6 de març de 2026
Sant Oleguer, santa Coleta (Nicoleta) Boylet, sant Crodegang i sant Julià de Toledo
Avui, 6 de març, celebrem la festivitat de sant Oleguer, bisbe; de santa Coleta (Nicoleta) Boylet, religiosa; de sant Crodegang, bisbe; i de sant Julià de Toledo, bisbe.
Sant Oleguer, bisbe
Nasqué a Barcelona cap a l'any 1060, fill del secretari de Ramon Berenguer I. Quan tenia deu anys, fou ofert a la catedral de Barcelona. Fou, successivament, prevere i paborde de la seu, i prior del monestir de canonges agustinians de Sant Adrià del Besòs, que depenia de Sant Ruf d'Avinyó, del qual arribaria a ser abat. Això afavorí l’expansió de la xarxa de canòniques per terres catalanes amb la donació de Santa Maria de Besalú a Sant Ruf, així com de les esglésies de Sant Pere i de Santa Maria d’Ègara (Terrassa).
Durant la campanya de conquesta de Mallorca morí el bisbe de Barcelona i, llavors, Oleguer fou elegit a la manera antiga: per aclamació del poble i del clergat. Humil, no es considerà digne del càrrec i fugí. El comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, demanà al papa que intercedís; aquest envià una butlla a Oleguer instant-lo a acceptar la seu barcelonina i ell, per obediència, no tingué altra opció que acceptar-ho l'any 1116. La preocupació d’Oleguer per viure amb autenticitat evangèlica marcà el seu pontificat, en què excel·lí per la seva tasca pacificadora i de reestructuració.
Al cap de dos anys de ser bisbe de Barcelona, el comte li feu donació de Tarragona i del seu Camp, recentment reconquerits als sarraïns. El papa el nomenà arquebisbe de la seu tarragonina, la qual reorganitzà i independitzà de la seu metropolitana de Narbona, sense deixar la mitra barcelonina. Afavorí la reforma gregoriana i és considerat un dels bisbes més eminents de la seva època, participant en diversos concilis europeus. Tingué una gran influència política i fou home de confiança dels comtes de Barcelona. Morí el 1137.
Les seves despulles reposen al cambril de la capella del Crist de Lepant de la catedral de Barcelona, que pot ser visitat cada 6 de març. Fou canonitzat oficialment l'any 1675.
Santa Coleta (Nicoleta) Boylet, religiosa
Nasqué a Corbie, al nord de França, l'any 1381. En quedar òrfena sent adolescent, fou educada durant un temps en un monestir benedictí. Als 21 anys optà per viure com a anacoreta prop de la seva ciutat. En el seu refugi tingué una visió en què sant Francesc d'Assís li deia que havia de reformar les clarisses per retornar a l'orde l'austeritat original. Després de professar la regla franciscana el 1406, el papa Benet XIII li donà autorització per reformar monestirs i fundar-ne de nous. És considerada la “segona mare de les clarisses”. Morí al seu “petit monestir” de Gant (Bèlgica) el 6 de març de 1447. Fou canonitzada l'any 1807.
Sant Crodegang, bisbe
Nasqué a començaments del segle VIII en el si d’una família noble franca i arribà a ser canceller a la cort de Carles Martell. L’any 742 fou nomenat bisbe de l'església de Metz, sense abandonar els seus càrrecs civils. Fou un dels primers a adaptar la litúrgia romana i a difondre-la per les Gàl·lies. Impulsà la reforma del clergat secular donant als canonges de la seva catedral una regla de vida comuna i promovent el cant litúrgic, el silenci i la sobrietat. Col·laborà estretament amb Carlemany en la reforma eclesiàstica i medià en diverses disputes entre nobles per defensar els interessos de l’Església. En morir el 6 de març de l'any 766, fou sepultat al monestir de Gorze, que ell mateix havia fundat.
Sant Julià de Toledo, bisbe
Nascut a Toledo a la primera meitat del segle VII en el si d’una família cristiana de probable ascendència jueva, fou educat a l'escola de la catedral. Elegit bisbe l'any 680, participà en quatre concilis a la seva seu metropolitana i influí en la restauració de la litúrgia hispànica. Consolidà la primacia de la seu toledana a tota la península, treballà amb gran dedicació pastoral i deixà nombrosos escrits sobre doctrina catòlica. Destaca el Liber chronicorum, que recull la història dels bisbes i del regne visigot. Es diu que dominava la majoria dels llibres llatins disponibles a Toledo, cosa que li permetia corregir errors en diversos documents, fet que causava l’admiració de nobles i reis. Morí el 6 de març de l'any 690.
L’arxidiòcesi de Toledo celebra la seva festa el 29 de gener, dia en què va prendre possessió de la seu l'any 680, mentre que al Martirologi Romà la seva festivitat figura el 6 de març, data del seu naixement al cel.
Sant Oleguer, bisbe
Nasqué a Barcelona cap a l'any 1060, fill del secretari de Ramon Berenguer I. Quan tenia deu anys, fou ofert a la catedral de Barcelona. Fou, successivament, prevere i paborde de la seu, i prior del monestir de canonges agustinians de Sant Adrià del Besòs, que depenia de Sant Ruf d'Avinyó, del qual arribaria a ser abat. Això afavorí l’expansió de la xarxa de canòniques per terres catalanes amb la donació de Santa Maria de Besalú a Sant Ruf, així com de les esglésies de Sant Pere i de Santa Maria d’Ègara (Terrassa).
Durant la campanya de conquesta de Mallorca morí el bisbe de Barcelona i, llavors, Oleguer fou elegit a la manera antiga: per aclamació del poble i del clergat. Humil, no es considerà digne del càrrec i fugí. El comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, demanà al papa que intercedís; aquest envià una butlla a Oleguer instant-lo a acceptar la seu barcelonina i ell, per obediència, no tingué altra opció que acceptar-ho l'any 1116. La preocupació d’Oleguer per viure amb autenticitat evangèlica marcà el seu pontificat, en què excel·lí per la seva tasca pacificadora i de reestructuració.
Al cap de dos anys de ser bisbe de Barcelona, el comte li feu donació de Tarragona i del seu Camp, recentment reconquerits als sarraïns. El papa el nomenà arquebisbe de la seu tarragonina, la qual reorganitzà i independitzà de la seu metropolitana de Narbona, sense deixar la mitra barcelonina. Afavorí la reforma gregoriana i és considerat un dels bisbes més eminents de la seva època, participant en diversos concilis europeus. Tingué una gran influència política i fou home de confiança dels comtes de Barcelona. Morí el 1137.
Les seves despulles reposen al cambril de la capella del Crist de Lepant de la catedral de Barcelona, que pot ser visitat cada 6 de març. Fou canonitzat oficialment l'any 1675.
Santa Coleta (Nicoleta) Boylet, religiosa
Nasqué a Corbie, al nord de França, l'any 1381. En quedar òrfena sent adolescent, fou educada durant un temps en un monestir benedictí. Als 21 anys optà per viure com a anacoreta prop de la seva ciutat. En el seu refugi tingué una visió en què sant Francesc d'Assís li deia que havia de reformar les clarisses per retornar a l'orde l'austeritat original. Després de professar la regla franciscana el 1406, el papa Benet XIII li donà autorització per reformar monestirs i fundar-ne de nous. És considerada la “segona mare de les clarisses”. Morí al seu “petit monestir” de Gant (Bèlgica) el 6 de març de 1447. Fou canonitzada l'any 1807.
Sant Crodegang, bisbe
Nasqué a començaments del segle VIII en el si d’una família noble franca i arribà a ser canceller a la cort de Carles Martell. L’any 742 fou nomenat bisbe de l'església de Metz, sense abandonar els seus càrrecs civils. Fou un dels primers a adaptar la litúrgia romana i a difondre-la per les Gàl·lies. Impulsà la reforma del clergat secular donant als canonges de la seva catedral una regla de vida comuna i promovent el cant litúrgic, el silenci i la sobrietat. Col·laborà estretament amb Carlemany en la reforma eclesiàstica i medià en diverses disputes entre nobles per defensar els interessos de l’Església. En morir el 6 de març de l'any 766, fou sepultat al monestir de Gorze, que ell mateix havia fundat.
Sant Julià de Toledo, bisbe
Nascut a Toledo a la primera meitat del segle VII en el si d’una família cristiana de probable ascendència jueva, fou educat a l'escola de la catedral. Elegit bisbe l'any 680, participà en quatre concilis a la seva seu metropolitana i influí en la restauració de la litúrgia hispànica. Consolidà la primacia de la seu toledana a tota la península, treballà amb gran dedicació pastoral i deixà nombrosos escrits sobre doctrina catòlica. Destaca el Liber chronicorum, que recull la història dels bisbes i del regne visigot. Es diu que dominava la majoria dels llibres llatins disponibles a Toledo, cosa que li permetia corregir errors en diversos documents, fet que causava l’admiració de nobles i reis. Morí el 6 de març de l'any 690.
L’arxidiòcesi de Toledo celebra la seva festa el 29 de gener, dia en què va prendre possessió de la seu l'any 680, mentre que al Martirologi Romà la seva festivitat figura el 6 de març, data del seu naixement al cel.
Array
(
[ID] => 1218
[actiu] => 1
[fecha] => 1772751600
[cicle] => -
[titol] => Sant Oleguer, santa Coleta (Nicoleta) Boylet, sant Crodegang i sant Julià de Toledo
[entradeta] =>
[cos] => Avui, 6 de març, celebrem la festivitat de sant Oleguer, bisbe; de santa Coleta (Nicoleta) Boylet, religiosa; de sant Crodegang, bisbe; i de sant Julià de Toledo, bisbe.
Sant Oleguer, bisbe
Nasqué a Barcelona cap a l'any 1060, fill del secretari de Ramon Berenguer I. Quan tenia deu anys, fou ofert a la catedral de Barcelona. Fou, successivament, prevere i paborde de la seu, i prior del monestir de canonges agustinians de Sant Adrià del Besòs, que depenia de Sant Ruf d'Avinyó, del qual arribaria a ser abat. Això afavorí l’expansió de la xarxa de canòniques per terres catalanes amb la donació de Santa Maria de Besalú a Sant Ruf, així com de les esglésies de Sant Pere i de Santa Maria d’Ègara (Terrassa).
Durant la campanya de conquesta de Mallorca morí el bisbe de Barcelona i, llavors, Oleguer fou elegit a la manera antiga: per aclamació del poble i del clergat. Humil, no es considerà digne del càrrec i fugí. El comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, demanà al papa que intercedís; aquest envià una butlla a Oleguer instant-lo a acceptar la seu barcelonina i ell, per obediència, no tingué altra opció que acceptar-ho l'any 1116. La preocupació d’Oleguer per viure amb autenticitat evangèlica marcà el seu pontificat, en què excel·lí per la seva tasca pacificadora i de reestructuració.
Al cap de dos anys de ser bisbe de Barcelona, el comte li feu donació de Tarragona i del seu Camp, recentment reconquerits als sarraïns. El papa el nomenà arquebisbe de la seu tarragonina, la qual reorganitzà i independitzà de la seu metropolitana de Narbona, sense deixar la mitra barcelonina. Afavorí la reforma gregoriana i és considerat un dels bisbes més eminents de la seva època, participant en diversos concilis europeus. Tingué una gran influència política i fou home de confiança dels comtes de Barcelona. Morí el 1137.
Les seves despulles reposen al cambril de la capella del Crist de Lepant de la catedral de Barcelona, que pot ser visitat cada 6 de març. Fou canonitzat oficialment l'any 1675.
Santa Coleta (Nicoleta) Boylet, religiosa
Nasqué a Corbie, al nord de França, l'any 1381. En quedar òrfena sent adolescent, fou educada durant un temps en un monestir benedictí. Als 21 anys optà per viure com a anacoreta prop de la seva ciutat. En el seu refugi tingué una visió en què sant Francesc d'Assís li deia que havia de reformar les clarisses per retornar a l'orde l'austeritat original. Després de professar la regla franciscana el 1406, el papa Benet XIII li donà autorització per reformar monestirs i fundar-ne de nous. És considerada la “segona mare de les clarisses”. Morí al seu “petit monestir” de Gant (Bèlgica) el 6 de març de 1447. Fou canonitzada l'any 1807.
Sant Crodegang, bisbe
Nasqué a començaments del segle VIII en el si d’una família noble franca i arribà a ser canceller a la cort de Carles Martell. L’any 742 fou nomenat bisbe de l'església de Metz, sense abandonar els seus càrrecs civils. Fou un dels primers a adaptar la litúrgia romana i a difondre-la per les Gàl·lies. Impulsà la reforma del clergat secular donant als canonges de la seva catedral una regla de vida comuna i promovent el cant litúrgic, el silenci i la sobrietat. Col·laborà estretament amb Carlemany en la reforma eclesiàstica i medià en diverses disputes entre nobles per defensar els interessos de l’Església. En morir el 6 de març de l'any 766, fou sepultat al monestir de Gorze, que ell mateix havia fundat.
Sant Julià de Toledo, bisbe
Nascut a Toledo a la primera meitat del segle VII en el si d’una família cristiana de probable ascendència jueva, fou educat a l'escola de la catedral. Elegit bisbe l'any 680, participà en quatre concilis a la seva seu metropolitana i influí en la restauració de la litúrgia hispànica. Consolidà la primacia de la seu toledana a tota la península, treballà amb gran dedicació pastoral i deixà nombrosos escrits sobre doctrina catòlica. Destaca el Liber chronicorum, que recull la història dels bisbes i del regne visigot. Es diu que dominava la majoria dels llibres llatins disponibles a Toledo, cosa que li permetia corregir errors en diversos documents, fet que causava l’admiració de nobles i reis. Morí el 6 de març de l'any 690.
L’arxidiòcesi de Toledo celebra la seva festa el 29 de gener, dia en què va prendre possessió de la seu l'any 680, mentre que al Martirologi Romà la seva festivitat figura el 6 de març, data del seu naixement al cel.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1218.jpg
)