28 de febrer de 2026
Sant Romà, els màrtirs d'Alexandria, sant Osvald, sant Dositeu i sant August Chapdelaine
Avui, dia 28 de febrer, celebrem la festivitat de sant Romà, abat; dels màrtirs d'Alexandria; de sant Osvald, bisbe; de sant Dositeu, el solitari, i de sant August Chapdelaine, màrtir.
Sant Romà, abat
A finals del segle V, els temps no eren propicis perquè l'Imperi Romà declinava paulatinament. El nostre sant, quan tenia uns 35 anys, va abandonar la vida familiar per viure com a ermità a la regió del Jura (actuals França i Suïssa), dedicant-se a la pregària, el treball manual i la penitència. Amb el seu germà sant Lupici va fundar diferents comunitats monàstiques, entre les quals destaca el monestir de Condat, que fou focus de molts altres monestirs. No tenia estudis especials, però sí una intel·ligència i saviesa poc comunes. La seva fama de santedat creixia cada dia i combaté fermament alguns prínceps i nobles en defensa dels drets humans i de les regles dels monestirs.
Segons la tradició hagiogràfica, s’explica que quan anava de pelegrinatge cap al lloc del martiri de sant Maurici, va refugiar-se en una cova per passar la nit: allà vivien dos leprosos i, quan els va veure, no els va rebutjar, sinó que els va abraçar i besar. Després de pregar amb ells, va passar la nit al seu costat i, l’endemà, s’aixecaren curats. Morí cap al 460.
Els màrtirs d’Alexandria
L’any 262, en temps de l'emperador Gal·liè, la ciutat d'Alexandria d'Egipte patí una terrible epidèmia de pesta. Davant la por generalitzada i l’abandonament dels malalts, una gran quantitat de cristians (preveres, diaques i laics) es dedicaren a atendre’ls i a enterrar els morts, exposant-se ells mateixos al contagi i morint molts d’ells. La comunitat cristiana els va venerar tot seguit com a màrtirs: màrtirs de la caritat, perquè havien donat la vida per amor al proïsme.
Sant Osvald de Worcester, bisbe
Nascut vers el 925, fou educat al monestir de Fleury, a l’actual França. El 961 fou ordenat bisbe de Worcester i, posteriorment, arquebisbe de York a Anglaterra, on destacà com "un mestre afable, alegre i docte". Promogué la vida cristiana i impulsà la reforma monàstica a Anglaterra: en bona part, substituint amb prudència i sense violència els clergues seculars per monjos, i fundant un bon nombre de monestirs benedictins. Morí a Worcester el 29 de febrer de l'any 992.
Sant Dositeu, el solitari, monjo
En el segle VI, va exercir la professió de soldat i, mentre feia un recorregut per Terra Santa, quedà impressionat per un quadre que representava els turments de l'infern. Aquesta imatge va ser el punt de partida de la seva radical conversió. Es feu monjo contemplatiu d'un monestir de Gaza, a Palestina, on va viure sota la direcció de l'abat sant Doroteu. Renuncià a la pròpia voluntat per posar-se en mans de Déu i destacà per un despreniment exemplar respecte a les coses d'aquest món.
Sant August Chapdelaine, màrtir
Nascut el 1814 en el si d’una família pagesa al nord-est de França, entrà al seminari i, ja com a prevere, el 1851 s’uní a la Societat de Missions Estrangeres de París. Destinat a la Xina i malgrat la prohibició, va predicar en secret a la província de Guangxi i obtingué moltes conversions. Allà escriví als seus superiors de París: “la missió és difícil i perillosa, però Déu és bo, i confio plenament en la seva providència”; “si Déu vol el sacrifici de la meva vida per aquestes ànimes, beneït sigui el seu sant Nom”.
L’any 1856 fou denunciat i detingut pels soldats juntament amb diversos neòfits d’aquesta regió que ell mateix havia convertit. Va rebre tres-cents flagells, fou tancat en un forat diminut i, finalment, el 29 de febrer, fou executat. Fou canonitzat l’any 2000 dins del grup dels 120 màrtirs de la Xina.
Sant Romà, abat
A finals del segle V, els temps no eren propicis perquè l'Imperi Romà declinava paulatinament. El nostre sant, quan tenia uns 35 anys, va abandonar la vida familiar per viure com a ermità a la regió del Jura (actuals França i Suïssa), dedicant-se a la pregària, el treball manual i la penitència. Amb el seu germà sant Lupici va fundar diferents comunitats monàstiques, entre les quals destaca el monestir de Condat, que fou focus de molts altres monestirs. No tenia estudis especials, però sí una intel·ligència i saviesa poc comunes. La seva fama de santedat creixia cada dia i combaté fermament alguns prínceps i nobles en defensa dels drets humans i de les regles dels monestirs.
Segons la tradició hagiogràfica, s’explica que quan anava de pelegrinatge cap al lloc del martiri de sant Maurici, va refugiar-se en una cova per passar la nit: allà vivien dos leprosos i, quan els va veure, no els va rebutjar, sinó que els va abraçar i besar. Després de pregar amb ells, va passar la nit al seu costat i, l’endemà, s’aixecaren curats. Morí cap al 460.
Els màrtirs d’Alexandria
L’any 262, en temps de l'emperador Gal·liè, la ciutat d'Alexandria d'Egipte patí una terrible epidèmia de pesta. Davant la por generalitzada i l’abandonament dels malalts, una gran quantitat de cristians (preveres, diaques i laics) es dedicaren a atendre’ls i a enterrar els morts, exposant-se ells mateixos al contagi i morint molts d’ells. La comunitat cristiana els va venerar tot seguit com a màrtirs: màrtirs de la caritat, perquè havien donat la vida per amor al proïsme.
Sant Osvald de Worcester, bisbe
Nascut vers el 925, fou educat al monestir de Fleury, a l’actual França. El 961 fou ordenat bisbe de Worcester i, posteriorment, arquebisbe de York a Anglaterra, on destacà com "un mestre afable, alegre i docte". Promogué la vida cristiana i impulsà la reforma monàstica a Anglaterra: en bona part, substituint amb prudència i sense violència els clergues seculars per monjos, i fundant un bon nombre de monestirs benedictins. Morí a Worcester el 29 de febrer de l'any 992.
Sant Dositeu, el solitari, monjo
En el segle VI, va exercir la professió de soldat i, mentre feia un recorregut per Terra Santa, quedà impressionat per un quadre que representava els turments de l'infern. Aquesta imatge va ser el punt de partida de la seva radical conversió. Es feu monjo contemplatiu d'un monestir de Gaza, a Palestina, on va viure sota la direcció de l'abat sant Doroteu. Renuncià a la pròpia voluntat per posar-se en mans de Déu i destacà per un despreniment exemplar respecte a les coses d'aquest món.
Sant August Chapdelaine, màrtir
Nascut el 1814 en el si d’una família pagesa al nord-est de França, entrà al seminari i, ja com a prevere, el 1851 s’uní a la Societat de Missions Estrangeres de París. Destinat a la Xina i malgrat la prohibició, va predicar en secret a la província de Guangxi i obtingué moltes conversions. Allà escriví als seus superiors de París: “la missió és difícil i perillosa, però Déu és bo, i confio plenament en la seva providència”; “si Déu vol el sacrifici de la meva vida per aquestes ànimes, beneït sigui el seu sant Nom”.
L’any 1856 fou denunciat i detingut pels soldats juntament amb diversos neòfits d’aquesta regió que ell mateix havia convertit. Va rebre tres-cents flagells, fou tancat en un forat diminut i, finalment, el 29 de febrer, fou executat. Fou canonitzat l’any 2000 dins del grup dels 120 màrtirs de la Xina.
Array
(
[ID] => 1212
[actiu] => 1
[fecha] => 1772233200
[cicle] => -
[titol] => Sant Romà, els màrtirs d'Alexandria, sant Osvald, sant Dositeu i sant August Chapdelaine
[entradeta] =>
[cos] => Avui, dia 28 de febrer, celebrem la festivitat de sant Romà, abat; dels màrtirs d'Alexandria; de sant Osvald, bisbe; de sant Dositeu, el solitari, i de sant August Chapdelaine, màrtir.
Sant Romà, abat
A finals del segle V, els temps no eren propicis perquè l'Imperi Romà declinava paulatinament. El nostre sant, quan tenia uns 35 anys, va abandonar la vida familiar per viure com a ermità a la regió del Jura (actuals França i Suïssa), dedicant-se a la pregària, el treball manual i la penitència. Amb el seu germà sant Lupici va fundar diferents comunitats monàstiques, entre les quals destaca el monestir de Condat, que fou focus de molts altres monestirs. No tenia estudis especials, però sí una intel·ligència i saviesa poc comunes. La seva fama de santedat creixia cada dia i combaté fermament alguns prínceps i nobles en defensa dels drets humans i de les regles dels monestirs.
Segons la tradició hagiogràfica, s’explica que quan anava de pelegrinatge cap al lloc del martiri de sant Maurici, va refugiar-se en una cova per passar la nit: allà vivien dos leprosos i, quan els va veure, no els va rebutjar, sinó que els va abraçar i besar. Després de pregar amb ells, va passar la nit al seu costat i, l’endemà, s’aixecaren curats. Morí cap al 460.
Els màrtirs d’Alexandria
L’any 262, en temps de l'emperador Gal·liè, la ciutat d'Alexandria d'Egipte patí una terrible epidèmia de pesta. Davant la por generalitzada i l’abandonament dels malalts, una gran quantitat de cristians (preveres, diaques i laics) es dedicaren a atendre’ls i a enterrar els morts, exposant-se ells mateixos al contagi i morint molts d’ells. La comunitat cristiana els va venerar tot seguit com a màrtirs: màrtirs de la caritat, perquè havien donat la vida per amor al proïsme.
Sant Osvald de Worcester, bisbe
Nascut vers el 925, fou educat al monestir de Fleury, a l’actual França. El 961 fou ordenat bisbe de Worcester i, posteriorment, arquebisbe de York a Anglaterra, on destacà com "un mestre afable, alegre i docte". Promogué la vida cristiana i impulsà la reforma monàstica a Anglaterra: en bona part, substituint amb prudència i sense violència els clergues seculars per monjos, i fundant un bon nombre de monestirs benedictins. Morí a Worcester el 29 de febrer de l'any 992.
Sant Dositeu, el solitari, monjo
En el segle VI, va exercir la professió de soldat i, mentre feia un recorregut per Terra Santa, quedà impressionat per un quadre que representava els turments de l'infern. Aquesta imatge va ser el punt de partida de la seva radical conversió. Es feu monjo contemplatiu d'un monestir de Gaza, a Palestina, on va viure sota la direcció de l'abat sant Doroteu. Renuncià a la pròpia voluntat per posar-se en mans de Déu i destacà per un despreniment exemplar respecte a les coses d'aquest món.
Sant August Chapdelaine, màrtir
Nascut el 1814 en el si d’una família pagesa al nord-est de França, entrà al seminari i, ja com a prevere, el 1851 s’uní a la Societat de Missions Estrangeres de París. Destinat a la Xina i malgrat la prohibició, va predicar en secret a la província de Guangxi i obtingué moltes conversions. Allà escriví als seus superiors de París: “la missió és difícil i perillosa, però Déu és bo, i confio plenament en la seva providència”; “si Déu vol el sacrifici de la meva vida per aquestes ànimes, beneït sigui el seu sant Nom”.
L’any 1856 fou denunciat i detingut pels soldats juntament amb diversos neòfits d’aquesta regió que ell mateix havia convertit. Va rebre tres-cents flagells, fou tancat en un forat diminut i, finalment, el 29 de febrer, fou executat. Fou canonitzat l’any 2000 dins del grup dels 120 màrtirs de la Xina.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/santoral/abadiacat_1212.jpg
)