20 de novembre
Capítol 42

Regla de Sant Benet

Unificació i pacificació del cor. El silenci rigorós després de completes i la cura amb què Sant Benet tria les lectures del vespre busquen protegir la pau de l'esperit i el diàleg espiritual amb Déu. En un món immergit en un soroll constant, el silenci no és una buidor aterridora, sinó la calma necessària perquè l'oïda del cor escolti la veu divina. Pacificar la ment al vespre calma les tensions del dia i obre la porta a copsar la presència de Déu i al coneixement d'un mateix.
1 Els monjos han d'observar sempre el silenci, però sobretot a les hores de la nit. 2 Per això en tot temps, tant si és de dejuni com si hi ha dinar, 3 -si és la temporada que dinen, així que s'aixequin de sopar-, que seguin tots plegats i que un llegeixi les Col·lacions o les Vides dels Pares o bé alguna altra cosa que edifiqui els oients; 4 però no l'Heptateuc ni el volum dels Reis, perquè no fora bo per als enteniments febles d'escoltar, en aquella hora, aquestes Escriptures; però que es llegeixin a d'altres hores. 5 Si és un dia de dejuni, al cap de poca estona d'acabades les vespres acudiran de seguida, tal com hem dit, a la lectura de les Col·lacions; 6 i, llegits quatre o cinc fulls, o tant com l'hora permeti, 7 que s'apleguin tots durant aquesta estona de lectura, si és que algú estava ocupat en alguna feina que li hagués estat encomanada. 8 Reunits, doncs, tots alhora, que diguin les completes, i, en sortir-ne, que no es permeti a ningú de tornar a dir res. 9 Si fos trobat algú que transgredeix aquesta norma del silenci, que sigui sotmès a un càstig sever, 10 fora que es presenti una necessitat de cara als hostes, o que tal vegada l'abat encomani alguna cosa a algú. 11 Però fins això s'ha de fer amb tota gravetat i amb la més delicada discreció.