18 de novembre
Capítol 40

Regla de Sant Benet

Estimar la diversitat de cada germà. Sant Benet recorda que cadascú ha rebut de Déu dons diferents, i fa de la delicadesa del tracte una mostra de respecte per la singularitat de cada persona. Reconèixer la diversitat de capacitats i de febleses dins la comunitat ens demana d’anar més enllà de la simple tolerància per arribar a una estimació comprensiva i sincera. Quan la fragilitat de l’altre esdevé un reflex de la misericòrdia divina i no pas murmuració, la vida fraterna es transforma en un espai de comunió on la diversitat glorifica Déu.
1 "Cadascú ha rebut de Déu el seu propi do: els uns, aquest; els altres l’altre". 2 Per això ens fa un cert escrúpol d'establir la mesura de l'aliment dels altres. 3 Amb tot, tenint en consideració la flaquesa dels febles, creiem que és suficient per a cadascú una hèmina de vi al dia. 4 Aquells, tanmateix, a qui Déu dona de poder-se'n estar, sàpiguen que tindran una recompensa especial. 5 Però, si les condicions del lloc, o el treball, o la calor de l'estiu, fan que en calgui més, que estigui al judici del superior, mentre vigili que mai no s'arribi a la sacietat o a l'embriaguesa. 6 Encara que llegim que el vi no és gens propi de monjos, amb tot, com que als nostres temps això no se'ls pot fer entendre, almenys convinguem a no beure fins a la sacietat, sinó amb moderació, 7 perquè "el vi esgarria fins i tot els homes intel·ligents". 8 Però, si les condicions del lloc fan que no es pugui trobar ni la quantitat esmentada, sinó molt menys, o no gens que beneeixin Déu els qui viuen allà, i que no murmurin. 9 Sobretot advertim això: que evitin les murmuracions.