1 d'abril de 2026
Sant Hug, sant Venanci, sant Gilbert i santa Teodora de Roma
Avui, 1 d'abril, celebrem la festivitat dels bisbes sant Hug, sant Venanci i sant Gilbert, i la de santa Teodora de Roma, màrtir.
Sant Hug de Grenoble, bisbe
Nasqué a Valença, al Delfinat francès, cap a l’any 1053 i fou ordenat bisbe de Grenoble quan tenia 27 anys. Durant els dos primers anys intentà combatre la simonia (la venda de càrrecs eclesiàstics), el concubinat de molts clergues i el deplorable estat econòmic de la diòcesi. Com que no va obtenir gaires resultats, decidí retirar-se a un monestir benedictí, però el papa li manà retornar a la diòcesi. Allà, durant uns cinquanta anys, aplicà la reforma impulsada per Gregori VII. Afavorí el renaixement del monaquisme establint benedictins a Chalais i conduint sant Bru i els seus companys al desert de la Gran Cartoixa, que per a ell sempre fou un lloc de pau i de consol que visità freqüentment. Morí l’1 d’abril de 1132 i fou canonitzat dos anys després.
Sant Venanci de Dalmàcia, bisbe i màrtir
Bisbe de la ciutat de Salona (a l'actual Croàcia), va viure a cavall entre els segles III i IV. Durant les persecucions de l’emperador Valerià, va morir màrtir juntament amb els seus companys de Dalmàcia i Ístria: Anastasi, Maur, Pulinià, Teli, Asteri, Septimi, Antioquià i Gaià. A ell s’atribueix la frase que cap poder terrenal pot separar-lo de Crist.
Sant Gilbert de Caithness, bisbe
Nascut a la regió escocesa de Moray a finals del segle XII, va estudiar teologia i fou ardiaca de Moray. Fou elegit bisbe de la ciutat de Caithness, al nord-est d’Escòcia, després que el seu predecessor morís assassinat. Va erigir asils i hostatgeries per als pobres i els pelegrins.
Tingué conflictes amb el comte per raó dels impostos i l’autoritat, el qual va fer incendiar la catedral i perseguir el bisbe. Però el sant no es va venjar, sinó que intercedí perquè els culpables fossin tractats amb misericòrdia, tot buscant restablir la pau a la regió. Poc abans de morir, tradicionalment un 1 d’abril prop de l’any 1245, va recomanar tres màximes que ell havia procurat viure: «No feu mal a ningú ni tracteu de venjar-vos dels qui us en fan, suporteu amb paciència els patiments que us enviï Déu i obeïu l’autoritat per no escandalitzar ningú».
Santa Teodora, verge i màrtir
Era germana del màrtir sant Hermes. En el segle II, en temps de l'emperador Adrià, en no renegar de la seva fe, fou martiritzada a Roma pel jutge Aurelià. Se li atribueixen les paraules: «La meva unió és amb Crist, no amb aquest món». Fou sepultada juntament amb el seu germà a la via Salària, a prop de la ciutat.
Sant Hug de Grenoble, bisbe
Nasqué a Valença, al Delfinat francès, cap a l’any 1053 i fou ordenat bisbe de Grenoble quan tenia 27 anys. Durant els dos primers anys intentà combatre la simonia (la venda de càrrecs eclesiàstics), el concubinat de molts clergues i el deplorable estat econòmic de la diòcesi. Com que no va obtenir gaires resultats, decidí retirar-se a un monestir benedictí, però el papa li manà retornar a la diòcesi. Allà, durant uns cinquanta anys, aplicà la reforma impulsada per Gregori VII. Afavorí el renaixement del monaquisme establint benedictins a Chalais i conduint sant Bru i els seus companys al desert de la Gran Cartoixa, que per a ell sempre fou un lloc de pau i de consol que visità freqüentment. Morí l’1 d’abril de 1132 i fou canonitzat dos anys després.
Sant Venanci de Dalmàcia, bisbe i màrtir
Bisbe de la ciutat de Salona (a l'actual Croàcia), va viure a cavall entre els segles III i IV. Durant les persecucions de l’emperador Valerià, va morir màrtir juntament amb els seus companys de Dalmàcia i Ístria: Anastasi, Maur, Pulinià, Teli, Asteri, Septimi, Antioquià i Gaià. A ell s’atribueix la frase que cap poder terrenal pot separar-lo de Crist.
Sant Gilbert de Caithness, bisbe
Nascut a la regió escocesa de Moray a finals del segle XII, va estudiar teologia i fou ardiaca de Moray. Fou elegit bisbe de la ciutat de Caithness, al nord-est d’Escòcia, després que el seu predecessor morís assassinat. Va erigir asils i hostatgeries per als pobres i els pelegrins.
Tingué conflictes amb el comte per raó dels impostos i l’autoritat, el qual va fer incendiar la catedral i perseguir el bisbe. Però el sant no es va venjar, sinó que intercedí perquè els culpables fossin tractats amb misericòrdia, tot buscant restablir la pau a la regió. Poc abans de morir, tradicionalment un 1 d’abril prop de l’any 1245, va recomanar tres màximes que ell havia procurat viure: «No feu mal a ningú ni tracteu de venjar-vos dels qui us en fan, suporteu amb paciència els patiments que us enviï Déu i obeïu l’autoritat per no escandalitzar ningú».
Santa Teodora, verge i màrtir
Era germana del màrtir sant Hermes. En el segle II, en temps de l'emperador Adrià, en no renegar de la seva fe, fou martiritzada a Roma pel jutge Aurelià. Se li atribueixen les paraules: «La meva unió és amb Crist, no amb aquest món». Fou sepultada juntament amb el seu germà a la via Salària, a prop de la ciutat.
Array
(
[ID] => 1244
[actiu] => 1
[fecha] => 1774994400
[cicle] => -
[titol] => Sant Hug, sant Venanci, sant Gilbert i santa Teodora de Roma
[entradeta] =>
[cos] => Avui, 1 d'abril, celebrem la festivitat dels bisbes sant Hug, sant Venanci i sant Gilbert, i la de santa Teodora de Roma, màrtir.
Sant Hug de Grenoble, bisbe
Nasqué a Valença, al Delfinat francès, cap a l’any 1053 i fou ordenat bisbe de Grenoble quan tenia 27 anys. Durant els dos primers anys intentà combatre la simonia (la venda de càrrecs eclesiàstics), el concubinat de molts clergues i el deplorable estat econòmic de la diòcesi. Com que no va obtenir gaires resultats, decidí retirar-se a un monestir benedictí, però el papa li manà retornar a la diòcesi. Allà, durant uns cinquanta anys, aplicà la reforma impulsada per Gregori VII. Afavorí el renaixement del monaquisme establint benedictins a Chalais i conduint sant Bru i els seus companys al desert de la Gran Cartoixa, que per a ell sempre fou un lloc de pau i de consol que visità freqüentment. Morí l’1 d’abril de 1132 i fou canonitzat dos anys després.
Sant Venanci de Dalmàcia, bisbe i màrtir
Bisbe de la ciutat de Salona (a l'actual Croàcia), va viure a cavall entre els segles III i IV. Durant les persecucions de l’emperador Valerià, va morir màrtir juntament amb els seus companys de Dalmàcia i Ístria: Anastasi, Maur, Pulinià, Teli, Asteri, Septimi, Antioquià i Gaià. A ell s’atribueix la frase que cap poder terrenal pot separar-lo de Crist.
Sant Gilbert de Caithness, bisbe
Nascut a la regió escocesa de Moray a finals del segle XII, va estudiar teologia i fou ardiaca de Moray. Fou elegit bisbe de la ciutat de Caithness, al nord-est d’Escòcia, després que el seu predecessor morís assassinat. Va erigir asils i hostatgeries per als pobres i els pelegrins.
Tingué conflictes amb el comte per raó dels impostos i l’autoritat, el qual va fer incendiar la catedral i perseguir el bisbe. Però el sant no es va venjar, sinó que intercedí perquè els culpables fossin tractats amb misericòrdia, tot buscant restablir la pau a la regió. Poc abans de morir, tradicionalment un 1 d’abril prop de l’any 1245, va recomanar tres màximes que ell havia procurat viure: «No feu mal a ningú ni tracteu de venjar-vos dels qui us en fan, suporteu amb paciència els patiments que us enviï Déu i obeïu l’autoritat per no escandalitzar ningú».
Santa Teodora, verge i màrtir
Era germana del màrtir sant Hermes. En el segle II, en temps de l'emperador Adrià, en no renegar de la seva fe, fou martiritzada a Roma pel jutge Aurelià. Se li atribueixen les paraules: «La meva unió és amb Crist, no amb aquest món». Fou sepultada juntament amb el seu germà a la via Salària, a prop de la ciutat.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1244.jpg
)