4 de novembre
Capítol 28
Regla de Sant Benet
L'últim recurs de la misericòrdia. Quan un germà es resisteix tossudament a esmenar-se, la Regla recorre a mesures extremes, com els assots o, en darrer terme, l'expulsió per protegir el ramat. Tanmateix, fins i tot en aquest llindar dolorós,l’abat no pot tirar la tovallola. Abans de l'amputació definitiva, esgota totes les vies de la saviesa: els lenitius, la paraula i,sobretot, el remei insubstituïble de la seva pregària i de tota la comunitat. Aquest rigor no és venjança, sinó manifestació d'un amor extrem que lluita per salvar allò que s’està perdent.
¹ Si un germà corregit sovint per qualsevol falta, fins i tot excomunicat, no s'esmenava, se li aplicarà una correcció més aspra, això és, el sotmetran al càstig dels assots. ² I si ni així es corregia, o si tal vegada —Déu no ho permeti—, endut per l'orgull, fins volia defensar la seva conducta, que l'abat faci aleshores com un bon metge: ³ si ha aplicat els lenitius, els ungüents de les exhortacions, els medicaments de les Escriptures divines i, a la fi, el cauteri de l'excomunió o dels cops dels assots, ⁴ si veia que ja no hi pot res la seva traça, que recorri també al millor remei: la seva pregària i la de tots els germans per ell ⁵ a fi que el Senyor, que tot ho pot, doni la salut al germà malalt. ⁶ I si ni d'aquesta manera no es guaria,aleshores que l'abat faci ús ja del ferro de l'amputació, tal com diu l'Apòstol: «Extirpeu el malvat d’enmig vostre»; ⁷ i encara: «Si l'infidel es vol separar que se separi»; no fos cas que una ovella malalta contagiés tot el ramat.
Array
(
[ID] => 67
[actiu] => 1
[titol] => Capítol 28
[entradeta] => ¹ Si un germà corregit sovint per qualsevol falta, fins i tot excomunicat, no s'esmenava, se li aplicarà una correcció més aspra, això és, el sotmetran al càstig dels assots. ² I si ni així es corregia, o si tal vegada —Déu no ho permeti—, endut per l'orgull, fins volia defensar la seva conducta, que l'abat faci aleshores com un bon metge: ³ si ha aplicat els lenitius, els ungüents de les exhortacions, els medicaments de les Escriptures divines i, a la fi, el cauteri de l'excomunió o dels cops dels assots, ⁴ si veia que ja no hi pot res la seva traça, que recorri també al millor remei: la seva pregària i la de tots els germans per ell ⁵ a fi que el Senyor, que tot ho pot, doni la salut al germà malalt. ⁶ I si ni d'aquesta manera no es guaria,aleshores que l'abat faci ús ja del ferro de l'amputació, tal com diu l'Apòstol: «Extirpeu el malvat d’enmig vostre»; ⁷ i encara: «Si l'infidel es vol separar que se separi»; no fos cas que una ovella malalta contagiés tot el ramat.
[cos] => L'últim recurs de la misericòrdia. Quan un germà es resisteix tossudament a esmenar-se, la Regla recorre a mesures extremes, com els assots o, en darrer terme, l'expulsió per protegir el ramat. Tanmateix, fins i tot en aquest llindar dolorós,l’abat no pot tirar la tovallola. Abans de l'amputació definitiva, esgota totes les vies de la saviesa: els lenitius, la paraula i,sobretot, el remei insubstituïble de la seva pregària i de tota la comunitat. Aquest rigor no és venjança, sinó manifestació d'un amor extrem que lluita per salvar allò que s’està perdent.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/ressons/abadiacat_67.jpg
[mes] => 11
[dia] => 4
)