17 de novembre
Capítol 39

Regla de Sant Benet

Sobrietat i llibertat responsable. Sant Benet mesura la quantitat del menjar amb seny i equilibri, oferint el que és suficient sense caure en la rigidesa ni en l’excés. Més que imposar privacions extremes, busca educar el cor en la sobrietat i defugir la voluntat pròpia, evitant un individualisme que construeixi la vida a la seva pròpia mida. Aquest mateix nivell de llibertat i maduresa s'aplica avui a l'ús de les pantalles: l'absència de normes coercitives ens repta a un autocontrol lliure per protegir el silenci interior, fugir de la dispersió i posar cada do al servei de la comunió fraterna.
1 Creiem que cada dia per a dinar, tant si és a l'hora sisena com a la novena, són suficients a totes les taules dos menjars cuits, atenent a les necessitats de cadascú, 2 perquè, si algú no pot prendre de l'un, mengi de l'altre. 3 Que siguin suficients, doncs, per a tots els germans, dos menjars cuits, i si és possible de tenir fruita o bé hortalisses tendres, que n'hi afegeixin un tercer. 4 Que sigui prou per a tot el dia una bona lliura de pa, tant si es fa un sol àpat, com si hi ha dinar i sopar. 5 Si han de sopar, que el majordom reservi la tercera part de l'esmentada lliura per donar-la a sopar. 6 Si tal vegada el treball hagués estat particularment feixuc, que estigui al judici i al poder de l'abat d'afegir-hi quelcom més, si cal, 7 evitant, sobretot, la disbauxa i mirant que el monjo no agafi mai un enfit; 8 ja que res no és tan contrari a un cristià com la disbauxa, 9 tal com diu Nostre Senyor: "Vigileu de no afeixugar els vostres cors amb la disbauxa". 10 Als nois petits, no se'ls ha de donar la mateixa quantitat, sinó menys que als grans, i que guardin en tot la sobrietat. 11 Tots, en canvi, s'han d'abstenir absolutament de menjar carn de quadrúpedes, llevat dels malalts molt dèbils.