4 de setembre
Setembre 4 - RB Pròleg 22-30
22 Si volem habitar en el temple d'aquest regne, mirem que no s'hi arriba si no és corrent-hi amb les bones obres. 23 Però, preguntem al Senyor amb el profeta: "Senyor, ¿qui podrà habitar al vostre temple, o qui reposarà a la vostra muntanya santa?" 24 Després d'aquesta pregunta, germans, escoltem el Senyor que ens contesta i ens mostra el camí d'aquest temple, 25 dient: "El que obra honradament i practica la justícia, 26 que diu la veritat tal com la pensa, quan parla no escampa calúmnies, 27 que mai no fa mal al proïsme ni carrega a ningú res infamant". 28 Aquell qui, rebutjant del cor el maligne, el diable, que li suggeria alguna cosa, juntament amb la seva suggestió, el reduí a no res i prengué els seus pensaments, tot just nascuts, i els esclafà contra el Crist. 29 Els qui amb el temor del Senyor no s'envaneixen de la seva bona observança, ans, considerant que no poden fer ells sols el bé que hi ha en ells mateixos, sinó que el fa el Senyor, glorifiquen el Senyor 30 que actua en ells, tot dient amb el profeta: "No ens doneu la glòria a nosaltres, Senyor; no a nosaltres, sinó al vostre nom".
Qui habitarà a la muntanya santa del Senyor? Aquell qui rebutja el mal i l’esclafa contra el Crist, qui no enganya ni fa mal al proïsme, qui practica la justícia. La vida en el temple de Déu no ens tanca entre muralles, ni la seva muntanya ens separa amb cingleres dels altres, ni ens allunya dels qui tenim al costat, sinó que ens fa responsables d’ells. I, alhora, ens recorda que el bé que fem no és només mèrit nostre, ni motiu d’orgull, perquè també ens ha estat donat: és fruit de l’obra de Déu en nosaltres. Fer el bé i donar glòria a Déu: aquí hi ha una de les claus de la vida benedictina.
Array
(
[ID] => 5
[actiu] => 1
[titol] => Setembre 4 - RB Pròleg 22-30
[entradeta] => 22 Si volem habitar en el temple d'aquest regne, mirem que no s'hi arriba si no és corrent-hi amb les bones obres. 23 Però, preguntem al Senyor amb el profeta: "Senyor, ¿qui podrà habitar al vostre temple, o qui reposarà a la vostra muntanya santa?" 24 Després d'aquesta pregunta, germans, escoltem el Senyor que ens contesta i ens mostra el camí d'aquest temple, 25 dient: "El que obra honradament i practica la justícia, 26 que diu la veritat tal com la pensa, quan parla no escampa calúmnies, 27 que mai no fa mal al proïsme ni carrega a ningú res infamant". 28 Aquell qui, rebutjant del cor el maligne, el diable, que li suggeria alguna cosa, juntament amb la seva suggestió, el reduí a no res i prengué els seus pensaments, tot just nascuts, i els esclafà contra el Crist. 29 Els qui amb el temor del Senyor no s'envaneixen de la seva bona observança, ans, considerant que no poden fer ells sols el bé que hi ha en ells mateixos, sinó que el fa el Senyor, glorifiquen el Senyor 30 que actua en ells, tot dient amb el profeta: "No ens doneu la glòria a nosaltres, Senyor; no a nosaltres, sinó al vostre nom".
[cos] => Qui habitarà a la muntanya santa del Senyor? Aquell qui rebutja el mal i l’esclafa contra el Crist, qui no enganya ni fa mal al proïsme, qui practica la justícia. La vida en el temple de Déu no ens tanca entre muralles, ni la seva muntanya ens separa amb cingleres dels altres, ni ens allunya dels qui tenim al costat, sinó que ens fa responsables d’ells. I, alhora, ens recorda que el bé que fem no és només mèrit nostre, ni motiu d’orgull, perquè també ens ha estat donat: és fruit de l’obra de Déu en nosaltres. Fer el bé i donar glòria a Déu: aquí hi ha una de les claus de la vida benedictina.
[imatge] =>
[mes] => 9
[dia] => 4
)