30 d'abril de 2026
Sant Pius V, sant Josep Benet Cottolengo, sant Marià i sant Jaume
Avui, dia 30 d'abril, celebrem la festivitat de sant Pius V, papa; de sant Josep Benet Cottolengo, prevere; i la dels sants Marià i Jaume, màrtirs.
Sant Pius V, papa
Antonio Michele Ghislieri va néixer al ducat de Milà l'any 1504. De jove va entrar a l'orde dels Predicadors. Dominicà del grup reformador, va ser cridat pel papa per ser comissari general de la Inquisició romana. Fou elegit papa l'any 1566 amb el nom de Pius V.
És el gran home de les reformes del Concili de Trento. Durant els sis anys del seu pontificat, aplicà amb gran dedicació les decisions del concili. Promulgà el catecisme romà, així com el breviari i el missal, i formà una comissió per a la revisió de la Vulgata. Davant les noves situacions pastorals, creà dues congregacions que serien la base de la posterior Propaganda Fide. Proclamà sant Tomàs d’Aquino doctor de l’Església i proposà la introducció de la Summa Theologicaen l’ensenyament dels clergues.
Convocà la Santa Lliga, la coalició militar per contrarestar l’avanç dels turcs per Europa. Quan s’assabentà del triomf a Lepant, manà que toquessin totes les campanes de la ciutat i va promoure la devoció al rosari. També treballà a favor de l’assistència als pobres i necessitats, creant estructures d’ajuda com el Mont de Pietat i els hospitals de Sant Pere i de l’Esperit Sant. S'adormí en el Senyor el primer de maig de 1572. La seva canonització data del 1712.
Sant Josep Benet Cottolengo, prevere
Nasqué l'any 1786 a Bra, al Piemont, en el si d'una família burgesa benestant. Als divuit anys entrà al seminari, fou ordenat prevere i, un temps després, seria elegit canonge a Torí. Després d'un temps dedicat a l'estudi i la predicació, la trobada amb una mare embarassada i malalta, a la qual no volien admetre en cap hospital, el portà a obrir a Valdocco, Torí, el conjunt d'establiments de caritat “Petita Casa de la Divina Providència”, al qual van seguir altres obres d'estil similar que portarien el seu nom.
Sempre va estar fortament fonamentat en una gran confiança en la divina Providència: “el banc de la Providència no coneix la bancarrota”. Fundà la congregació de Germans de Sant Vicenç, actualment Germans de Josep Benet Cottolengo. S'adormí en la pau de Crist el 30 d’abril de l'any 1842; les seves darreres paraules foren les del salm 122: “Quina alegria quan em van dir: anem a la casa del Senyor”. És considerat l'apòstol de la caritat del segle XIX. Fou canonitzat l'any 1934.
Sant Marià i sant Jaume, màrtirs
Marià era lector i Jaume diaca en una comunitat de la regió de Numídia, al nord de l’Àfrica del segle III. Foren detinguts i portats a Lambese, a l’actual Algèria, on foren interrogats. En no abjurar de la fe, els empresonaren fins que els portaren, juntament amb molts altres cristians, a la llera d’un riu sec on la ribera formava una mena de circ on hi podia haver una gran quantitat d'espectadors. Allà foren decapitats cap a l'any 259, en temps de l’emperador Valerià. L’acta de la seva passió es considera autèntica i fou escrita per un cristià que havia compartit la presó amb ells.
Sant Pius V, papa
Antonio Michele Ghislieri va néixer al ducat de Milà l'any 1504. De jove va entrar a l'orde dels Predicadors. Dominicà del grup reformador, va ser cridat pel papa per ser comissari general de la Inquisició romana. Fou elegit papa l'any 1566 amb el nom de Pius V.
És el gran home de les reformes del Concili de Trento. Durant els sis anys del seu pontificat, aplicà amb gran dedicació les decisions del concili. Promulgà el catecisme romà, així com el breviari i el missal, i formà una comissió per a la revisió de la Vulgata. Davant les noves situacions pastorals, creà dues congregacions que serien la base de la posterior Propaganda Fide. Proclamà sant Tomàs d’Aquino doctor de l’Església i proposà la introducció de la Summa Theologicaen l’ensenyament dels clergues.
Convocà la Santa Lliga, la coalició militar per contrarestar l’avanç dels turcs per Europa. Quan s’assabentà del triomf a Lepant, manà que toquessin totes les campanes de la ciutat i va promoure la devoció al rosari. També treballà a favor de l’assistència als pobres i necessitats, creant estructures d’ajuda com el Mont de Pietat i els hospitals de Sant Pere i de l’Esperit Sant. S'adormí en el Senyor el primer de maig de 1572. La seva canonització data del 1712.
Sant Josep Benet Cottolengo, prevere
Nasqué l'any 1786 a Bra, al Piemont, en el si d'una família burgesa benestant. Als divuit anys entrà al seminari, fou ordenat prevere i, un temps després, seria elegit canonge a Torí. Després d'un temps dedicat a l'estudi i la predicació, la trobada amb una mare embarassada i malalta, a la qual no volien admetre en cap hospital, el portà a obrir a Valdocco, Torí, el conjunt d'establiments de caritat “Petita Casa de la Divina Providència”, al qual van seguir altres obres d'estil similar que portarien el seu nom.
Sempre va estar fortament fonamentat en una gran confiança en la divina Providència: “el banc de la Providència no coneix la bancarrota”. Fundà la congregació de Germans de Sant Vicenç, actualment Germans de Josep Benet Cottolengo. S'adormí en la pau de Crist el 30 d’abril de l'any 1842; les seves darreres paraules foren les del salm 122: “Quina alegria quan em van dir: anem a la casa del Senyor”. És considerat l'apòstol de la caritat del segle XIX. Fou canonitzat l'any 1934.
Sant Marià i sant Jaume, màrtirs
Marià era lector i Jaume diaca en una comunitat de la regió de Numídia, al nord de l’Àfrica del segle III. Foren detinguts i portats a Lambese, a l’actual Algèria, on foren interrogats. En no abjurar de la fe, els empresonaren fins que els portaren, juntament amb molts altres cristians, a la llera d’un riu sec on la ribera formava una mena de circ on hi podia haver una gran quantitat d'espectadors. Allà foren decapitats cap a l'any 259, en temps de l’emperador Valerià. L’acta de la seva passió es considera autèntica i fou escrita per un cristià que havia compartit la presó amb ells.
Array
(
[ID] => 1273
[actiu] => 1
[fecha] => 1777500000
[cicle] => -
[titol] => Sant Pius V, sant Josep Benet Cottolengo, sant Marià i sant Jaume
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 30 d'abril, celebrem la festivitat de sant Pius V, papa; de sant Josep Benet Cottolengo, prevere; i la dels sants Marià i Jaume, màrtirs.
Sant Pius V, papa
Antonio Michele Ghislieri va néixer al ducat de Milà l'any 1504. De jove va entrar a l'orde dels Predicadors. Dominicà del grup reformador, va ser cridat pel papa per ser comissari general de la Inquisició romana. Fou elegit papa l'any 1566 amb el nom de Pius V.
És el gran home de les reformes del Concili de Trento. Durant els sis anys del seu pontificat, aplicà amb gran dedicació les decisions del concili. Promulgà el catecisme romà, així com el breviari i el missal, i formà una comissió per a la revisió de la Vulgata. Davant les noves situacions pastorals, creà dues congregacions que serien la base de la posterior Propaganda Fide. Proclamà sant Tomàs d’Aquino doctor de l’Església i proposà la introducció de la Summa Theologicaen l’ensenyament dels clergues.
Convocà la Santa Lliga, la coalició militar per contrarestar l’avanç dels turcs per Europa. Quan s’assabentà del triomf a Lepant, manà que toquessin totes les campanes de la ciutat i va promoure la devoció al rosari. També treballà a favor de l’assistència als pobres i necessitats, creant estructures d’ajuda com el Mont de Pietat i els hospitals de Sant Pere i de l’Esperit Sant. S'adormí en el Senyor el primer de maig de 1572. La seva canonització data del 1712.
Sant Josep Benet Cottolengo, prevere
Nasqué l'any 1786 a Bra, al Piemont, en el si d'una família burgesa benestant. Als divuit anys entrà al seminari, fou ordenat prevere i, un temps després, seria elegit canonge a Torí. Després d'un temps dedicat a l'estudi i la predicació, la trobada amb una mare embarassada i malalta, a la qual no volien admetre en cap hospital, el portà a obrir a Valdocco, Torí, el conjunt d'establiments de caritat “Petita Casa de la Divina Providència”, al qual van seguir altres obres d'estil similar que portarien el seu nom.
Sempre va estar fortament fonamentat en una gran confiança en la divina Providència: “el banc de la Providència no coneix la bancarrota”. Fundà la congregació de Germans de Sant Vicenç, actualment Germans de Josep Benet Cottolengo. S'adormí en la pau de Crist el 30 d’abril de l'any 1842; les seves darreres paraules foren les del salm 122: “Quina alegria quan em van dir: anem a la casa del Senyor”. És considerat l'apòstol de la caritat del segle XIX. Fou canonitzat l'any 1934.
Sant Marià i sant Jaume, màrtirs
Marià era lector i Jaume diaca en una comunitat de la regió de Numídia, al nord de l’Àfrica del segle III. Foren detinguts i portats a Lambese, a l’actual Algèria, on foren interrogats. En no abjurar de la fe, els empresonaren fins que els portaren, juntament amb molts altres cristians, a la llera d’un riu sec on la ribera formava una mena de circ on hi podia haver una gran quantitat d'espectadors. Allà foren decapitats cap a l'any 259, en temps de l’emperador Valerià. L’acta de la seva passió es considera autèntica i fou escrita per un cristià que havia compartit la presó amb ells.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1273.jpg
)