5 d'abril de 2026
Diumenge de Pasqua, sant Vicenç Ferrer i santa Irene de Tessalònica
Avui, dia 5 d'abril, celebrem el Diumenge de Pasqua, la festivitat de sant Vicenç Ferrer, prevere, i la de santa Irene de Tessalònica, verge i màrtir.
DIUMENGE DE PASQUA
Avui, diumenge, és la Pasqua del Senyor, el dia que el Crist el nostre Anyell pasqual ha estat immolat. Amb la seva mort ha vençut la mort, i als qui eren als sepulcres ha enriquit amb la vida.
Sant Vicenç Ferrer, prevere
Eclesiàstic i escriptor, nasqué a València el 1350. Fill d'un notari gironí, era un home singular que va participar molt activament en la vida eclesial i política de l'època. Ingressà de molt jove a l'orde dominicà i es va preparar curosament estudiant a Barcelona, Lleida i Tolosa de Llenguadoc, fins que l'any 1378 fou ordenat sacerdot.
Gràcies a la seva personalitat forta i als seus coneixements, aviat fou nomenat Predicador General de l'orde. La seva discutida intervenció en el Compromís de Casp no disminueix gens la fama apostòlica del dominic valencià. Home d'una gran preparació en els camps de la teologia, la lògica i la filosofia, tenia un gran domini de l'hebreu; matèries totes on la seva autoritat era indiscutible. El rector de la Universitat de París digué d’ell: “Ningú millor que ell sap la Bíblia de memòria. La seva paraula és tan penetrant que inflama com una teia encesa els cors més freds [...]. Per fer-se comprendre millor se serveix de metàfores admirables”. Intervingué també en els grans conflictes del seu temps, treballant per la fi del Cisma d'Occident i per la finalització de la Guerra dels Cent Anys.
Morí a Vannes (França) un 5 d’abril de l'any 1419. Com que aquesta data sovint cau en Setmana Santa o en l’Octava de Pasqua, al País Valencià —del qual és patró— litúrgicament sempre se celebra el dilluns després del segon diumenge de Pasqua. La seva canonització data del 1458.
Santa Irene de Tessalònica, verge i màrtir
Irene (que en grec significa "pau") nasqué a Tessalònica, a la Grècia actual. Durant la persecució de Dioclecià de l'any 304, fugí amb les seves germanes grans, Àgape i Quiònia, cap a les muntanyes per amagar-hi els llibres sagrats de la comunitat.
Foren descobertes i, en negar-se a oferir sacrificis als ídols, les dues germanes grans foren executades. Irene, després de diversos intents de les autoritats per convèncer-la que abandonés la fe, fou duta a un bordell i finalment executada.
DIUMENGE DE PASQUA
Avui, diumenge, és la Pasqua del Senyor, el dia que el Crist el nostre Anyell pasqual ha estat immolat. Amb la seva mort ha vençut la mort, i als qui eren als sepulcres ha enriquit amb la vida.
Sant Vicenç Ferrer, prevere
Eclesiàstic i escriptor, nasqué a València el 1350. Fill d'un notari gironí, era un home singular que va participar molt activament en la vida eclesial i política de l'època. Ingressà de molt jove a l'orde dominicà i es va preparar curosament estudiant a Barcelona, Lleida i Tolosa de Llenguadoc, fins que l'any 1378 fou ordenat sacerdot.
Gràcies a la seva personalitat forta i als seus coneixements, aviat fou nomenat Predicador General de l'orde. La seva discutida intervenció en el Compromís de Casp no disminueix gens la fama apostòlica del dominic valencià. Home d'una gran preparació en els camps de la teologia, la lògica i la filosofia, tenia un gran domini de l'hebreu; matèries totes on la seva autoritat era indiscutible. El rector de la Universitat de París digué d’ell: “Ningú millor que ell sap la Bíblia de memòria. La seva paraula és tan penetrant que inflama com una teia encesa els cors més freds [...]. Per fer-se comprendre millor se serveix de metàfores admirables”. Intervingué també en els grans conflictes del seu temps, treballant per la fi del Cisma d'Occident i per la finalització de la Guerra dels Cent Anys.
Morí a Vannes (França) un 5 d’abril de l'any 1419. Com que aquesta data sovint cau en Setmana Santa o en l’Octava de Pasqua, al País Valencià —del qual és patró— litúrgicament sempre se celebra el dilluns després del segon diumenge de Pasqua. La seva canonització data del 1458.
Santa Irene de Tessalònica, verge i màrtir
Irene (que en grec significa "pau") nasqué a Tessalònica, a la Grècia actual. Durant la persecució de Dioclecià de l'any 304, fugí amb les seves germanes grans, Àgape i Quiònia, cap a les muntanyes per amagar-hi els llibres sagrats de la comunitat.
Foren descobertes i, en negar-se a oferir sacrificis als ídols, les dues germanes grans foren executades. Irene, després de diversos intents de les autoritats per convèncer-la que abandonés la fe, fou duta a un bordell i finalment executada.
Array
(
[ID] => 1248
[actiu] => 1
[fecha] => 1775340000
[cicle] => -
[titol] => Diumenge de Pasqua, sant Vicenç Ferrer i santa Irene de Tessalònica
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 5 d'abril, celebrem el Diumenge de Pasqua, la festivitat de sant Vicenç Ferrer, prevere, i la de santa Irene de Tessalònica, verge i màrtir.
DIUMENGE DE PASQUA
Avui, diumenge, és la Pasqua del Senyor, el dia que el Crist el nostre Anyell pasqual ha estat immolat. Amb la seva mort ha vençut la mort, i als qui eren als sepulcres ha enriquit amb la vida.
Sant Vicenç Ferrer, prevere
Eclesiàstic i escriptor, nasqué a València el 1350. Fill d'un notari gironí, era un home singular que va participar molt activament en la vida eclesial i política de l'època. Ingressà de molt jove a l'orde dominicà i es va preparar curosament estudiant a Barcelona, Lleida i Tolosa de Llenguadoc, fins que l'any 1378 fou ordenat sacerdot.
Gràcies a la seva personalitat forta i als seus coneixements, aviat fou nomenat Predicador General de l'orde. La seva discutida intervenció en el Compromís de Casp no disminueix gens la fama apostòlica del dominic valencià. Home d'una gran preparació en els camps de la teologia, la lògica i la filosofia, tenia un gran domini de l'hebreu; matèries totes on la seva autoritat era indiscutible. El rector de la Universitat de París digué d’ell: “Ningú millor que ell sap la Bíblia de memòria. La seva paraula és tan penetrant que inflama com una teia encesa els cors més freds [...]. Per fer-se comprendre millor se serveix de metàfores admirables”. Intervingué també en els grans conflictes del seu temps, treballant per la fi del Cisma d'Occident i per la finalització de la Guerra dels Cent Anys.
Morí a Vannes (França) un 5 d’abril de l'any 1419. Com que aquesta data sovint cau en Setmana Santa o en l’Octava de Pasqua, al País Valencià —del qual és patró— litúrgicament sempre se celebra el dilluns després del segon diumenge de Pasqua. La seva canonització data del 1458.
Santa Irene de Tessalònica, verge i màrtir
Irene (que en grec significa "pau") nasqué a Tessalònica, a la Grècia actual. Durant la persecució de Dioclecià de l'any 304, fugí amb les seves germanes grans, Àgape i Quiònia, cap a les muntanyes per amagar-hi els llibres sagrats de la comunitat.
Foren descobertes i, en negar-se a oferir sacrificis als ídols, les dues germanes grans foren executades. Irene, després de diversos intents de les autoritats per convèncer-la que abandonés la fe, fou duta a un bordell i finalment executada.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1248.jpg
)