8 de març de 2026
Sant Joan de Déu i Sant Veremon d’Iratxe
Avui, 8 de març, celebrem la festivitat de: sant Joan de Déu, religiós; i la de sant Veremon d’Iratxe, abat.
Sant Joan de Déu, religiós
Joan Ciudad va venir al món a l’Alentejo portuguès l'any 1495. A vuit anys s’escapà de casa i començà la seva vida aventurera. La seva desaparició serà tràgica: la seva mare morirà de dolor vint dies després i el seu pare acabarà els seus dies en un convent franciscà. En la seva escapada serà acollit a Oropesa, Toledo per un capatàs del comte del lloc fins que a 21 anys s’enrola a la milícia. En l’alliberament d’Ondarribia cau de l’euga i queda malferit; posteriorment en la custòdia d’un botí de guerra es deixa robar, és condemnat a la forca, però un cavaller li commuta la pena i és expulsat del campament, tornant penosament a Oropesa. Anys més tard s’enrola en una altra aventura contra el turc recorrent mitja Europa. En acabar torna a la seva població natal i s’assabenta de les conseqüències de la seva fugida i se sent culpable de la mort dels seus pares.
Posteriorment, continua viatjant i exerceix de pastor, de criat, venedor de llibres... Al poblet de Gaucín, Màlaga, se li va aparèixer un nen que li va dir “Joan, Granada serà la teva creu” mentre sostenia a la mà una magrana oberta amb una creu al mig. Certament, a Granada rebé l'impacte de la predicació de sant Joan d’Àvila. El fervor religiós de Joan ratllava la bogeria (es tira per terra, es dona cops al cap contra els murs, s’arrenca la barba...) i, enviat al manicomi, pateix a l’Hospital Real el tracte que en aquella època es donava a les persones alienades: cel·les fosques, emmanillats i encadenats, assotats, banys per sorpresa... Allà se li desvetllà la vocació hospitalària: “Jesucrist em doni temps i gràcia per tenir un hospital on pugui recollir els pobres desemparats i mancats de judici i servir-los com desitjo”. Això es concretà en la fundació a Granada del que esdevindria pòstumament l’Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu, lliurant-se al servei dels malalts, per a la cura dels quals emprà tècniques molt avançades per al seu temps. És coneguda la seva frase “Hagan bien hermanos”. Morí a Granada el 8 de març de l'any 1550.
Fou declarat sant vers el 1690, el 1886 declarat Patró dels Hospitals i els Malalts, el 1930 patró dels infermers i les seves associacions. A més, és Patró del Cos de Bombers per la seva actuació durant l’extinció d’un incendi a l’Hospital Real de Granada on aconseguí treure il·lesos els malalts que allà es trobaven. Actualment, al món són més de 400 els centres impulsats per l’Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu.
Sant Veremon d’Iratxe, abat
Va néixer a Navarra en el 1020 i de molt jove ingressà al monestir benedictí d’Iratxe, prop d’Estella, regit pel seu oncle. Allà durant molts anys exercí de porter on destacà per la seva caritat envers els més necessitats i pel tracte educat dels nobles que passaven.
Al monestir acudien diàriament estols de pobres. Un dia, per socórrer els pobres, duia uns trossos de pa entre els seus hàbits, i es trobà amb l’abat, que li preguntà què portava. Aleshores el jove li respongué que duia unes estelles. L’abat manà que les ensenyés i, en mostrar el que portava amagat es trobà que els trossos de pa s’havien convertit en estelles. L’abat, que l’havia vist sortir del rebost, a la vista del prodigi li digué: “Fill, fes tota la caritat que vulguis, el cel tindrà cura de nosaltres”.
Anys més tard arribà a ser abat intentant conjuminar la rectitud inflexible amb la bondat paternal. Durant el seu abadiat el monestir florí ràpidament amb possibilitats materials de fer el bé als necessitats i a atendre els pelegrins que anaven a Compostel·la a l’hospital aixecat al costat del monestir. Finalment, morí un 8 de març de 1092 o de 1095.
Sant Joan de Déu, religiós
Joan Ciudad va venir al món a l’Alentejo portuguès l'any 1495. A vuit anys s’escapà de casa i començà la seva vida aventurera. La seva desaparició serà tràgica: la seva mare morirà de dolor vint dies després i el seu pare acabarà els seus dies en un convent franciscà. En la seva escapada serà acollit a Oropesa, Toledo per un capatàs del comte del lloc fins que a 21 anys s’enrola a la milícia. En l’alliberament d’Ondarribia cau de l’euga i queda malferit; posteriorment en la custòdia d’un botí de guerra es deixa robar, és condemnat a la forca, però un cavaller li commuta la pena i és expulsat del campament, tornant penosament a Oropesa. Anys més tard s’enrola en una altra aventura contra el turc recorrent mitja Europa. En acabar torna a la seva població natal i s’assabenta de les conseqüències de la seva fugida i se sent culpable de la mort dels seus pares.
Posteriorment, continua viatjant i exerceix de pastor, de criat, venedor de llibres... Al poblet de Gaucín, Màlaga, se li va aparèixer un nen que li va dir “Joan, Granada serà la teva creu” mentre sostenia a la mà una magrana oberta amb una creu al mig. Certament, a Granada rebé l'impacte de la predicació de sant Joan d’Àvila. El fervor religiós de Joan ratllava la bogeria (es tira per terra, es dona cops al cap contra els murs, s’arrenca la barba...) i, enviat al manicomi, pateix a l’Hospital Real el tracte que en aquella època es donava a les persones alienades: cel·les fosques, emmanillats i encadenats, assotats, banys per sorpresa... Allà se li desvetllà la vocació hospitalària: “Jesucrist em doni temps i gràcia per tenir un hospital on pugui recollir els pobres desemparats i mancats de judici i servir-los com desitjo”. Això es concretà en la fundació a Granada del que esdevindria pòstumament l’Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu, lliurant-se al servei dels malalts, per a la cura dels quals emprà tècniques molt avançades per al seu temps. És coneguda la seva frase “Hagan bien hermanos”. Morí a Granada el 8 de març de l'any 1550.
Fou declarat sant vers el 1690, el 1886 declarat Patró dels Hospitals i els Malalts, el 1930 patró dels infermers i les seves associacions. A més, és Patró del Cos de Bombers per la seva actuació durant l’extinció d’un incendi a l’Hospital Real de Granada on aconseguí treure il·lesos els malalts que allà es trobaven. Actualment, al món són més de 400 els centres impulsats per l’Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu.
Sant Veremon d’Iratxe, abat
Va néixer a Navarra en el 1020 i de molt jove ingressà al monestir benedictí d’Iratxe, prop d’Estella, regit pel seu oncle. Allà durant molts anys exercí de porter on destacà per la seva caritat envers els més necessitats i pel tracte educat dels nobles que passaven.
Al monestir acudien diàriament estols de pobres. Un dia, per socórrer els pobres, duia uns trossos de pa entre els seus hàbits, i es trobà amb l’abat, que li preguntà què portava. Aleshores el jove li respongué que duia unes estelles. L’abat manà que les ensenyés i, en mostrar el que portava amagat es trobà que els trossos de pa s’havien convertit en estelles. L’abat, que l’havia vist sortir del rebost, a la vista del prodigi li digué: “Fill, fes tota la caritat que vulguis, el cel tindrà cura de nosaltres”.
Anys més tard arribà a ser abat intentant conjuminar la rectitud inflexible amb la bondat paternal. Durant el seu abadiat el monestir florí ràpidament amb possibilitats materials de fer el bé als necessitats i a atendre els pelegrins que anaven a Compostel·la a l’hospital aixecat al costat del monestir. Finalment, morí un 8 de març de 1092 o de 1095.
Array
(
[ID] => 1220
[actiu] => 1
[fecha] => 1772924400
[cicle] => -
[titol] => Sant Joan de Déu i Sant Veremon d’Iratxe
[entradeta] =>
[cos] => Avui, 8 de març, celebrem la festivitat de: sant Joan de Déu, religiós; i la de sant Veremon d’Iratxe, abat.
Sant Joan de Déu, religiós
Joan Ciudad va venir al món a l’Alentejo portuguès l'any 1495. A vuit anys s’escapà de casa i començà la seva vida aventurera. La seva desaparició serà tràgica: la seva mare morirà de dolor vint dies després i el seu pare acabarà els seus dies en un convent franciscà. En la seva escapada serà acollit a Oropesa, Toledo per un capatàs del comte del lloc fins que a 21 anys s’enrola a la milícia. En l’alliberament d’Ondarribia cau de l’euga i queda malferit; posteriorment en la custòdia d’un botí de guerra es deixa robar, és condemnat a la forca, però un cavaller li commuta la pena i és expulsat del campament, tornant penosament a Oropesa. Anys més tard s’enrola en una altra aventura contra el turc recorrent mitja Europa. En acabar torna a la seva població natal i s’assabenta de les conseqüències de la seva fugida i se sent culpable de la mort dels seus pares.
Posteriorment, continua viatjant i exerceix de pastor, de criat, venedor de llibres... Al poblet de Gaucín, Màlaga, se li va aparèixer un nen que li va dir “Joan, Granada serà la teva creu” mentre sostenia a la mà una magrana oberta amb una creu al mig. Certament, a Granada rebé l'impacte de la predicació de sant Joan d’Àvila. El fervor religiós de Joan ratllava la bogeria (es tira per terra, es dona cops al cap contra els murs, s’arrenca la barba...) i, enviat al manicomi, pateix a l’Hospital Real el tracte que en aquella època es donava a les persones alienades: cel·les fosques, emmanillats i encadenats, assotats, banys per sorpresa... Allà se li desvetllà la vocació hospitalària: “Jesucrist em doni temps i gràcia per tenir un hospital on pugui recollir els pobres desemparats i mancats de judici i servir-los com desitjo”. Això es concretà en la fundació a Granada del que esdevindria pòstumament l’Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu, lliurant-se al servei dels malalts, per a la cura dels quals emprà tècniques molt avançades per al seu temps. És coneguda la seva frase “Hagan bien hermanos”. Morí a Granada el 8 de març de l'any 1550.
Fou declarat sant vers el 1690, el 1886 declarat Patró dels Hospitals i els Malalts, el 1930 patró dels infermers i les seves associacions. A més, és Patró del Cos de Bombers per la seva actuació durant l’extinció d’un incendi a l’Hospital Real de Granada on aconseguí treure il·lesos els malalts que allà es trobaven. Actualment, al món són més de 400 els centres impulsats per l’Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu.
Sant Veremon d’Iratxe, abat
Va néixer a Navarra en el 1020 i de molt jove ingressà al monestir benedictí d’Iratxe, prop d’Estella, regit pel seu oncle. Allà durant molts anys exercí de porter on destacà per la seva caritat envers els més necessitats i pel tracte educat dels nobles que passaven.
Al monestir acudien diàriament estols de pobres. Un dia, per socórrer els pobres, duia uns trossos de pa entre els seus hàbits, i es trobà amb l’abat, que li preguntà què portava. Aleshores el jove li respongué que duia unes estelles. L’abat manà que les ensenyés i, en mostrar el que portava amagat es trobà que els trossos de pa s’havien convertit en estelles. L’abat, que l’havia vist sortir del rebost, a la vista del prodigi li digué: “Fill, fes tota la caritat que vulguis, el cel tindrà cura de nosaltres”.
Anys més tard arribà a ser abat intentant conjuminar la rectitud inflexible amb la bondat paternal. Durant el seu abadiat el monestir florí ràpidament amb possibilitats materials de fer el bé als necessitats i a atendre els pelegrins que anaven a Compostel·la a l’hospital aixecat al costat del monestir. Finalment, morí un 8 de març de 1092 o de 1095.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1220.jpg
)