13 d'abril de 2026
Sant Martí I i sant Hermenegild
Avui, dia 13 d'abril, celebrem la festivitat de sant Martí I, papa i màrtir, i la de sant Hermenegild, màrtir.
Sant Martí I, papa
Formava part del clergat romà. L'any 649 fou elegit papa i consagrat sense l'aprovació de l'emperador bizantí, al qual estava sotmesa Roma en aquells moments. Va combatre el monotelisme (doctrina que, tot i admetre les dues naturaleses de Jesús, en negava la doble voluntat), que volia imposar l’emperador romà d’Orient, Constant II. Per aquest motiu, l’emperador el feu capturar a Roma; fou duït a Constantinoble, degradat públicament i deportat a Crimea, on morí de misèria un 13 d’abril de l'any 655.
D'aquell captiveri se'n conserva aquest testimoni:
«Visc les angoixes de l’exili, desposseït de tot, allunyat de la meva Seu: alimento el meu dèbil cos amb pa dur; però no em preocupen les coses terrenals».
Des de llavors ha estat venerat com a màrtir de la fe i és considerat l'últim dels papes màrtirs.
Sant Hermenegild, màrtir
La monarquia visigoda que governava la península Ibèrica al segle VI, en temps del rei Leovigild, professava la fe arriana (que afirmava que Jesús no era Déu), mentre que la majoria de la població era catòlica.
El seu fill primogènit, Hermenegild (nom que significa «guerrer fort»), tot i ser educat en l'arrianisme, es va casar amb una catòlica. Atès que en aquella època la no confessionalitat de l’Estat i la llibertat religiosa eren desconegudes, el seu pare l'envià com a governador al sud peninsular per evitar conflictes.
Allà, Hermenegild es convertí al catolicisme, possiblement per la influència de sant Leandre, bisbe de Sevilla. En negar-se a retornar a Toledo, el gest es va interpretar com una declaració de guerra, fet que va desencadenar una lluita armada contra el seu pare, qui el vencé fàcilment. Com que no va voler renegar de la fe catòlica, fou empresonat i exiliat a València i, posteriorment, a Tarragona. Allà, un 13 d’abril vers l'any 585, va ser finalment executat per ordre del seu pare en refusar rebre la comunió de mans d'un bisbe arrià. Fou canonitzat l'any 1585, just mil anys després de la seva mort.
Sant Martí I, papa
Formava part del clergat romà. L'any 649 fou elegit papa i consagrat sense l'aprovació de l'emperador bizantí, al qual estava sotmesa Roma en aquells moments. Va combatre el monotelisme (doctrina que, tot i admetre les dues naturaleses de Jesús, en negava la doble voluntat), que volia imposar l’emperador romà d’Orient, Constant II. Per aquest motiu, l’emperador el feu capturar a Roma; fou duït a Constantinoble, degradat públicament i deportat a Crimea, on morí de misèria un 13 d’abril de l'any 655.
D'aquell captiveri se'n conserva aquest testimoni:
«Visc les angoixes de l’exili, desposseït de tot, allunyat de la meva Seu: alimento el meu dèbil cos amb pa dur; però no em preocupen les coses terrenals».
Des de llavors ha estat venerat com a màrtir de la fe i és considerat l'últim dels papes màrtirs.
Sant Hermenegild, màrtir
La monarquia visigoda que governava la península Ibèrica al segle VI, en temps del rei Leovigild, professava la fe arriana (que afirmava que Jesús no era Déu), mentre que la majoria de la població era catòlica.
El seu fill primogènit, Hermenegild (nom que significa «guerrer fort»), tot i ser educat en l'arrianisme, es va casar amb una catòlica. Atès que en aquella època la no confessionalitat de l’Estat i la llibertat religiosa eren desconegudes, el seu pare l'envià com a governador al sud peninsular per evitar conflictes.
Allà, Hermenegild es convertí al catolicisme, possiblement per la influència de sant Leandre, bisbe de Sevilla. En negar-se a retornar a Toledo, el gest es va interpretar com una declaració de guerra, fet que va desencadenar una lluita armada contra el seu pare, qui el vencé fàcilment. Com que no va voler renegar de la fe catòlica, fou empresonat i exiliat a València i, posteriorment, a Tarragona. Allà, un 13 d’abril vers l'any 585, va ser finalment executat per ordre del seu pare en refusar rebre la comunió de mans d'un bisbe arrià. Fou canonitzat l'any 1585, just mil anys després de la seva mort.
Array
(
[ID] => 1256
[actiu] => 1
[fecha] => 1776031200
[cicle] => -
[titol] => Sant Martí I i sant Hermenegild
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 13 d'abril, celebrem la festivitat de sant Martí I, papa i màrtir, i la de sant Hermenegild, màrtir.
Sant Martí I, papa
Formava part del clergat romà. L'any 649 fou elegit papa i consagrat sense l'aprovació de l'emperador bizantí, al qual estava sotmesa Roma en aquells moments. Va combatre el monotelisme (doctrina que, tot i admetre les dues naturaleses de Jesús, en negava la doble voluntat), que volia imposar l’emperador romà d’Orient, Constant II. Per aquest motiu, l’emperador el feu capturar a Roma; fou duït a Constantinoble, degradat públicament i deportat a Crimea, on morí de misèria un 13 d’abril de l'any 655.
D'aquell captiveri se'n conserva aquest testimoni:
«Visc les angoixes de l’exili, desposseït de tot, allunyat de la meva Seu: alimento el meu dèbil cos amb pa dur; però no em preocupen les coses terrenals».
Des de llavors ha estat venerat com a màrtir de la fe i és considerat l'últim dels papes màrtirs.
Sant Hermenegild, màrtir
La monarquia visigoda que governava la península Ibèrica al segle VI, en temps del rei Leovigild, professava la fe arriana (que afirmava que Jesús no era Déu), mentre que la majoria de la població era catòlica.
El seu fill primogènit, Hermenegild (nom que significa «guerrer fort»), tot i ser educat en l'arrianisme, es va casar amb una catòlica. Atès que en aquella època la no confessionalitat de l’Estat i la llibertat religiosa eren desconegudes, el seu pare l'envià com a governador al sud peninsular per evitar conflictes.
Allà, Hermenegild es convertí al catolicisme, possiblement per la influència de sant Leandre, bisbe de Sevilla. En negar-se a retornar a Toledo, el gest es va interpretar com una declaració de guerra, fet que va desencadenar una lluita armada contra el seu pare, qui el vencé fàcilment. Com que no va voler renegar de la fe catòlica, fou empresonat i exiliat a València i, posteriorment, a Tarragona. Allà, un 13 d’abril vers l'any 585, va ser finalment executat per ordre del seu pare en refusar rebre la comunió de mans d'un bisbe arrià. Fou canonitzat l'any 1585, just mil anys després de la seva mort.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1256.jpg
)