2 d'abril de 2026
Dijous Sant, santa Maria Egipcíaca i sant Francesc de Pàola
Avui, 2 d'abril, celebrem el Dijous Sant, la festivitat de santa Maria Egipcíaca i la de sant Francesc de Pàola, ermità.
DIJOUS SANT
Avui, Dijous Sant, és l’inici del Tridu Pasqual de la passió, mort i resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist; el dia en què lliurà als seus deixebles, juntament amb el manament de l'amor, el do del seu Cos i de la seva Sang.
Santa Maria Egipcíaca, penitent
Nascuda a mitjans del segle IV, fugí de casa seva als dotze anys per viure com a prostituta a Alexandria d'Egipte (d'aquí el seu sobrenom). Es convertí durant una visita a Jerusalem, quan un misteriós poder li impedí entrar a la basílica fins que es va reconciliar amb Déu. Després anà vora el riu Jordà, on passà 47 anys dedicada a la pregària i la penitència.
La llegenda explica que, al final de la seva vida, la visità un monjo anomenat Zòsim, el qual va descriure que era molt prima perquè només menjava herbes i anava vestida únicament amb els seus llargs cabells blancs. El monjo escoltà la seva història, li donà un mantell i la sagrada Comunió. Uns anys després, quan el monjo hi tornà, trobà la Maria morta; com que no tenia eines per cavar la tomba, aparegué un lleó que l'ajudà a fer-la amb les urpes.
Sant Francesc de Pàola, ermità
Nasqué el 1416 a Pàola, a la Calàbria (sud d’Itàlia). De petit patí una dolència ocular que el portà a fer el vot de vestir l'hàbit franciscà durant un any si es curava. Després de sanar i de complir l’any votiu, buscà una vida religiosa que s'adeqüés a ell. La seva inclinació a la pregària el portà a portar una vida eremítica molt austera: oració contínua, treball dur, forta penitència i un habitacle ínfim excavat per ell mateix. Vestia robes bastes i s'alimentava només d'herbes i llegums. Al seu voltant s'aplegaren diversos deixebles amb els quals fundà l'Orde dels Mínims (pobres ermitans) i també la branca femenina de les Mínimes.
Fou solitari, però no insolidari, ja que tenia cura dels altres i realitzà multitud de guaricions, algunes d'elles espectaculars. Exhortava constantment a la conversió; a un home a qui havia sanat la mà li digué: «Vés, escombra casa teva (és a dir, la teva consciència) i sigues bon cristià». L'any 1483, el papa l'envià a assistir el rei Lluís XI de França; un cop mort el monarca, els seus successors el retingueren a la cort fins que finalment ell mateix morí un Divendres Sant, el 2 d'abril de 1507.
És el patró de Calàbria i molt venerat pels mariners: s'explica que, una vegada que un barquer no el va voler portar a ell i als seus companys cap a Sicília, Francesc estengué el seu mantell sobre el mar i així pogueren travessar fins a l'illa.
DIJOUS SANT
Avui, Dijous Sant, és l’inici del Tridu Pasqual de la passió, mort i resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist; el dia en què lliurà als seus deixebles, juntament amb el manament de l'amor, el do del seu Cos i de la seva Sang.
Santa Maria Egipcíaca, penitent
Nascuda a mitjans del segle IV, fugí de casa seva als dotze anys per viure com a prostituta a Alexandria d'Egipte (d'aquí el seu sobrenom). Es convertí durant una visita a Jerusalem, quan un misteriós poder li impedí entrar a la basílica fins que es va reconciliar amb Déu. Després anà vora el riu Jordà, on passà 47 anys dedicada a la pregària i la penitència.
La llegenda explica que, al final de la seva vida, la visità un monjo anomenat Zòsim, el qual va descriure que era molt prima perquè només menjava herbes i anava vestida únicament amb els seus llargs cabells blancs. El monjo escoltà la seva història, li donà un mantell i la sagrada Comunió. Uns anys després, quan el monjo hi tornà, trobà la Maria morta; com que no tenia eines per cavar la tomba, aparegué un lleó que l'ajudà a fer-la amb les urpes.
Sant Francesc de Pàola, ermità
Nasqué el 1416 a Pàola, a la Calàbria (sud d’Itàlia). De petit patí una dolència ocular que el portà a fer el vot de vestir l'hàbit franciscà durant un any si es curava. Després de sanar i de complir l’any votiu, buscà una vida religiosa que s'adeqüés a ell. La seva inclinació a la pregària el portà a portar una vida eremítica molt austera: oració contínua, treball dur, forta penitència i un habitacle ínfim excavat per ell mateix. Vestia robes bastes i s'alimentava només d'herbes i llegums. Al seu voltant s'aplegaren diversos deixebles amb els quals fundà l'Orde dels Mínims (pobres ermitans) i també la branca femenina de les Mínimes.
Fou solitari, però no insolidari, ja que tenia cura dels altres i realitzà multitud de guaricions, algunes d'elles espectaculars. Exhortava constantment a la conversió; a un home a qui havia sanat la mà li digué: «Vés, escombra casa teva (és a dir, la teva consciència) i sigues bon cristià». L'any 1483, el papa l'envià a assistir el rei Lluís XI de França; un cop mort el monarca, els seus successors el retingueren a la cort fins que finalment ell mateix morí un Divendres Sant, el 2 d'abril de 1507.
És el patró de Calàbria i molt venerat pels mariners: s'explica que, una vegada que un barquer no el va voler portar a ell i als seus companys cap a Sicília, Francesc estengué el seu mantell sobre el mar i així pogueren travessar fins a l'illa.
Array
(
[ID] => 1245
[actiu] => 1
[fecha] => 1775080800
[cicle] => -
[titol] => Dijous Sant, santa Maria Egipcíaca i sant Francesc de Pàola
[entradeta] =>
[cos] => Avui, 2 d'abril, celebrem el Dijous Sant, la festivitat de santa Maria Egipcíaca i la de sant Francesc de Pàola, ermità.
DIJOUS SANT
Avui, Dijous Sant, és l’inici del Tridu Pasqual de la passió, mort i resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist; el dia en què lliurà als seus deixebles, juntament amb el manament de l'amor, el do del seu Cos i de la seva Sang.
Santa Maria Egipcíaca, penitent
Nascuda a mitjans del segle IV, fugí de casa seva als dotze anys per viure com a prostituta a Alexandria d'Egipte (d'aquí el seu sobrenom). Es convertí durant una visita a Jerusalem, quan un misteriós poder li impedí entrar a la basílica fins que es va reconciliar amb Déu. Després anà vora el riu Jordà, on passà 47 anys dedicada a la pregària i la penitència.
La llegenda explica que, al final de la seva vida, la visità un monjo anomenat Zòsim, el qual va descriure que era molt prima perquè només menjava herbes i anava vestida únicament amb els seus llargs cabells blancs. El monjo escoltà la seva història, li donà un mantell i la sagrada Comunió. Uns anys després, quan el monjo hi tornà, trobà la Maria morta; com que no tenia eines per cavar la tomba, aparegué un lleó que l'ajudà a fer-la amb les urpes.
Sant Francesc de Pàola, ermità
Nasqué el 1416 a Pàola, a la Calàbria (sud d’Itàlia). De petit patí una dolència ocular que el portà a fer el vot de vestir l'hàbit franciscà durant un any si es curava. Després de sanar i de complir l’any votiu, buscà una vida religiosa que s'adeqüés a ell. La seva inclinació a la pregària el portà a portar una vida eremítica molt austera: oració contínua, treball dur, forta penitència i un habitacle ínfim excavat per ell mateix. Vestia robes bastes i s'alimentava només d'herbes i llegums. Al seu voltant s'aplegaren diversos deixebles amb els quals fundà l'Orde dels Mínims (pobres ermitans) i també la branca femenina de les Mínimes.
Fou solitari, però no insolidari, ja que tenia cura dels altres i realitzà multitud de guaricions, algunes d'elles espectaculars. Exhortava constantment a la conversió; a un home a qui havia sanat la mà li digué: «Vés, escombra casa teva (és a dir, la teva consciència) i sigues bon cristià». L'any 1483, el papa l'envià a assistir el rei Lluís XI de França; un cop mort el monarca, els seus successors el retingueren a la cort fins que finalment ell mateix morí un Divendres Sant, el 2 d'abril de 1507.
És el patró de Calàbria i molt venerat pels mariners: s'explica que, una vegada que un barquer no el va voler portar a ell i als seus companys cap a Sicília, Francesc estengué el seu mantell sobre el mar i així pogueren travessar fins a l'illa.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1245.jpg
)