Dimarts 10 de novembre de 2026
10 de novembre
Capítol 33
Regla de Sant Benet
La comunió dels béns, camí per a la comunió dels cors. La Regla és radical en aquest punt: demana als monjos d’extirpar de soca-rel el vici de la possessió privada, prohibint tenir res com a propi sense permís de l'abat. Aquesta exigència no busca la pobresa per la pobresa, sinó la llibertat interior i la simplicitat a l'estil evangèlic. El despreniment i la comunió de béns ajuden a construir autènticament la comunió dels cors. Avui, enmig d'un món ple de comoditats i pantalles, el repte continua essent el mateix: viure amb sobrietat, evitar acomodar-se i aïllar-se, i posar-ho tot en comú amb senzillesa i confiança.
1 Sobretot cal que aquest vici sigui extirpat de soca-rel del monestir: 2 que ningú no gosi donar o rebre res sense permís de l'abat, 3 ni tenir cap cosa com a pròpia, absolutament res, ni un còdex, ni tauletes, ni estil, res absolutament, 4 com uns homes a qui no és lícit de fer el que volen, ni del seu propi cos ni de la seva voluntat, 5 sinó que, totes les coses necessàries, les han d'esperar del pare del monestir; i que no els sigui lícit de tenir res que l'abat no els ho hagi donat o permès. 6 "Que tot sigui comú a tots", tal com està escrit, i que "ningú no digui ni tingui res com a seu". 7 I si era sorprès algú que es complau en aquest vici tan detestable 8 i, amonestat per primera i segona vegada, no s'esmenava, que se'l sotmeti a correcció.
Array
(
[ID] => 73
[actiu] => 1
[titol] => Capítol 33
[entradeta] => 1 Sobretot cal que aquest vici sigui extirpat de soca-rel del monestir: 2 que ningú no gosi donar o rebre res sense permís de l'abat, 3 ni tenir cap cosa com a pròpia, absolutament res, ni un còdex, ni tauletes, ni estil, res absolutament, 4 com uns homes a qui no és lícit de fer el que volen, ni del seu propi cos ni de la seva voluntat, 5 sinó que, totes les coses necessàries, les han d'esperar del pare del monestir; i que no els sigui lícit de tenir res que l'abat no els ho hagi donat o permès. 6 "Que tot sigui comú a tots", tal com està escrit, i que "ningú no digui ni tingui res com a seu". 7 I si era sorprès algú que es complau en aquest vici tan detestable 8 i, amonestat per primera i segona vegada, no s'esmenava, que se'l sotmeti a correcció.
[cos] => La comunió dels béns, camí per a la comunió dels cors. La Regla és radical en aquest punt: demana als monjos d’extirpar de soca-rel el vici de la possessió privada, prohibint tenir res com a propi sense permís de l'abat. Aquesta exigència no busca la pobresa per la pobresa, sinó la llibertat interior i la simplicitat a l'estil evangèlic. El despreniment i la comunió de béns ajuden a construir autènticament la comunió dels cors. Avui, enmig d'un món ple de comoditats i pantalles, el repte continua essent el mateix: viure amb sobrietat, evitar acomodar-se i aïllar-se, i posar-ho tot en comú amb senzillesa i confiança.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/ressons/abadiacat_73.jpg
[mes] => 11
[dia] => 10
)