14 de novembre
Capítol 36
Regla de Sant Benet
Estimar els malalts i els germans amb febleses. La Regla ens demana que tinguem cura dels malalts per damunt de tot, veient-hi realment el rostre de Crist. Quan la fragilitat o el cansament posen a prova la convivència, cal abraçar-ho tot amb una estimació que va molt més enllà de la resignació. Així, tota la comunitat està cridada a acollir amb tendresa i paciència totes les febleses corporals o espirituals dels germans malalts o fràgils, esdevenint aquests una autèntica icona del Senyor, present en el servei generós i en l'acceptació confiada.
1 Abans de tot i per damunt de tot cal tenir cura dels malalts, de tal manera que siguin servits com si fossin realment el Crist, 2 perquè ell mateix digué: "Estava malalt, i em vau visitar", 3 i: "Tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu". 4 Però els malalts, per la seva banda, que pensin que és per l'honor de Déu que són servits, i no contristin amb les seves exigències els germans que els serveixen. 5 Amb tot, s'han de suportar amb paciència, perquè per ells es guanya una recompensa més gran. 6 Per tant, que l'abat posi la màxima cura perquè no sofreixin cap negligència. 7 Els germans malalts tindran destinada una habitació a part i un servidor temorós de Déu, diligent i sol·lícit. 8 Que es faciliti als malalts l'ús dels banys sempre que convingui; en canvi, als qui estan bons i sobretot als joves, se'ls concedirà de tard en tard. 9 Que es concedeixi també de menjar carn als malalts molt dèbils, perquè es refacin; però quan estiguin millor, tots s'abstindran de menjar carn, com és costum. 10 Tingui l'abat la màxima cura que els majordoms i els servidors no negligeixin els malalts, perquè sobre ell recau tot mancament que cometen els deixebles.
Array
(
[ID] => 77
[actiu] => 1
[titol] => Capítol 36
[entradeta] => 1 Abans de tot i per damunt de tot cal tenir cura dels malalts, de tal manera que siguin servits com si fossin realment el Crist, 2 perquè ell mateix digué: "Estava malalt, i em vau visitar", 3 i: "Tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu". 4 Però els malalts, per la seva banda, que pensin que és per l'honor de Déu que són servits, i no contristin amb les seves exigències els germans que els serveixen. 5 Amb tot, s'han de suportar amb paciència, perquè per ells es guanya una recompensa més gran. 6 Per tant, que l'abat posi la màxima cura perquè no sofreixin cap negligència. 7 Els germans malalts tindran destinada una habitació a part i un servidor temorós de Déu, diligent i sol·lícit. 8 Que es faciliti als malalts l'ús dels banys sempre que convingui; en canvi, als qui estan bons i sobretot als joves, se'ls concedirà de tard en tard. 9 Que es concedeixi també de menjar carn als malalts molt dèbils, perquè es refacin; però quan estiguin millor, tots s'abstindran de menjar carn, com és costum. 10 Tingui l'abat la màxima cura que els majordoms i els servidors no negligeixin els malalts, perquè sobre ell recau tot mancament que cometen els deixebles.
[cos] => Estimar els malalts i els germans amb febleses. La Regla ens demana que tinguem cura dels malalts per damunt de tot, veient-hi realment el rostre de Crist. Quan la fragilitat o el cansament posen a prova la convivència, cal abraçar-ho tot amb una estimació que va molt més enllà de la resignació. Així, tota la comunitat està cridada a acollir amb tendresa i paciència totes les febleses corporals o espirituals dels germans malalts o fràgils, esdevenint aquests una autèntica icona del Senyor, present en el servei generós i en l'acceptació confiada.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/ressons/abadiacat_77.jpg
[mes] => 11
[dia] => 14
)