Dimarts 3 de novembre de 2026
3 de novembre
L'art de guarir amb enginy i tendresa (Capítol 27)
Regla de Sant Benet
L'art de guarir amb enginy i tendresa. Davant la fragilitat dels germans, l'abat no ha de ser un jutge sever, sinó un metge atent i compassiu. El seu deure principal és aplicar lenitius espirituals, acompanyant amb paciència i evitant que la tristesa excessiva consumeixi el malalt. Per a això, es val de la col·laboració discreta d'altres monjos experimentats i de seny. Inspirat en la figura del bon pastor que carrega l'ovella esgarriada sobre les seves espatlles, aquest capítol ens recorda que la veritable autoritat s’ha de fonamentar sempre en la misericòrdia i l'amor.
1 Que s'ocupi l'abat amb tota sol·licitud dels germans culpables, perquè "el metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts". 2 I per això s'ha de portar en tot com un bon metge: com qui aplica lenitius, enviï germans ancians i de seny, 3 que com d'amagat ajudin el germà vacil·lant i el moguin a satisfer amb humilitat, i que l'ajudin "perquè no fos que una tristesa excessiva el consumís", 4 sinó que, com diu també l'Apòstol, "li demostrin el seu amor" i preguin tots per ell. 5 En efecte, l'abat ha de tenir una sol·licitud extrema i ha de vetllar amb tot l'enginy i amb tota la traça per no perdre cap de les ovelles que té encomanades. 6 Sàpiga que ha acceptat la cura d'ànimes malaltisses, no pas una tirania sobre ànimes sanes; 7 i temi el retret del profeta, pel qual diu Déu: "El que vèieu gras ho preníeu, i el que era flac ho rebutjàveu". 8 Que imiti també l'exemple de tendresa del bon pastor, el qual, deixant les noranta-nou ovelles a la muntanya, se n'anà a cercar-ne una de sola que s'havia esgarriat; 9 i es compadí tant de la seva feblesa, que es dignà a posar-se-la damunt les seves espatlles sagrades i així retornar-la al ramat.
Array
(
[ID] => 66
[actiu] => 1
[titol] => L'art de guarir amb enginy i tendresa (Capítol 27)
[entradeta] => 1 Que s'ocupi l'abat amb tota sol·licitud dels germans culpables, perquè "el metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts". 2 I per això s'ha de portar en tot com un bon metge: com qui aplica lenitius, enviï germans ancians i de seny, 3 que com d'amagat ajudin el germà vacil·lant i el moguin a satisfer amb humilitat, i que l'ajudin "perquè no fos que una tristesa excessiva el consumís", 4 sinó que, com diu també l'Apòstol, "li demostrin el seu amor" i preguin tots per ell. 5 En efecte, l'abat ha de tenir una sol·licitud extrema i ha de vetllar amb tot l'enginy i amb tota la traça per no perdre cap de les ovelles que té encomanades. 6 Sàpiga que ha acceptat la cura d'ànimes malaltisses, no pas una tirania sobre ànimes sanes; 7 i temi el retret del profeta, pel qual diu Déu: "El que vèieu gras ho preníeu, i el que era flac ho rebutjàveu". 8 Que imiti també l'exemple de tendresa del bon pastor, el qual, deixant les noranta-nou ovelles a la muntanya, se n'anà a cercar-ne una de sola que s'havia esgarriat; 9 i es compadí tant de la seva feblesa, que es dignà a posar-se-la damunt les seves espatlles sagrades i així retornar-la al ramat.
[cos] => L'art de guarir amb enginy i tendresa. Davant la fragilitat dels germans, l'abat no ha de ser un jutge sever, sinó un metge atent i compassiu. El seu deure principal és aplicar lenitius espirituals, acompanyant amb paciència i evitant que la tristesa excessiva consumeixi el malalt. Per a això, es val de la col·laboració discreta d'altres monjos experimentats i de seny. Inspirat en la figura del bon pastor que carrega l'ovella esgarriada sobre les seves espatlles, aquest capítol ens recorda que la veritable autoritat s’ha de fonamentar sempre en la misericòrdia i l'amor.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/ressons/abadiacat_66.jpg
[mes] => 11
[dia] => 3
)