6 d'abril de 2026
Sant Pere de Verona i sant Guillem de París
Avui, dia 6 d'abril, celebrem la festivitat de sant Pere de Verona, màrtir, i la de sant Guillem de París, abat.
Sant Pere de Verona, “Pere màrtir”
Fill d’una família herètica, potser càtara, va néixer a Verona cap al 1200. En la seva època d'estudiant a Bolonya va conèixer sant Domènec i més endavant va entrar a l'orde dels dominics, on va emprendre una tasca incansable de predicació contra les heretgies, especialment per tot el nord d'Itàlia; alhora, va assumir també l'ofici d'inquisidor. Va morir martiritzat a Milà un 6 d’abril de l'any 1252 a mans d'un dels seus antics correligionaris càtars, que posteriorment es penedí i entrà a l’orde dominicà. Abans de morir, tingué el coratge d'escriure amb la seva pròpia sang els primers mots del Credo.
Fou canonitzat només 337 dies després, essent el primer màrtir de l’orde de predicadors. Iconogràficament se’l reconeix perquè acostuma a ser representat amb un ganivet clavat al cap o, de vegades, al pit.
Sant Guillem de París, abat
Nasqué cap a l'any 1125. De jove fou educat al monestir benedictí de Saint-Germain-des-Prés (Sant Germà del Prat). Més endavant se sentí cridat a l'orde dels Canonges Regulars, a la col·legiata de Santa Genoveva de París, on fou elegit subprior. La seva bondat i la innocència de costums el feien exemple per a tota la comunitat.
Com que s’acabava de reconquerir Dinamarca del poder dels vàndals, el bisbe de la ciutat danesa de Roskilde, coneixent les seves virtuts, li va demanar que reformés una canònica a l’illa d’Eskilsø, de la qual fou abat durant 30 anys. Més tard fundà i reformà altres monestirs, tant en terres daneses com finlandeses. Ple de virtuts i mèrits, morí a Dinamarca un 6 d'abril de 1203. Fou canonitzat el 1224.
Sant Pere de Verona, “Pere màrtir”
Fill d’una família herètica, potser càtara, va néixer a Verona cap al 1200. En la seva època d'estudiant a Bolonya va conèixer sant Domènec i més endavant va entrar a l'orde dels dominics, on va emprendre una tasca incansable de predicació contra les heretgies, especialment per tot el nord d'Itàlia; alhora, va assumir també l'ofici d'inquisidor. Va morir martiritzat a Milà un 6 d’abril de l'any 1252 a mans d'un dels seus antics correligionaris càtars, que posteriorment es penedí i entrà a l’orde dominicà. Abans de morir, tingué el coratge d'escriure amb la seva pròpia sang els primers mots del Credo.
Fou canonitzat només 337 dies després, essent el primer màrtir de l’orde de predicadors. Iconogràficament se’l reconeix perquè acostuma a ser representat amb un ganivet clavat al cap o, de vegades, al pit.
Sant Guillem de París, abat
Nasqué cap a l'any 1125. De jove fou educat al monestir benedictí de Saint-Germain-des-Prés (Sant Germà del Prat). Més endavant se sentí cridat a l'orde dels Canonges Regulars, a la col·legiata de Santa Genoveva de París, on fou elegit subprior. La seva bondat i la innocència de costums el feien exemple per a tota la comunitat.
Com que s’acabava de reconquerir Dinamarca del poder dels vàndals, el bisbe de la ciutat danesa de Roskilde, coneixent les seves virtuts, li va demanar que reformés una canònica a l’illa d’Eskilsø, de la qual fou abat durant 30 anys. Més tard fundà i reformà altres monestirs, tant en terres daneses com finlandeses. Ple de virtuts i mèrits, morí a Dinamarca un 6 d'abril de 1203. Fou canonitzat el 1224.
Array
(
[ID] => 1249
[actiu] => 1
[fecha] => 1775426400
[cicle] => -
[titol] => Sant Pere de Verona i sant Guillem de París
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 6 d'abril, celebrem la festivitat de sant Pere de Verona, màrtir, i la de sant Guillem de París, abat.
Sant Pere de Verona, “Pere màrtir”
Fill d’una família herètica, potser càtara, va néixer a Verona cap al 1200. En la seva època d'estudiant a Bolonya va conèixer sant Domènec i més endavant va entrar a l'orde dels dominics, on va emprendre una tasca incansable de predicació contra les heretgies, especialment per tot el nord d'Itàlia; alhora, va assumir també l'ofici d'inquisidor. Va morir martiritzat a Milà un 6 d’abril de l'any 1252 a mans d'un dels seus antics correligionaris càtars, que posteriorment es penedí i entrà a l’orde dominicà. Abans de morir, tingué el coratge d'escriure amb la seva pròpia sang els primers mots del Credo.
Fou canonitzat només 337 dies després, essent el primer màrtir de l’orde de predicadors. Iconogràficament se’l reconeix perquè acostuma a ser representat amb un ganivet clavat al cap o, de vegades, al pit.
Sant Guillem de París, abat
Nasqué cap a l'any 1125. De jove fou educat al monestir benedictí de Saint-Germain-des-Prés (Sant Germà del Prat). Més endavant se sentí cridat a l'orde dels Canonges Regulars, a la col·legiata de Santa Genoveva de París, on fou elegit subprior. La seva bondat i la innocència de costums el feien exemple per a tota la comunitat.
Com que s’acabava de reconquerir Dinamarca del poder dels vàndals, el bisbe de la ciutat danesa de Roskilde, coneixent les seves virtuts, li va demanar que reformés una canònica a l’illa d’Eskilsø, de la qual fou abat durant 30 anys. Més tard fundà i reformà altres monestirs, tant en terres daneses com finlandeses. Ple de virtuts i mèrits, morí a Dinamarca un 6 d'abril de 1203. Fou canonitzat el 1224.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1249.jpg
)