19 d'octubre
Capítol 15

Regla de Sant Benet

L’al·leluia, expressió de l’alegria i lloança pasqual. L'ús de l'al·leluia segons el cicle litúrgic ens recorda que el temps de l'Església té un ritme anual que es reflecteix en la pregària. Més enllà de la precisió normativa per als salms, els responsoris i les hores, aquesta alternança marca el batec de la comunitat, que sap celebrar la joia de la Resurrecció amb intensitat i, alhora, travessar la sobrietat del temps ordinari. El cant exultant de lloança de l’al·leluia manté viva l'esperança i recorda als monjos que tota la seva vida està banyada per la llum del Crist ressuscitat.
1 De la santa Pasqua fins a la Pentecosta, sense interrupció, s'ha de dir l’al·leluia, tant als salms com als responsoris; 2 però des de la Pentecosta fins al començament de la quaresma, es dirà cada nit només amb els sis darrers salms de l'ofici nocturn. 3 I, cada diumenge, fora de la quaresma, s'han de dir amb al·leluia els càntics, les laudes, prima, tèrcia, sexta i nona; les vespres, en canvi, reprenen l'antífona. 4 Els responsoris, que no es diguin mai amb l’al·leluia, sinó des de Pasqua fins a la Pentecosta.