7 de setembre
Setembre 7 - RB Pròleg 45-50
45 Cal que establim, doncs, una escola del servei diví. 46 En instituir-la, no esperem haver d'establir res d'aspre, res de feixuc. 47 Però si mai, seguint el dictat d'una justa raó, calia quelcom una mica més rigorós, per a esmena dels vicis o per a conservació de la caritat, 48 no abandonis de seguida, esfereït de terror, el camí de salvació, que al començament ha de ser forçosament estret. 49 Però, avançant en la vida monàstica i en la fe, s'eixampla el cor i es corre per la via dels manaments de Déu en la inefable dolcesa de l'amor. 50 Així, no decantant-nos mai del seu mestratge i perseverant en la seva doctrina dins el monestir fins a la mort, participarem dels sofriments del Crist amb la paciència, a fi que meresquem de compartir també el seu regne. Amén.
Una escola del servei diví. També la vida espiritual s’aprèn. Al començament, el camí pot semblar estret i feixuc, perquè aprendre a viure segons l’Evangeli demana temps, paciència i perseverança. Però sant Benet ens convida a no defallir perquè “avançant en la vida monàstica i en la fe, s’eixampla el cor i correm per la via dels manaments de Déu en la inefable dolcesa de l’amor”. A poc a poc descobrim que el camí que semblava exigent ens condueix, amb l’ajut de Déu i la nostra col·laboració, a la veritable felicitat: a participar del seu regne, a deixar-nos estimar per ell i a aprendre nosaltres també a estimar.
Array
(
[ID] => 8
[actiu] => 1
[titol] => Setembre 7 - RB Pròleg 45-50
[entradeta] => 45 Cal que establim, doncs, una escola del servei diví. 46 En instituir-la, no esperem haver d'establir res d'aspre, res de feixuc. 47 Però si mai, seguint el dictat d'una justa raó, calia quelcom una mica més rigorós, per a esmena dels vicis o per a conservació de la caritat, 48 no abandonis de seguida, esfereït de terror, el camí de salvació, que al començament ha de ser forçosament estret. 49 Però, avançant en la vida monàstica i en la fe, s'eixampla el cor i es corre per la via dels manaments de Déu en la inefable dolcesa de l'amor. 50 Així, no decantant-nos mai del seu mestratge i perseverant en la seva doctrina dins el monestir fins a la mort, participarem dels sofriments del Crist amb la paciència, a fi que meresquem de compartir també el seu regne. Amén.
[cos] => Una escola del servei diví. També la vida espiritual s’aprèn. Al començament, el camí pot semblar estret i feixuc, perquè aprendre a viure segons l’Evangeli demana temps, paciència i perseverança. Però sant Benet ens convida a no defallir perquè “avançant en la vida monàstica i en la fe, s’eixampla el cor i correm per la via dels manaments de Déu en la inefable dolcesa de l’amor”. A poc a poc descobrim que el camí que semblava exigent ens condueix, amb l’ajut de Déu i la nostra col·laboració, a la veritable felicitat: a participar del seu regne, a deixar-nos estimar per ell i a aprendre nosaltres també a estimar.
[imatge] =>
[mes] => 9
[dia] => 7
)