seva imatge ha d'anar acompanyada d'un got d'aigua amb branquetes de julivert fresc. És patró dels joves d’Acció Catòlica i del gremi de teixidors de Barcelona.
Beata Imelda Lambertini, religiosa
És recordada per un esdeveniment que ressalta la importància de rebre la comunió en una època en què se'n valorava més l'adoració que la recepció. Nascuda a Bolonya el 1320 i batejada amb el nom de Magdalena, als deu anys entrà al convent de les religioses dominiques, on prengué el nom d’Imelda.
Desitjosa de combregar, en fou exclosa per ser massa jove (en aquella època només es podia combregar a partir dels 14 anys). Diu la tradició que el 12 de maig de 1333, en el moment de la comunió, una sagrada hòstia envoltada de llum s'acostà cap a ella; el celebrant, aleshores, l'agafà i li donà la comunió. Immediatament després, entrant en èxtasi, la jove morí. Fou beatificada l'any 1826.
[imatge] =>
)