16 d'octubre
Capítol 13:1-11

Regla de Sant Benet

Començar el dia lloant i essent acollits. Sant Benet estableix que les laudes comencin pels salms 66 i 50, cosa que situa la pregària matinal sota el doble signe de la lloança universal i la compunció humil. Més enllà de les diferències amb la distribució actual, aquests salms ens recorden l'actitud espiritual amb què cal encetar cada jornada: acollir la claror de la mirada de Déu que dissipa la foscor, reconèixer amb senzillesa les pròpies febleses per obrir-nos a la seva misericòrdia, tot demanant un cor nou. Un dia començat així transforma tota la nostra activitat en una lloança a un Déu que perdona i salva.
1 Els dies d'entre setmana, en canvi, l'ofici de laudes se celebrarà així: 2 Que es digui el salm seixanta-sis, sense antífona, una mica lent com el diumenge, a fi que tots hi siguin per al cinquanta, que s'ha de dir amb antífona. 3 Després d'aquest, es diran dos altres salms segons costum, això és: 4 el dilluns, el cinquè i el trenta-cinc; 5 el dimarts, el quaranta-dos i el cinquanta-sis; 6 el dimecres, el seixanta-tres i el seixanta-quatre; 7 el dijous, el vuitanta-set i el vuitanta-nou; 8 el divendres, el setanta cinc i el noranta-u; 9 i el dissabte, el cent quaranta-dos i el càntic del Deuteronomi, dividit en dos glòries. 10 Els altres dies s'ha de dir un càntic tret dels Profetes, cada dia el seu, segons l'ús de l'Església romana. 11 Després d'això, seguiran els Laudate; en acabat, una lliçó de l'Apòstol, que s'ha de recitar de memòria, el responsori, l'himne, el verset, el càntic dels Evangelis, la lletania, i així s'acaba.