16 d'abril de 2026
Sants bisbes Fructuós de Braga i Toribi d’Astorga; sants laics Benet-Josep Labre i Maria Bernadeta Sobirous; i sants màrtirs de Saragossa: Engràcia, Optat, Júlia i companys
Avui, dia 16 d'abril, celebrem la festivitat dels sants bisbes Fructuós de Braga i Toribi d’Astorga; dels sants laics Benet-Josep Labre i Maria Bernadeta Sobirous; i dels sants màrtirs de Saragossa: Engràcia, Optat, Júlia i companys.
Sant Fructuós de Braga, bisbe
Nascut al voltant de l’any 600 en el si d’una família de la noblesa visigòtica, optà per la vida monàstica i la va promoure arreu de la Gal·lècia i la Bètica amb el seu exemple. Va fundar nombrosos monestirs i va difondre les seves pròpies regles monàstiques (molt populars fins a l’arribada de la Regla de sant Benet). Al voltant del 655 fou nomenat bisbe de Dumio i, posteriorment, arquebisbe de la seu primada de Braga, on continuà fundant monestirs fins a arribar a una vintena.
Morí vers el 665 i fou enterrat al monestir de Montélios, fundat per ell mateix. L'any 1102, les seves restes foren robades pel bisbe de Santiago per ser venerades a la cripta de la catedral compostel·lana, fins que una bona part va ser retornada el 1966.
Sant Benet-Josep Labre, laic
Nasqué l'any 1748 en un poble del nord de França. Noi inquiet, va deixar la família per fer-se religiós, però en no poder adaptar-se a cap gènere de vida regular, acomplí l'antic ideal de pelegrinar per Crist, fent del camí el seu monestir: caminà més de 30.000 quilòmetres. Aquest “vagabund de Déu” adoptà un estil de vida totalment lliurat a la pregària. Els darrers anys va viure sota un dels arcs del Colosseu de Roma, on morí el 16 d’abril de 1783.
Canonitzat el 1881, sant Benet-Josep és el patró dels pelegrins, dels captaires, dels sense sostre i dels fracassats. D'ell va dir el papa Benet XVI: “ens mostra que només amb Déu n’hi ha prou; que més enllà de tot el que hi pot haver en aquest món, allò que compta, l’essencial, és conèixer Déu”.
Sant Toribi d’Astorga, bisbe
Nascut probablement a Astorga a principis del segle V, i després d'haver viscut uns anys a Terra Santa, cap a l'any 444 fou elegit bisbe de la seva ciutat. Allà va treballar pel bé dels fidels i va lluitar contra l'heretgia priscil·lianista. Després d'un temps exiliat a causa de la invasió dels visigots comandats per Teodoric, en retornar ajudà a reconstruir la ciutat, on morí vers l'any 476.
Santa Engràcia i companys màrtirs
Els sants Engràcia, Optat i Júlia, juntament amb altres companys, sofriren martiri a Saragossa durant la persecució de l’emperador romà Dioclecià (anys 303-304), la darrera i més cruel que patiren els cristians. Segons la tradició, per evitar que les restes dels màrtirs fossin venerades, van ser cremats juntament amb criminals, però miraculosament les cendres se separaren formant una massa blanca (les "santes masses").
El poeta Prudenci, cap a l’any 395, cantà un himne a aquest grup d'innombrables màrtirs: “els cossos sants són llançats al foc cruel perquè no en quedi rastre, ni sepulcre, ni memòria. El foc barreja les cendres dels justos amb les dels criminals condemnats. Però el que el botxí pretén esborrar, Déu ho conserva per sempre”.
Santa Maria Bernadeta Sobirous, verge
Nascuda el 1844 a Lourdes, França. Als 14 anys, aquesta pastora pobra i analfabeta, de salut fràgil i amb freqüents atacs d’asma, es va sentir mirada per Maria com a persona. Així, el 1858, la Immaculada Concepció, a la qual ella anomenava “la Senyora”, se li aparegué fins a 18 vegades a la gruta de Massabielle, convidant-la a pregar pels pecadors i exhortant a la conversió. Allà va descobrir una font d’aigua que esdevindria centre de pelegrinatge.
Molesta per la fama, es retirà a servir a la Congregació de les Germanes de la Caritat de Nevers, on va aprendre a llegir i escriure. El 1866 hi ingressà formalment i hi treballà com a infermera: “m’agrada cuidar els pobres i els malalts, em quedaré amb les Germanes de Nevers”. Morí al convent a conseqüència de la tuberculosi el 16 d’abril de 1879, a 35 anys. Fou canonitzada el 1933 i és la patrona dels pobres i dels pastors.
Sant Fructuós de Braga, bisbe
Nascut al voltant de l’any 600 en el si d’una família de la noblesa visigòtica, optà per la vida monàstica i la va promoure arreu de la Gal·lècia i la Bètica amb el seu exemple. Va fundar nombrosos monestirs i va difondre les seves pròpies regles monàstiques (molt populars fins a l’arribada de la Regla de sant Benet). Al voltant del 655 fou nomenat bisbe de Dumio i, posteriorment, arquebisbe de la seu primada de Braga, on continuà fundant monestirs fins a arribar a una vintena.
Morí vers el 665 i fou enterrat al monestir de Montélios, fundat per ell mateix. L'any 1102, les seves restes foren robades pel bisbe de Santiago per ser venerades a la cripta de la catedral compostel·lana, fins que una bona part va ser retornada el 1966.
Sant Benet-Josep Labre, laic
Nasqué l'any 1748 en un poble del nord de França. Noi inquiet, va deixar la família per fer-se religiós, però en no poder adaptar-se a cap gènere de vida regular, acomplí l'antic ideal de pelegrinar per Crist, fent del camí el seu monestir: caminà més de 30.000 quilòmetres. Aquest “vagabund de Déu” adoptà un estil de vida totalment lliurat a la pregària. Els darrers anys va viure sota un dels arcs del Colosseu de Roma, on morí el 16 d’abril de 1783.
Canonitzat el 1881, sant Benet-Josep és el patró dels pelegrins, dels captaires, dels sense sostre i dels fracassats. D'ell va dir el papa Benet XVI: “ens mostra que només amb Déu n’hi ha prou; que més enllà de tot el que hi pot haver en aquest món, allò que compta, l’essencial, és conèixer Déu”.
Sant Toribi d’Astorga, bisbe
Nascut probablement a Astorga a principis del segle V, i després d'haver viscut uns anys a Terra Santa, cap a l'any 444 fou elegit bisbe de la seva ciutat. Allà va treballar pel bé dels fidels i va lluitar contra l'heretgia priscil·lianista. Després d'un temps exiliat a causa de la invasió dels visigots comandats per Teodoric, en retornar ajudà a reconstruir la ciutat, on morí vers l'any 476.
Santa Engràcia i companys màrtirs
Els sants Engràcia, Optat i Júlia, juntament amb altres companys, sofriren martiri a Saragossa durant la persecució de l’emperador romà Dioclecià (anys 303-304), la darrera i més cruel que patiren els cristians. Segons la tradició, per evitar que les restes dels màrtirs fossin venerades, van ser cremats juntament amb criminals, però miraculosament les cendres se separaren formant una massa blanca (les "santes masses").
El poeta Prudenci, cap a l’any 395, cantà un himne a aquest grup d'innombrables màrtirs: “els cossos sants són llançats al foc cruel perquè no en quedi rastre, ni sepulcre, ni memòria. El foc barreja les cendres dels justos amb les dels criminals condemnats. Però el que el botxí pretén esborrar, Déu ho conserva per sempre”.
Santa Maria Bernadeta Sobirous, verge
Nascuda el 1844 a Lourdes, França. Als 14 anys, aquesta pastora pobra i analfabeta, de salut fràgil i amb freqüents atacs d’asma, es va sentir mirada per Maria com a persona. Així, el 1858, la Immaculada Concepció, a la qual ella anomenava “la Senyora”, se li aparegué fins a 18 vegades a la gruta de Massabielle, convidant-la a pregar pels pecadors i exhortant a la conversió. Allà va descobrir una font d’aigua que esdevindria centre de pelegrinatge.
Molesta per la fama, es retirà a servir a la Congregació de les Germanes de la Caritat de Nevers, on va aprendre a llegir i escriure. El 1866 hi ingressà formalment i hi treballà com a infermera: “m’agrada cuidar els pobres i els malalts, em quedaré amb les Germanes de Nevers”. Morí al convent a conseqüència de la tuberculosi el 16 d’abril de 1879, a 35 anys. Fou canonitzada el 1933 i és la patrona dels pobres i dels pastors.
Array
(
[ID] => 1259
[actiu] => 1
[fecha] => 1776290400
[cicle] => -
[titol] => Sants bisbes Fructuós de Braga i Toribi d’Astorga; sants laics Benet-Josep Labre i Maria Bernadeta Sobirous; i sants màrtirs de Saragossa: Engràcia, Optat, Júlia i companys
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 16 d'abril, celebrem la festivitat dels sants bisbes Fructuós de Braga i Toribi d’Astorga; dels sants laics Benet-Josep Labre i Maria Bernadeta Sobirous; i dels sants màrtirs de Saragossa: Engràcia, Optat, Júlia i companys.
Sant Fructuós de Braga, bisbe
Nascut al voltant de l’any 600 en el si d’una família de la noblesa visigòtica, optà per la vida monàstica i la va promoure arreu de la Gal·lècia i la Bètica amb el seu exemple. Va fundar nombrosos monestirs i va difondre les seves pròpies regles monàstiques (molt populars fins a l’arribada de la Regla de sant Benet). Al voltant del 655 fou nomenat bisbe de Dumio i, posteriorment, arquebisbe de la seu primada de Braga, on continuà fundant monestirs fins a arribar a una vintena.
Morí vers el 665 i fou enterrat al monestir de Montélios, fundat per ell mateix. L'any 1102, les seves restes foren robades pel bisbe de Santiago per ser venerades a la cripta de la catedral compostel·lana, fins que una bona part va ser retornada el 1966.
Sant Benet-Josep Labre, laic
Nasqué l'any 1748 en un poble del nord de França. Noi inquiet, va deixar la família per fer-se religiós, però en no poder adaptar-se a cap gènere de vida regular, acomplí l'antic ideal de pelegrinar per Crist, fent del camí el seu monestir: caminà més de 30.000 quilòmetres. Aquest “vagabund de Déu” adoptà un estil de vida totalment lliurat a la pregària. Els darrers anys va viure sota un dels arcs del Colosseu de Roma, on morí el 16 d’abril de 1783.
Canonitzat el 1881, sant Benet-Josep és el patró dels pelegrins, dels captaires, dels sense sostre i dels fracassats. D'ell va dir el papa Benet XVI: “ens mostra que només amb Déu n’hi ha prou; que més enllà de tot el que hi pot haver en aquest món, allò que compta, l’essencial, és conèixer Déu”.
Sant Toribi d’Astorga, bisbe
Nascut probablement a Astorga a principis del segle V, i després d'haver viscut uns anys a Terra Santa, cap a l'any 444 fou elegit bisbe de la seva ciutat. Allà va treballar pel bé dels fidels i va lluitar contra l'heretgia priscil·lianista. Després d'un temps exiliat a causa de la invasió dels visigots comandats per Teodoric, en retornar ajudà a reconstruir la ciutat, on morí vers l'any 476.
Santa Engràcia i companys màrtirs
Els sants Engràcia, Optat i Júlia, juntament amb altres companys, sofriren martiri a Saragossa durant la persecució de l’emperador romà Dioclecià (anys 303-304), la darrera i més cruel que patiren els cristians. Segons la tradició, per evitar que les restes dels màrtirs fossin venerades, van ser cremats juntament amb criminals, però miraculosament les cendres se separaren formant una massa blanca (les "santes masses").
El poeta Prudenci, cap a l’any 395, cantà un himne a aquest grup d'innombrables màrtirs: “els cossos sants són llançats al foc cruel perquè no en quedi rastre, ni sepulcre, ni memòria. El foc barreja les cendres dels justos amb les dels criminals condemnats. Però el que el botxí pretén esborrar, Déu ho conserva per sempre”.
Santa Maria Bernadeta Sobirous, verge
Nascuda el 1844 a Lourdes, França. Als 14 anys, aquesta pastora pobra i analfabeta, de salut fràgil i amb freqüents atacs d’asma, es va sentir mirada per Maria com a persona. Així, el 1858, la Immaculada Concepció, a la qual ella anomenava “la Senyora”, se li aparegué fins a 18 vegades a la gruta de Massabielle, convidant-la a pregar pels pecadors i exhortant a la conversió. Allà va descobrir una font d’aigua que esdevindria centre de pelegrinatge.
Molesta per la fama, es retirà a servir a la Congregació de les Germanes de la Caritat de Nevers, on va aprendre a llegir i escriure. El 1866 hi ingressà formalment i hi treballà com a infermera: “m’agrada cuidar els pobres i els malalts, em quedaré amb les Germanes de Nevers”. Morí al convent a conseqüència de la tuberculosi el 16 d’abril de 1879, a 35 anys. Fou canonitzada el 1933 i és la patrona dels pobres i dels pastors.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1259.jpg
)