29 d'abril de 2026
Santa Caterina de Siena
Avui, dia 29 d'abril, celebrem la festivitat de:
Santa Caterina de Siena, verge i doctora. Patrona d’Europa
Caterina Benincasa neix l'any 1347 a Siena (Itàlia). Era la penúltima dels vint-i-cinc fills dels dos matrimonis que tingué el seu pare. Des de petita va sentir-se moguda per una gran pietat, amb visions, penitències i servei als pobres. Perseguí un ideal de justícia i de pau enmig de les baralles i rivalitats de les diverses repúbliques de la península Itàlica del segle XIV, els estralls de la pesta negra que delmava la població, i sobretot per la situació de l'Església llatina, dividida arran del cisma d'Occident. Mantingué una intensa activitat apostòlica, així com una estreta relació personal i epistolar amb grans personalitats de govern i de l’Església. Mai no tingué por de cridar a les seves responsabilitats el successor de Pere, a qui anomenava “el dolç Crist a la terra”, treballant pel retorn del papa d’Avinyó a Roma.
Professà de ben jove com a terciària dominicana, i ben aviat al seu voltant es va crear un grup de seguidors. Però per damunt de tot, no abandonà mai la "cel·la interior" on dialogava amb Déu. Santa Caterina també va ser una de les grans místiques medievals. Enamorada de Jesucrist, escrivia: “Res no atreu el cor d’un home sinó l’amor. Per amor l’ha creat, per amor el seu pare i la seva mare li han donat la substància, ell mateix està fet per estimar”. No va tenir escola ni mestres. Deia: “el meu mestre ha estat l’Esperit Sant”. Va aprendre a llegir sent ja terciària per poder seguir el res de les hores i probablement mai no va saber escriure, servint-se de secretaris per als seus múltiples escrits. Malgrat això, destacà per la seva cultura i dels escrits destaca la seva obra principal: “Diàleg sobre la Divina Providència”.
Morí a Roma a l'edat de trenta-tres anys un 29 d'abril de 1380: “Vós em crideu, Senyor, vinc a vós no pels meus mèrits sinó per la vostra misericòrdia... Sang, sang, sang...”. Sang és una paraula que hom pot trobar escrita en vermell a totes les pàgines dels seus escrits i que fa referència a l’amor de Crist, la caritat, els sagraments...
Canonitzada el 1461, és patrona d'Itàlia juntament amb sant Francesc d’Assís. Fou proclamada doctora de l’Església el 1970, i el 1999 copatrona d'Europa, juntament amb santa Brígida de Suècia i santa Teresa Beneta de la Creu.
Santa Caterina de Siena, verge i doctora. Patrona d’Europa
Caterina Benincasa neix l'any 1347 a Siena (Itàlia). Era la penúltima dels vint-i-cinc fills dels dos matrimonis que tingué el seu pare. Des de petita va sentir-se moguda per una gran pietat, amb visions, penitències i servei als pobres. Perseguí un ideal de justícia i de pau enmig de les baralles i rivalitats de les diverses repúbliques de la península Itàlica del segle XIV, els estralls de la pesta negra que delmava la població, i sobretot per la situació de l'Església llatina, dividida arran del cisma d'Occident. Mantingué una intensa activitat apostòlica, així com una estreta relació personal i epistolar amb grans personalitats de govern i de l’Església. Mai no tingué por de cridar a les seves responsabilitats el successor de Pere, a qui anomenava “el dolç Crist a la terra”, treballant pel retorn del papa d’Avinyó a Roma.
Professà de ben jove com a terciària dominicana, i ben aviat al seu voltant es va crear un grup de seguidors. Però per damunt de tot, no abandonà mai la "cel·la interior" on dialogava amb Déu. Santa Caterina també va ser una de les grans místiques medievals. Enamorada de Jesucrist, escrivia: “Res no atreu el cor d’un home sinó l’amor. Per amor l’ha creat, per amor el seu pare i la seva mare li han donat la substància, ell mateix està fet per estimar”. No va tenir escola ni mestres. Deia: “el meu mestre ha estat l’Esperit Sant”. Va aprendre a llegir sent ja terciària per poder seguir el res de les hores i probablement mai no va saber escriure, servint-se de secretaris per als seus múltiples escrits. Malgrat això, destacà per la seva cultura i dels escrits destaca la seva obra principal: “Diàleg sobre la Divina Providència”.
Morí a Roma a l'edat de trenta-tres anys un 29 d'abril de 1380: “Vós em crideu, Senyor, vinc a vós no pels meus mèrits sinó per la vostra misericòrdia... Sang, sang, sang...”. Sang és una paraula que hom pot trobar escrita en vermell a totes les pàgines dels seus escrits i que fa referència a l’amor de Crist, la caritat, els sagraments...
Canonitzada el 1461, és patrona d'Itàlia juntament amb sant Francesc d’Assís. Fou proclamada doctora de l’Església el 1970, i el 1999 copatrona d'Europa, juntament amb santa Brígida de Suècia i santa Teresa Beneta de la Creu.
Array
(
[ID] => 1272
[actiu] => 1
[fecha] => 1777413600
[cicle] => -
[titol] => Santa Caterina de Siena
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 29 d'abril, celebrem la festivitat de:
Santa Caterina de Siena, verge i doctora. Patrona d’Europa
Caterina Benincasa neix l'any 1347 a Siena (Itàlia). Era la penúltima dels vint-i-cinc fills dels dos matrimonis que tingué el seu pare. Des de petita va sentir-se moguda per una gran pietat, amb visions, penitències i servei als pobres. Perseguí un ideal de justícia i de pau enmig de les baralles i rivalitats de les diverses repúbliques de la península Itàlica del segle XIV, els estralls de la pesta negra que delmava la població, i sobretot per la situació de l'Església llatina, dividida arran del cisma d'Occident. Mantingué una intensa activitat apostòlica, així com una estreta relació personal i epistolar amb grans personalitats de govern i de l’Església. Mai no tingué por de cridar a les seves responsabilitats el successor de Pere, a qui anomenava “el dolç Crist a la terra”, treballant pel retorn del papa d’Avinyó a Roma.
Professà de ben jove com a terciària dominicana, i ben aviat al seu voltant es va crear un grup de seguidors. Però per damunt de tot, no abandonà mai la "cel·la interior" on dialogava amb Déu. Santa Caterina també va ser una de les grans místiques medievals. Enamorada de Jesucrist, escrivia: “Res no atreu el cor d’un home sinó l’amor. Per amor l’ha creat, per amor el seu pare i la seva mare li han donat la substància, ell mateix està fet per estimar”. No va tenir escola ni mestres. Deia: “el meu mestre ha estat l’Esperit Sant”. Va aprendre a llegir sent ja terciària per poder seguir el res de les hores i probablement mai no va saber escriure, servint-se de secretaris per als seus múltiples escrits. Malgrat això, destacà per la seva cultura i dels escrits destaca la seva obra principal: “Diàleg sobre la Divina Providència”.
Morí a Roma a l'edat de trenta-tres anys un 29 d'abril de 1380: “Vós em crideu, Senyor, vinc a vós no pels meus mèrits sinó per la vostra misericòrdia... Sang, sang, sang...”. Sang és una paraula que hom pot trobar escrita en vermell a totes les pàgines dels seus escrits i que fa referència a l’amor de Crist, la caritat, els sagraments...
Canonitzada el 1461, és patrona d'Itàlia juntament amb sant Francesc d’Assís. Fou proclamada doctora de l’Església el 1970, i el 1999 copatrona d'Europa, juntament amb santa Brígida de Suècia i santa Teresa Beneta de la Creu.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1272.jpg
)