28 d'abril de 2026
Sant Pere Chanel, Sant Lluís Maria Grignion de Montfort i Sant Prudenci
Avui, dia 28 d'abril, celebrem la festivitat; de sant Pere Chanel, prevere i màrtir; de sant Lluis M. Grignion de Montfort, prevere; i la de sant Prudenci, bisbe.
Sant Pere Chanel, prevere i màrtir
Nascut a França l'any 1803, fou ordenat sacerdot diocesà en 1827. En 1831 s’uní a la nova Societat de Maria (Maristes) i fou enviat a missionar a l'illa de Futuna, a l’actual Vanuatu, Oceania, un lloc on no s'havia anunciat mai l'evangeli.
Després d’uns anys de treball apostòlic poc esclatant, ja que poca gent es convertia (tot i que eга anomenat "l'home del bon cor" per la seva destacada cura als ancians i malalts), algú li va retreure que la seva missió no tenia èxit. Ell va respondre que la seva feina no era tenir èxit, sinó ser fidel. L’enveja del rei de l’illa, que tenia por de veure disminuïda la seva autoritat i furiós per la conversió del seu primogènit, el va fer matar el 28 d’abril de l'any 1841. La seva mort provoca una allau de conversions dels autòctons pagans que havia evangelitzat a Futuna i a les altres illes. És considerat el protomàrtir del continent i és el primer sant de l'orde marista. El 1954 fou inscrit en el cànon dels sants.
Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere
Nasqué a la Bretanya francesa, l'any 1673. Amb una pietat molt personal, i una gran inclinació a servir els pobres, seguí la vocació sacerdotal, animat pels seus pares. Ordenat prevere a París, fou nomenat missioner apostòlic, i es dedicà a recórrer el nord de França, predicant l'adhesió a Jesucrist i recomanant com a camí, la consagració personal a Maria, a la qual tingué una intensa devoció, a vegades de tons apocalíptics. Lluità incansablement contra el jansenisme. Fundà les religioses Filles de la Saviesa (dedicada als serveis dels més pobres), els Pares de la Companyia de Maria (congregació de preveres missioners) i els Germans Gabrielistes (dedicats a l’educació). S'adormi en el Senyor un 28 d’abril de l'any 1716. Fou canonitzat el 1947.
Escriví un dels llibres més famosos sobre la devoció a la Mare de Déu: el “Tractat de la vera devoció a la Verge Maria”. D’aquest llibre, el papa Sant Joan Pau II prengué el lema “Totus tuus” abreviant la forma més completa d’encomanar-se a Maria: “Totus tuus ego sum et omnia mea Tua sunt. Accipio Te in mea omnia. Praebe mihi cor Tuum, Maria” (Soc tot vostre, oh Maria, i tot el que tinc, vostre és. Us poso al centre de la meva vida. Doneu-me el vostre cor).
Sant Prudenci, bisbe de Tarazona
Nasqué a Armentia, al País Basc, entrat el segle VI. Després de passar un temps, segons la tradició, com a deixeble de l'ermità sant Saturi, al qual hauria acompanyat fins a la seva mort, sant Prudenci es dirigí a Calahorra i treballà en l'evangelització de La Rioja. A causa de la seva fama per diverses guaricions miraculoses, marxà establint-se a Tarazona, on esdevingué prevere, i fou elegit després bisbe de la diòcesi, tasca que realitzà deixant un gran record de servei fidel i entregat. Per les desavinences entre el clergat i el bisbe de la veïna diòcesi d’Osma, fou elegit com intermediari i allà morí per malaltia.
Havent mort fora de la seva diòcesi, i tenint fama de taumaturg, sorgiren disputes sobre el lloc on havia de ser enterrat, per la qual cosa decidiren de posar el seu cos sobre la cavalcadura que feia servir i deixar-la marxar lliurement. Aquesta es va detenir a sis llegües de Logronyo i allà fou enterrat. És el patró d’Àlaba.
Sant Pere Chanel, prevere i màrtir
Nascut a França l'any 1803, fou ordenat sacerdot diocesà en 1827. En 1831 s’uní a la nova Societat de Maria (Maristes) i fou enviat a missionar a l'illa de Futuna, a l’actual Vanuatu, Oceania, un lloc on no s'havia anunciat mai l'evangeli.
Després d’uns anys de treball apostòlic poc esclatant, ja que poca gent es convertia (tot i que eга anomenat "l'home del bon cor" per la seva destacada cura als ancians i malalts), algú li va retreure que la seva missió no tenia èxit. Ell va respondre que la seva feina no era tenir èxit, sinó ser fidel. L’enveja del rei de l’illa, que tenia por de veure disminuïda la seva autoritat i furiós per la conversió del seu primogènit, el va fer matar el 28 d’abril de l'any 1841. La seva mort provoca una allau de conversions dels autòctons pagans que havia evangelitzat a Futuna i a les altres illes. És considerat el protomàrtir del continent i és el primer sant de l'orde marista. El 1954 fou inscrit en el cànon dels sants.
Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere
Nasqué a la Bretanya francesa, l'any 1673. Amb una pietat molt personal, i una gran inclinació a servir els pobres, seguí la vocació sacerdotal, animat pels seus pares. Ordenat prevere a París, fou nomenat missioner apostòlic, i es dedicà a recórrer el nord de França, predicant l'adhesió a Jesucrist i recomanant com a camí, la consagració personal a Maria, a la qual tingué una intensa devoció, a vegades de tons apocalíptics. Lluità incansablement contra el jansenisme. Fundà les religioses Filles de la Saviesa (dedicada als serveis dels més pobres), els Pares de la Companyia de Maria (congregació de preveres missioners) i els Germans Gabrielistes (dedicats a l’educació). S'adormi en el Senyor un 28 d’abril de l'any 1716. Fou canonitzat el 1947.
Escriví un dels llibres més famosos sobre la devoció a la Mare de Déu: el “Tractat de la vera devoció a la Verge Maria”. D’aquest llibre, el papa Sant Joan Pau II prengué el lema “Totus tuus” abreviant la forma més completa d’encomanar-se a Maria: “Totus tuus ego sum et omnia mea Tua sunt. Accipio Te in mea omnia. Praebe mihi cor Tuum, Maria” (Soc tot vostre, oh Maria, i tot el que tinc, vostre és. Us poso al centre de la meva vida. Doneu-me el vostre cor).
Sant Prudenci, bisbe de Tarazona
Nasqué a Armentia, al País Basc, entrat el segle VI. Després de passar un temps, segons la tradició, com a deixeble de l'ermità sant Saturi, al qual hauria acompanyat fins a la seva mort, sant Prudenci es dirigí a Calahorra i treballà en l'evangelització de La Rioja. A causa de la seva fama per diverses guaricions miraculoses, marxà establint-se a Tarazona, on esdevingué prevere, i fou elegit després bisbe de la diòcesi, tasca que realitzà deixant un gran record de servei fidel i entregat. Per les desavinences entre el clergat i el bisbe de la veïna diòcesi d’Osma, fou elegit com intermediari i allà morí per malaltia.
Havent mort fora de la seva diòcesi, i tenint fama de taumaturg, sorgiren disputes sobre el lloc on havia de ser enterrat, per la qual cosa decidiren de posar el seu cos sobre la cavalcadura que feia servir i deixar-la marxar lliurement. Aquesta es va detenir a sis llegües de Logronyo i allà fou enterrat. És el patró d’Àlaba.
Array
(
[ID] => 1271
[actiu] => 1
[fecha] => 1777327200
[cicle] => -
[titol] => Sant Pere Chanel, Sant Lluís Maria Grignion de Montfort i Sant Prudenci
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 28 d'abril, celebrem la festivitat; de sant Pere Chanel, prevere i màrtir; de sant Lluis M. Grignion de Montfort, prevere; i la de sant Prudenci, bisbe.
Sant Pere Chanel, prevere i màrtir
Nascut a França l'any 1803, fou ordenat sacerdot diocesà en 1827. En 1831 s’uní a la nova Societat de Maria (Maristes) i fou enviat a missionar a l'illa de Futuna, a l’actual Vanuatu, Oceania, un lloc on no s'havia anunciat mai l'evangeli.
Després d’uns anys de treball apostòlic poc esclatant, ja que poca gent es convertia (tot i que eга anomenat "l'home del bon cor" per la seva destacada cura als ancians i malalts), algú li va retreure que la seva missió no tenia èxit. Ell va respondre que la seva feina no era tenir èxit, sinó ser fidel. L’enveja del rei de l’illa, que tenia por de veure disminuïda la seva autoritat i furiós per la conversió del seu primogènit, el va fer matar el 28 d’abril de l'any 1841. La seva mort provoca una allau de conversions dels autòctons pagans que havia evangelitzat a Futuna i a les altres illes. És considerat el protomàrtir del continent i és el primer sant de l'orde marista. El 1954 fou inscrit en el cànon dels sants.
Sant Lluís Maria Grignion de Montfort, prevere
Nasqué a la Bretanya francesa, l'any 1673. Amb una pietat molt personal, i una gran inclinació a servir els pobres, seguí la vocació sacerdotal, animat pels seus pares. Ordenat prevere a París, fou nomenat missioner apostòlic, i es dedicà a recórrer el nord de França, predicant l'adhesió a Jesucrist i recomanant com a camí, la consagració personal a Maria, a la qual tingué una intensa devoció, a vegades de tons apocalíptics. Lluità incansablement contra el jansenisme. Fundà les religioses Filles de la Saviesa (dedicada als serveis dels més pobres), els Pares de la Companyia de Maria (congregació de preveres missioners) i els Germans Gabrielistes (dedicats a l’educació). S'adormi en el Senyor un 28 d’abril de l'any 1716. Fou canonitzat el 1947.
Escriví un dels llibres més famosos sobre la devoció a la Mare de Déu: el “Tractat de la vera devoció a la Verge Maria”. D’aquest llibre, el papa Sant Joan Pau II prengué el lema “Totus tuus” abreviant la forma més completa d’encomanar-se a Maria: “Totus tuus ego sum et omnia mea Tua sunt. Accipio Te in mea omnia. Praebe mihi cor Tuum, Maria” (Soc tot vostre, oh Maria, i tot el que tinc, vostre és. Us poso al centre de la meva vida. Doneu-me el vostre cor).
Sant Prudenci, bisbe de Tarazona
Nasqué a Armentia, al País Basc, entrat el segle VI. Després de passar un temps, segons la tradició, com a deixeble de l'ermità sant Saturi, al qual hauria acompanyat fins a la seva mort, sant Prudenci es dirigí a Calahorra i treballà en l'evangelització de La Rioja. A causa de la seva fama per diverses guaricions miraculoses, marxà establint-se a Tarazona, on esdevingué prevere, i fou elegit després bisbe de la diòcesi, tasca que realitzà deixant un gran record de servei fidel i entregat. Per les desavinences entre el clergat i el bisbe de la veïna diòcesi d’Osma, fou elegit com intermediari i allà morí per malaltia.
Havent mort fora de la seva diòcesi, i tenint fama de taumaturg, sorgiren disputes sobre el lloc on havia de ser enterrat, per la qual cosa decidiren de posar el seu cos sobre la cavalcadura que feia servir i deixar-la marxar lliurement. Aquesta es va detenir a sis llegües de Logronyo i allà fou enterrat. És el patró d’Àlaba.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1271.jpg
)