1 de maig de 2026
Sant Josep, profeta Jeremies i sant Ricard Pampuri
Avui, dia 1 de maig, celebrem la festivitat de sant Josep, obrer; del profeta Jeremies; i la de sant Ricard Pampuri, religiós.
Sant Josep, obrer
A més de ser el pare adoptiu de Jesús i l'espòs de Maria, sant Josep era artesà i fuster en un poblet de Galilea. Amb la seva vida de treballador, ennobleix el treball manual amb el qual manté la seva Sagrada Família i participa en el projecte de salvació. Per al cristià, és el model a seguir en l'exercici de les activitats professionals. Amb la institució d'aquest patronatge l'any 1955, Pius XII volgué cristianitzar la "Festa del Treball" (creació socialista internacional del segle XIX), amb la intenció que tothom reconegui la dignitat de la feina i que aquesta inspiri la vida social i les lleis fundades sobre el repartiment equitatiu de drets i deures.
Sant Jeremies, profeta de l’Antic Testament
Visqué al segle VI aC, en temps de Joaquim i Sedequies, reis de Judà. És un dels quatre profetes majors hebreus de la Bíblia, conegut pel seu llibre homònim i pel llibre de les Lamentacions. El seu nom significa “Déu m’eleva”. Nasqué en una família sacerdotal i exercí el ministeri profètic durant el període tràgic anterior a la presa de Jerusalem per part de Nabucodonosor i la primera deportació a Babilònia.
El seu principal problema fou que la gran majoria de la gent no va voler fer-li cas. Anunciador d'una nova aliança, és figura de Crist per la seva vida d'abnegació al servei de la paraula de Déu, essent incomprès i perseguit: “Senyor, m’has seduït, i m’he deixat seduir (...). He estat la riota de tothom, tot el dia es burlen de mi. Sempre que parlo, haig de cridar i anunciar: violència, destrucció!” (Jr 20,7-8). Només després de la seva mort fou reconeguda la santedat d’aquest profeta, quan les seves profecies es compliren.
Sant Ricard Pampuri, religiós
Nasqué l'any 1897 prop de Pavia amb el nom d'Ermini Felip, i fou el desè d'onze fills. Quedà orfe de molt jove i fou acollit a casa dels seus oncles materns, on va rebre una bona educació. Tot i ser conscient de la seva vocació religiosa, una salut massa feble li impossibilità l'entrada al convent, motiu pel qual decidí estudiar medicina a la Universitat de Pavia i a l'hospital de Milà. Quan encara no havia finalitzat els estudis, esclatà la Primera Guerra Mundial i fou mobilitzat com a sanitari, experiència que el marcà profundament. Acabat el conflicte, va reprendre els estudis i, tan bon punt va obtenir el títol de llicenciat, començà a exercir com a metge rural entre els pobres i a organitzar recesos per a laics. Sovint visitava persones que no podien pagar i, en lloc de cobrar-los, els deixava diners o els comprava els medicaments de la seva butxaca.
El 1927 ingressà a l'orde Hospitalari de Sant Joan de Déu a la ciutat de Brescia, prenent el nom de Ricard. La seva vida espiritual estava centrada en la santedat en la vida ordinària: a l’hospital atenia els malalts com una autèntica missió de caritat, distingint-se pel seu recolliment i vida interior, i sent un model per als malalts i per als altres germans de la comunitat. Morí d'una broncopneumònia l'1 de maig de 1930 a Milà. Fou canonitzat l'any 1989.
Sant Josep, obrer
A més de ser el pare adoptiu de Jesús i l'espòs de Maria, sant Josep era artesà i fuster en un poblet de Galilea. Amb la seva vida de treballador, ennobleix el treball manual amb el qual manté la seva Sagrada Família i participa en el projecte de salvació. Per al cristià, és el model a seguir en l'exercici de les activitats professionals. Amb la institució d'aquest patronatge l'any 1955, Pius XII volgué cristianitzar la "Festa del Treball" (creació socialista internacional del segle XIX), amb la intenció que tothom reconegui la dignitat de la feina i que aquesta inspiri la vida social i les lleis fundades sobre el repartiment equitatiu de drets i deures.
Sant Jeremies, profeta de l’Antic Testament
Visqué al segle VI aC, en temps de Joaquim i Sedequies, reis de Judà. És un dels quatre profetes majors hebreus de la Bíblia, conegut pel seu llibre homònim i pel llibre de les Lamentacions. El seu nom significa “Déu m’eleva”. Nasqué en una família sacerdotal i exercí el ministeri profètic durant el període tràgic anterior a la presa de Jerusalem per part de Nabucodonosor i la primera deportació a Babilònia.
El seu principal problema fou que la gran majoria de la gent no va voler fer-li cas. Anunciador d'una nova aliança, és figura de Crist per la seva vida d'abnegació al servei de la paraula de Déu, essent incomprès i perseguit: “Senyor, m’has seduït, i m’he deixat seduir (...). He estat la riota de tothom, tot el dia es burlen de mi. Sempre que parlo, haig de cridar i anunciar: violència, destrucció!” (Jr 20,7-8). Només després de la seva mort fou reconeguda la santedat d’aquest profeta, quan les seves profecies es compliren.
Sant Ricard Pampuri, religiós
Nasqué l'any 1897 prop de Pavia amb el nom d'Ermini Felip, i fou el desè d'onze fills. Quedà orfe de molt jove i fou acollit a casa dels seus oncles materns, on va rebre una bona educació. Tot i ser conscient de la seva vocació religiosa, una salut massa feble li impossibilità l'entrada al convent, motiu pel qual decidí estudiar medicina a la Universitat de Pavia i a l'hospital de Milà. Quan encara no havia finalitzat els estudis, esclatà la Primera Guerra Mundial i fou mobilitzat com a sanitari, experiència que el marcà profundament. Acabat el conflicte, va reprendre els estudis i, tan bon punt va obtenir el títol de llicenciat, començà a exercir com a metge rural entre els pobres i a organitzar recesos per a laics. Sovint visitava persones que no podien pagar i, en lloc de cobrar-los, els deixava diners o els comprava els medicaments de la seva butxaca.
El 1927 ingressà a l'orde Hospitalari de Sant Joan de Déu a la ciutat de Brescia, prenent el nom de Ricard. La seva vida espiritual estava centrada en la santedat en la vida ordinària: a l’hospital atenia els malalts com una autèntica missió de caritat, distingint-se pel seu recolliment i vida interior, i sent un model per als malalts i per als altres germans de la comunitat. Morí d'una broncopneumònia l'1 de maig de 1930 a Milà. Fou canonitzat l'any 1989.
Array
(
[ID] => 1274
[actiu] => 1
[fecha] => 1777586400
[cicle] => -
[titol] => Sant Josep, profeta Jeremies i sant Ricard Pampuri
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 1 de maig, celebrem la festivitat de sant Josep, obrer; del profeta Jeremies; i la de sant Ricard Pampuri, religiós.
Sant Josep, obrer
A més de ser el pare adoptiu de Jesús i l'espòs de Maria, sant Josep era artesà i fuster en un poblet de Galilea. Amb la seva vida de treballador, ennobleix el treball manual amb el qual manté la seva Sagrada Família i participa en el projecte de salvació. Per al cristià, és el model a seguir en l'exercici de les activitats professionals. Amb la institució d'aquest patronatge l'any 1955, Pius XII volgué cristianitzar la "Festa del Treball" (creació socialista internacional del segle XIX), amb la intenció que tothom reconegui la dignitat de la feina i que aquesta inspiri la vida social i les lleis fundades sobre el repartiment equitatiu de drets i deures.
Sant Jeremies, profeta de l’Antic Testament
Visqué al segle VI aC, en temps de Joaquim i Sedequies, reis de Judà. És un dels quatre profetes majors hebreus de la Bíblia, conegut pel seu llibre homònim i pel llibre de les Lamentacions. El seu nom significa “Déu m’eleva”. Nasqué en una família sacerdotal i exercí el ministeri profètic durant el període tràgic anterior a la presa de Jerusalem per part de Nabucodonosor i la primera deportació a Babilònia.
El seu principal problema fou que la gran majoria de la gent no va voler fer-li cas. Anunciador d'una nova aliança, és figura de Crist per la seva vida d'abnegació al servei de la paraula de Déu, essent incomprès i perseguit: “Senyor, m’has seduït, i m’he deixat seduir (...). He estat la riota de tothom, tot el dia es burlen de mi. Sempre que parlo, haig de cridar i anunciar: violència, destrucció!” (Jr 20,7-8). Només després de la seva mort fou reconeguda la santedat d’aquest profeta, quan les seves profecies es compliren.
Sant Ricard Pampuri, religiós
Nasqué l'any 1897 prop de Pavia amb el nom d'Ermini Felip, i fou el desè d'onze fills. Quedà orfe de molt jove i fou acollit a casa dels seus oncles materns, on va rebre una bona educació. Tot i ser conscient de la seva vocació religiosa, una salut massa feble li impossibilità l'entrada al convent, motiu pel qual decidí estudiar medicina a la Universitat de Pavia i a l'hospital de Milà. Quan encara no havia finalitzat els estudis, esclatà la Primera Guerra Mundial i fou mobilitzat com a sanitari, experiència que el marcà profundament. Acabat el conflicte, va reprendre els estudis i, tan bon punt va obtenir el títol de llicenciat, començà a exercir com a metge rural entre els pobres i a organitzar recesos per a laics. Sovint visitava persones que no podien pagar i, en lloc de cobrar-los, els deixava diners o els comprava els medicaments de la seva butxaca.
El 1927 ingressà a l'orde Hospitalari de Sant Joan de Déu a la ciutat de Brescia, prenent el nom de Ricard. La seva vida espiritual estava centrada en la santedat en la vida ordinària: a l’hospital atenia els malalts com una autèntica missió de caritat, distingint-se pel seu recolliment i vida interior, i sent un model per als malalts i per als altres germans de la comunitat. Morí d'una broncopneumònia l'1 de maig de 1930 a Milà. Fou canonitzat l'any 1989.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1274.jpg
)