8 de setembre
Setembre 8 - RB 1:1-5
1 És cosa sabuda que hi ha quatre menes de monjos. 2 La primera és la dels cenobites, o sigui la dels monestirs, que militen sota una regla i un abat. 3 Després, la segona mena és la dels anacoretes, és a dir, els ermitans; d'aquells que, no pel fervor novell de la vida monàstica, sinó per una llarga prova al monestir, 4 han après a lluitar contra el dimoni, un cop formats amb l'ajut de molts, 5 i, ben entrenats en les files dels germans per al combat solitari del desert, ja segurs sense l'ajuda d'altri, només amb la seva mà i el seu braç, es basten amb l'auxili de Déu per lluitar contra els vicis de la carn i dels pensaments.
La vida és un combat interior. Sant Benet ens recorda que tots portem dins nostre lluites, febleses i desigs que cal aprendre a ordenar. El monjo autèntic no és el perfecte que mai no cau, sinó el qui no deixa de treballar-se i de tornar a començar. La santedat no és no tenir febleses, sinó deixar que Déu les transformi. No es tracta de vèncer els altres, sinó de deixar que Crist venci en nosaltres allò que ens allunya de l’amor. I no ho fem sols: caminem “en les files dels germans”, ajudant-nos i sostenint-nos els uns als altres. Perquè el fruit d’aquesta lluita no és una rigidesa ascètica, sinó la llibertat, la pau i la dolcesa de l’amor.
Array
(
[ID] => 9
[actiu] => 1
[titol] => Setembre 8 - RB 1:1-5
[entradeta] => 1 És cosa sabuda que hi ha quatre menes de monjos. 2 La primera és la dels cenobites, o sigui la dels monestirs, que militen sota una regla i un abat. 3 Després, la segona mena és la dels anacoretes, és a dir, els ermitans; d'aquells que, no pel fervor novell de la vida monàstica, sinó per una llarga prova al monestir, 4 han après a lluitar contra el dimoni, un cop formats amb l'ajut de molts, 5 i, ben entrenats en les files dels germans per al combat solitari del desert, ja segurs sense l'ajuda d'altri, només amb la seva mà i el seu braç, es basten amb l'auxili de Déu per lluitar contra els vicis de la carn i dels pensaments.
[cos] => La vida és un combat interior. Sant Benet ens recorda que tots portem dins nostre lluites, febleses i desigs que cal aprendre a ordenar. El monjo autèntic no és el perfecte que mai no cau, sinó el qui no deixa de treballar-se i de tornar a començar. La santedat no és no tenir febleses, sinó deixar que Déu les transformi. No es tracta de vèncer els altres, sinó de deixar que Crist venci en nosaltres allò que ens allunya de l’amor. I no ho fem sols: caminem “en les files dels germans”, ajudant-nos i sostenint-nos els uns als altres. Perquè el fruit d’aquesta lluita no és una rigidesa ascètica, sinó la llibertat, la pau i la dolcesa de l’amor.
[imatge] =>
[mes] => 9
[dia] => 8
)