7 de novembre
Capítol 31:1-12
Regla de Sant Benet
Un administrador amb cor de pare. La Regla confia el càrrec de majordom o administrador del monestir a un home de seny i sobri, demanant-li que sigui com un pare per a tota la comunitat. Lluny de ser una simple tasca burocràtica, l'administració es converteix en un servei espiritual exercit amb delicadesa. El majordom ha de vetllar pels malalts, hostes i pobres, i considerar els béns del monestir com a sagrats. Aquesta cura quotidiana, feta amb discreció i subordinada a l'abat, demostra que gestionar allò material pot ser un camí autèntic de santedat i amor fratern.
1 Per majordom del monestir, que s'esculli d'entre la comunitat un home de seny, reposat, sobri, ni golut, ni vanitós, ni turbulent, ni injust, ni cançoner, ni pròdig, 2 sinó temorós de Déu, que sigui com un pare per a tota la comunitat. 3 Que s'ocupi de tot. 4 No faci res sense encàrrec de l'abat; 5 compleixi el que li encomanen. 6 No contristi els germans; 7 si per ventura un germà li demana alguna cosa poc raonable, no el contristi menyspreant-lo, sinó que, donant-ne raó amb humilitat, la negui a qui la demana indegudament. 8 Que vetlli per la seva ànima, recordant-se sempre d'aquella dita de l'Apòstol: "Qui administra bé, es guanya un bon lloc". 9 Que es preocupi amb tota sol·licitud dels malalts, dels infants, dels hostes i dels pobres, sabent del cert que haurà de donar compte de tots ells el dia del judici. 10 Que es miri tots els objectes i tots els béns del monestir com si fossin objectes sagrats de l'altar; 11 res no tingui per negligible. 12 Que no es deixi portar per l'avarícia, ni sigui pròdig o dissipador del patrimoni del monestir, ans faci-ho tot amb discreció i segons les ordres de l'abat.
Array
(
[ID] => 70
[actiu] => 1
[titol] => Capítol 31:1-12
[entradeta] => 1 Per majordom del monestir, que s'esculli d'entre la comunitat un home de seny, reposat, sobri, ni golut, ni vanitós, ni turbulent, ni injust, ni cançoner, ni pròdig, 2 sinó temorós de Déu, que sigui com un pare per a tota la comunitat. 3 Que s'ocupi de tot. 4 No faci res sense encàrrec de l'abat; 5 compleixi el que li encomanen. 6 No contristi els germans; 7 si per ventura un germà li demana alguna cosa poc raonable, no el contristi menyspreant-lo, sinó que, donant-ne raó amb humilitat, la negui a qui la demana indegudament. 8 Que vetlli per la seva ànima, recordant-se sempre d'aquella dita de l'Apòstol: "Qui administra bé, es guanya un bon lloc". 9 Que es preocupi amb tota sol·licitud dels malalts, dels infants, dels hostes i dels pobres, sabent del cert que haurà de donar compte de tots ells el dia del judici. 10 Que es miri tots els objectes i tots els béns del monestir com si fossin objectes sagrats de l'altar; 11 res no tingui per negligible. 12 Que no es deixi portar per l'avarícia, ni sigui pròdig o dissipador del patrimoni del monestir, ans faci-ho tot amb discreció i segons les ordres de l'abat.
[cos] => Un administrador amb cor de pare. La Regla confia el càrrec de majordom o administrador del monestir a un home de seny i sobri, demanant-li que sigui com un pare per a tota la comunitat. Lluny de ser una simple tasca burocràtica, l'administració es converteix en un servei espiritual exercit amb delicadesa. El majordom ha de vetllar pels malalts, hostes i pobres, i considerar els béns del monestir com a sagrats. Aquesta cura quotidiana, feta amb discreció i subordinada a l'abat, demostra que gestionar allò material pot ser un camí autèntic de santedat i amor fratern.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/ressons/abadiacat_70.jpg
[mes] => 11
[dia] => 7
)