20 de març de 2026
Sant Martí de Braga i Beat Ambròs de Siena
Avui, dia 20 de març, celebrem la festivitat de Sant Martí de Braga (o de Dume), bisbe, i la del Beat Ambròs de Siena, religiós.
Sant Martí de Braga, bisbe
Martí, originari de Pannònia (actual Hongria), nasqué cap als anys 510-520. Dedicà bona part de la seva vida a pelegrinar per Constantinoble, Egipte i Palestina, on entrà en contacte amb els monjos i els textos dels Sants Pares. Després de passar per Roma i les Gàl·lies, arribà a la Gallaecia i s’instal·là a Braga, la capital del regne dels sueus. Allà treballà fructuosament en la conversió dels sueus arrians i, més tard, fundà el monestir de Dumio (actual Dume).
Fou ordenat primer bisbe de Dumio —diòcesi que comprenia el monestir i els seus dominis— i, passats uns anys, arribà a ser arquebisbe primat de Braga. Convocà un concili en aquelles terres per intentar erradicar les pràctiques paganes encara vigents. Considerat una de les principals personalitats de l'Església visigòtica, deixà un bon nombre d'escrits morals i ascètics, així com obres de caràcter canònic i litúrgic. Morí el 20 de març de 580 i fou enterrat a la catedral de Dumio. Venerat com a sant per diverses confessions cristianes, la seva canonització és de tradició antiga.
Beat Ambròs de Siena, religiós
Nascut a Siena (Toscana) l'any 1220 en el si d'una família noble, vingué al món amb diverses malformacions físiques que, segons la tradició, desaparegueren miraculosament quan tenia un any de vida. Als disset anys ingressà a l'orde dels dominics i es formà a les universitats de París i Colònia. En l'àmbit acadèmic, va tenir com a mestre Sant Albert Magne i fou company d’estudis de Sant Tomàs d'Aquino.
Com a frare dominic, va predicar per tota Europa i col·laborà activament amb la Santa Seu com a mediador en conflictes entre diverses ciutats europees. Malgrat els intents del Papa per nomenar-lo bisbe, mai no va acceptar el càrrec. És especialment conegut per la seva vida de pregària, pels dons místics que rebé i per la seva profunda misericòrdia envers pelegrins, malalts i presos. Morí a Siena el 20 de març cap a l'any 1286. Fou beatificat l'any 1622.
Sant Martí de Braga, bisbe
Martí, originari de Pannònia (actual Hongria), nasqué cap als anys 510-520. Dedicà bona part de la seva vida a pelegrinar per Constantinoble, Egipte i Palestina, on entrà en contacte amb els monjos i els textos dels Sants Pares. Després de passar per Roma i les Gàl·lies, arribà a la Gallaecia i s’instal·là a Braga, la capital del regne dels sueus. Allà treballà fructuosament en la conversió dels sueus arrians i, més tard, fundà el monestir de Dumio (actual Dume).
Fou ordenat primer bisbe de Dumio —diòcesi que comprenia el monestir i els seus dominis— i, passats uns anys, arribà a ser arquebisbe primat de Braga. Convocà un concili en aquelles terres per intentar erradicar les pràctiques paganes encara vigents. Considerat una de les principals personalitats de l'Església visigòtica, deixà un bon nombre d'escrits morals i ascètics, així com obres de caràcter canònic i litúrgic. Morí el 20 de març de 580 i fou enterrat a la catedral de Dumio. Venerat com a sant per diverses confessions cristianes, la seva canonització és de tradició antiga.
Beat Ambròs de Siena, religiós
Nascut a Siena (Toscana) l'any 1220 en el si d'una família noble, vingué al món amb diverses malformacions físiques que, segons la tradició, desaparegueren miraculosament quan tenia un any de vida. Als disset anys ingressà a l'orde dels dominics i es formà a les universitats de París i Colònia. En l'àmbit acadèmic, va tenir com a mestre Sant Albert Magne i fou company d’estudis de Sant Tomàs d'Aquino.
Com a frare dominic, va predicar per tota Europa i col·laborà activament amb la Santa Seu com a mediador en conflictes entre diverses ciutats europees. Malgrat els intents del Papa per nomenar-lo bisbe, mai no va acceptar el càrrec. És especialment conegut per la seva vida de pregària, pels dons místics que rebé i per la seva profunda misericòrdia envers pelegrins, malalts i presos. Morí a Siena el 20 de març cap a l'any 1286. Fou beatificat l'any 1622.
Array
(
[ID] => 1232
[actiu] => 1
[fecha] => 1773961200
[cicle] => -
[titol] => Sant Martí de Braga i Beat Ambròs de Siena
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 20 de març, celebrem la festivitat de Sant Martí de Braga (o de Dume), bisbe, i la del Beat Ambròs de Siena, religiós.
Sant Martí de Braga, bisbe
Martí, originari de Pannònia (actual Hongria), nasqué cap als anys 510-520. Dedicà bona part de la seva vida a pelegrinar per Constantinoble, Egipte i Palestina, on entrà en contacte amb els monjos i els textos dels Sants Pares. Després de passar per Roma i les Gàl·lies, arribà a la Gallaecia i s’instal·là a Braga, la capital del regne dels sueus. Allà treballà fructuosament en la conversió dels sueus arrians i, més tard, fundà el monestir de Dumio (actual Dume).
Fou ordenat primer bisbe de Dumio —diòcesi que comprenia el monestir i els seus dominis— i, passats uns anys, arribà a ser arquebisbe primat de Braga. Convocà un concili en aquelles terres per intentar erradicar les pràctiques paganes encara vigents. Considerat una de les principals personalitats de l'Església visigòtica, deixà un bon nombre d'escrits morals i ascètics, així com obres de caràcter canònic i litúrgic. Morí el 20 de març de 580 i fou enterrat a la catedral de Dumio. Venerat com a sant per diverses confessions cristianes, la seva canonització és de tradició antiga.
Beat Ambròs de Siena, religiós
Nascut a Siena (Toscana) l'any 1220 en el si d'una família noble, vingué al món amb diverses malformacions físiques que, segons la tradició, desaparegueren miraculosament quan tenia un any de vida. Als disset anys ingressà a l'orde dels dominics i es formà a les universitats de París i Colònia. En l'àmbit acadèmic, va tenir com a mestre Sant Albert Magne i fou company d’estudis de Sant Tomàs d'Aquino.
Com a frare dominic, va predicar per tota Europa i col·laborà activament amb la Santa Seu com a mediador en conflictes entre diverses ciutats europees. Malgrat els intents del Papa per nomenar-lo bisbe, mai no va acceptar el càrrec. És especialment conegut per la seva vida de pregària, pels dons místics que rebé i per la seva profunda misericòrdia envers pelegrins, malalts i presos. Morí a Siena el 20 de març cap a l'any 1286. Fou beatificat l'any 1622.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1232.jpg
)