21 d'abril de 2026
Sant Anselm i sant Apol·loni de Roma
Avui, dia 21 d'abril, celebrem la festivitat de sant Anselm, bisbe i doctor, i de sant Apol·loni de Roma, màrtir.
Sant Anselm de Canterbury, bisbe i doctor
Nascut el 1033 a la Vall d'Aosta, al nord d'Itàlia, fou monjo benedictí, teòleg, filòsof escolàstic i abat de Bec (Normandia), on residí la major part de la seva vida. Quan encara era un marrec, va somniar que pujava una muntanya molt alta fins a arribar al cel; allà trobava Déu, que el rebia com un hoste i li donava pa blanc. El sant va interpretar aquest somni com una crida divina que el portà al monestir. Anys més tard, hagué de deixar el seu monestir per esdevenir arquebisbe primat de Canterbury, on s'hagué d'oposar al rei d'Anglaterra per defensar la llibertat de l'Església, fet que li valgué dos exilis.
Sant Anselm es distingí com a predicador, reformador i iniciador. Els seus anys més fructífers intel·lectualment foren els passats a Bec. És un dels fundadors de la teologia escolàstica, a qui la tradició cristiana atribueix el títol de “Doctor Magnífic”. El seu pensament teològic consisteix en una recerca ardent de Déu a la llum de la intel·ligència i de la fe; representa un afany de racionalització sense perdre el caràcter contemplatiu. Esdevingué el millor exponent del pensament monàstic del segle XI. El seu lema més conegut és: “No busco comprendre per creure, sinó que crec per arribar a comprendre”. Les seves obres més cèlebres són el Monologion (soliloqui) i el Proslogion (col·loqui), dedicades a demostrar l’existència de Déu a posteriori i a priori, respectivament.
Morí un 21 d’abril de l'any 1109. Venerat com a sant per les esglésies catòlica i anglicana, fou canonitzat el 1163 i proclamat doctor de l'Església Catòlica el 1720.
Sant Apol·loni de Roma, màrtir
Patrici d'un cert relleu dins la societat romana i conegut per la seva vasta cultura, en temps de l'emperador Còmmode (vers l’any 185) fou denunciat com a cristià, probablement per un dels seus esclaus. Defensà amb eloqüència la seva fe amb un elaborat discurs davant el Senat: “Els decrets dels homes no poden suprimir el decret de Déu. No trobem feixuc morirpel Déu veritable perquè, mitjançant Ell, som el que som; per no morir d’una mala mort, ho suportem tot amb constància. Siguem vius o siguem morts, som del Senyor”. Durant el procés, afirmà que cada dia pregava per l'emperador, que regna a la terra per la sola voluntat divina. Fou condemnat a la decapitació.
Sant Anselm de Canterbury, bisbe i doctor
Nascut el 1033 a la Vall d'Aosta, al nord d'Itàlia, fou monjo benedictí, teòleg, filòsof escolàstic i abat de Bec (Normandia), on residí la major part de la seva vida. Quan encara era un marrec, va somniar que pujava una muntanya molt alta fins a arribar al cel; allà trobava Déu, que el rebia com un hoste i li donava pa blanc. El sant va interpretar aquest somni com una crida divina que el portà al monestir. Anys més tard, hagué de deixar el seu monestir per esdevenir arquebisbe primat de Canterbury, on s'hagué d'oposar al rei d'Anglaterra per defensar la llibertat de l'Església, fet que li valgué dos exilis.
Sant Anselm es distingí com a predicador, reformador i iniciador. Els seus anys més fructífers intel·lectualment foren els passats a Bec. És un dels fundadors de la teologia escolàstica, a qui la tradició cristiana atribueix el títol de “Doctor Magnífic”. El seu pensament teològic consisteix en una recerca ardent de Déu a la llum de la intel·ligència i de la fe; representa un afany de racionalització sense perdre el caràcter contemplatiu. Esdevingué el millor exponent del pensament monàstic del segle XI. El seu lema més conegut és: “No busco comprendre per creure, sinó que crec per arribar a comprendre”. Les seves obres més cèlebres són el Monologion (soliloqui) i el Proslogion (col·loqui), dedicades a demostrar l’existència de Déu a posteriori i a priori, respectivament.
Morí un 21 d’abril de l'any 1109. Venerat com a sant per les esglésies catòlica i anglicana, fou canonitzat el 1163 i proclamat doctor de l'Església Catòlica el 1720.
Sant Apol·loni de Roma, màrtir
Patrici d'un cert relleu dins la societat romana i conegut per la seva vasta cultura, en temps de l'emperador Còmmode (vers l’any 185) fou denunciat com a cristià, probablement per un dels seus esclaus. Defensà amb eloqüència la seva fe amb un elaborat discurs davant el Senat: “Els decrets dels homes no poden suprimir el decret de Déu. No trobem feixuc morirpel Déu veritable perquè, mitjançant Ell, som el que som; per no morir d’una mala mort, ho suportem tot amb constància. Siguem vius o siguem morts, som del Senyor”. Durant el procés, afirmà que cada dia pregava per l'emperador, que regna a la terra per la sola voluntat divina. Fou condemnat a la decapitació.
Array
(
[ID] => 1264
[actiu] => 1
[fecha] => 1776722400
[cicle] => -
[titol] => Sant Anselm i sant Apol·loni de Roma
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 21 d'abril, celebrem la festivitat de sant Anselm, bisbe i doctor, i de sant Apol·loni de Roma, màrtir.
Sant Anselm de Canterbury, bisbe i doctor
Nascut el 1033 a la Vall d'Aosta, al nord d'Itàlia, fou monjo benedictí, teòleg, filòsof escolàstic i abat de Bec (Normandia), on residí la major part de la seva vida. Quan encara era un marrec, va somniar que pujava una muntanya molt alta fins a arribar al cel; allà trobava Déu, que el rebia com un hoste i li donava pa blanc. El sant va interpretar aquest somni com una crida divina que el portà al monestir. Anys més tard, hagué de deixar el seu monestir per esdevenir arquebisbe primat de Canterbury, on s'hagué d'oposar al rei d'Anglaterra per defensar la llibertat de l'Església, fet que li valgué dos exilis.
Sant Anselm es distingí com a predicador, reformador i iniciador. Els seus anys més fructífers intel·lectualment foren els passats a Bec. És un dels fundadors de la teologia escolàstica, a qui la tradició cristiana atribueix el títol de “Doctor Magnífic”. El seu pensament teològic consisteix en una recerca ardent de Déu a la llum de la intel·ligència i de la fe; representa un afany de racionalització sense perdre el caràcter contemplatiu. Esdevingué el millor exponent del pensament monàstic del segle XI. El seu lema més conegut és: “No busco comprendre per creure, sinó que crec per arribar a comprendre”. Les seves obres més cèlebres són el Monologion (soliloqui) i el Proslogion (col·loqui), dedicades a demostrar l’existència de Déu a posteriori i a priori, respectivament.
Morí un 21 d’abril de l'any 1109. Venerat com a sant per les esglésies catòlica i anglicana, fou canonitzat el 1163 i proclamat doctor de l'Església Catòlica el 1720.
Sant Apol·loni de Roma, màrtir
Patrici d'un cert relleu dins la societat romana i conegut per la seva vasta cultura, en temps de l'emperador Còmmode (vers l’any 185) fou denunciat com a cristià, probablement per un dels seus esclaus. Defensà amb eloqüència la seva fe amb un elaborat discurs davant el Senat: “Els decrets dels homes no poden suprimir el decret de Déu. No trobem feixuc morirpel Déu veritable perquè, mitjançant Ell, som el que som; per no morir d’una mala mort, ho suportem tot amb constància. Siguem vius o siguem morts, som del Senyor”. Durant el procés, afirmà que cada dia pregava per l'emperador, que regna a la terra per la sola voluntat divina. Fou condemnat a la decapitació.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1264.jpg
)