14 de març de 2026
Santa Matilde i Beat Plàcid Riccardi
Avui, dia 14 de març, celebrem la festivitat: de santa Matilde, emperadriu; i del beat Plàcid Riccadi, monjo.
Santa Matilde, emperadriu
Matilde Ringelheim, emperadriu de Germània, fou educada per la seva àvia, l’abadessa d’Erfurt. Casada de molt jove en l'any 909 amb el duc de Saxònia, Enric I, que finalment esdevindria rei. Després de la mort del seu marit, en el 936, el seu fill Otó I accedí al tron del Sacre Imperi Romà Germànic i proclamat emperador. Pensant Otó que Matilde havia pres partit pel seu germà Enric que s’havia rebel·lat contra ell, l’expulsà de palau i ella es retirà a un convent. Després de la reconciliació dels dos germans fou readmesa a Palau.
Ella consagrà la vida a fer obres de caritat, dedicant els seus béns a l'ajut als pobres i a la fundació de cinc monestirs, entre els quals destaca el de Quedlinburg, on hi havia la tomba del seu marit. Quan Otó anà Roma la deixà com a regent. Finalment, morí envoltada dels seus fills i nets un 14 de març l'any 968. La seva canonització és antiga.
Beat Plàcid Riccardi, monjo
Tomàs Riccardi va néixer en 1844 a la regió d’Umbria a Itàlia. En fer-se monjo benedictí de Sant Pau Extramurs de Roma en 1866, prengué el nom religiós de Plàcid. Fou molt observant de la Regla: “la vida monàstica no és fugir del món, sinó trobar Déu en cada gest i en cada cor humil”. També fou rector de l’Abadia de Farfa Sabina, i durant vint anys fou confessor de les monges ermitanes franciscanes que vivien prop del monestir. Tot i patir malària, febres recurrents i eventual paràlisi, mai va queixar-se: “quan la malaltia arriba, millor rebre-la com un regal de Déu i unir-la a la pregària”. Morí en 1915 i fou beatificat en 1954.
Santa Matilde, emperadriu
Matilde Ringelheim, emperadriu de Germània, fou educada per la seva àvia, l’abadessa d’Erfurt. Casada de molt jove en l'any 909 amb el duc de Saxònia, Enric I, que finalment esdevindria rei. Després de la mort del seu marit, en el 936, el seu fill Otó I accedí al tron del Sacre Imperi Romà Germànic i proclamat emperador. Pensant Otó que Matilde havia pres partit pel seu germà Enric que s’havia rebel·lat contra ell, l’expulsà de palau i ella es retirà a un convent. Després de la reconciliació dels dos germans fou readmesa a Palau.
Ella consagrà la vida a fer obres de caritat, dedicant els seus béns a l'ajut als pobres i a la fundació de cinc monestirs, entre els quals destaca el de Quedlinburg, on hi havia la tomba del seu marit. Quan Otó anà Roma la deixà com a regent. Finalment, morí envoltada dels seus fills i nets un 14 de març l'any 968. La seva canonització és antiga.
Beat Plàcid Riccardi, monjo
Tomàs Riccardi va néixer en 1844 a la regió d’Umbria a Itàlia. En fer-se monjo benedictí de Sant Pau Extramurs de Roma en 1866, prengué el nom religiós de Plàcid. Fou molt observant de la Regla: “la vida monàstica no és fugir del món, sinó trobar Déu en cada gest i en cada cor humil”. També fou rector de l’Abadia de Farfa Sabina, i durant vint anys fou confessor de les monges ermitanes franciscanes que vivien prop del monestir. Tot i patir malària, febres recurrents i eventual paràlisi, mai va queixar-se: “quan la malaltia arriba, millor rebre-la com un regal de Déu i unir-la a la pregària”. Morí en 1915 i fou beatificat en 1954.
Array
(
[ID] => 1226
[actiu] => 1
[fecha] => 1773442800
[cicle] => -
[titol] => Santa Matilde i Beat Plàcid Riccardi
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 14 de març, celebrem la festivitat: de santa Matilde, emperadriu; i del beat Plàcid Riccadi, monjo.
Santa Matilde, emperadriu
Matilde Ringelheim, emperadriu de Germània, fou educada per la seva àvia, l’abadessa d’Erfurt. Casada de molt jove en l'any 909 amb el duc de Saxònia, Enric I, que finalment esdevindria rei. Després de la mort del seu marit, en el 936, el seu fill Otó I accedí al tron del Sacre Imperi Romà Germànic i proclamat emperador. Pensant Otó que Matilde havia pres partit pel seu germà Enric que s’havia rebel·lat contra ell, l’expulsà de palau i ella es retirà a un convent. Després de la reconciliació dels dos germans fou readmesa a Palau.
Ella consagrà la vida a fer obres de caritat, dedicant els seus béns a l'ajut als pobres i a la fundació de cinc monestirs, entre els quals destaca el de Quedlinburg, on hi havia la tomba del seu marit. Quan Otó anà Roma la deixà com a regent. Finalment, morí envoltada dels seus fills i nets un 14 de març l'any 968. La seva canonització és antiga.
Beat Plàcid Riccardi, monjo
Tomàs Riccardi va néixer en 1844 a la regió d’Umbria a Itàlia. En fer-se monjo benedictí de Sant Pau Extramurs de Roma en 1866, prengué el nom religiós de Plàcid. Fou molt observant de la Regla: “la vida monàstica no és fugir del món, sinó trobar Déu en cada gest i en cada cor humil”. També fou rector de l’Abadia de Farfa Sabina, i durant vint anys fou confessor de les monges ermitanes franciscanes que vivien prop del monestir. Tot i patir malària, febres recurrents i eventual paràlisi, mai va queixar-se: “quan la malaltia arriba, millor rebre-la com un regal de Déu i unir-la a la pregària”. Morí en 1915 i fou beatificat en 1954.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1226.jpg
)