Diumenge 11 d'octubre de 2026
10 d'octubre
Capítol 7: 62-70
Regla de Sant Benet
L'escala cap a l'amor perfecte. Els dotze graons de la humilitat culminen en un horitzó d’amor i llibertat: arribar a aquella caritat que foragita el temor i ens conforma amb Jesucrist. Aquest camí no pretén merèixer Déu gràcies a què som perfectes. Al contrari, mostra com el cor es va transformant progressivament a través del treball interior, la fidelitat quotidiana i l'ajut de Déu. El compliment de les exigències de l'Evangeli va deixant d'ésser una càrrega imposada per la por i es va convertint en un costum natural nascut de l'amor al Crist i del gust per les virtuts. Així, Déu es va fent cada vegada més present en el cor unit i pacificat del monjo.
62 El dotzè graó de la humilitat és quan el monjo no té la humilitat només al cor, sinó que fins en el cos la manifesta sempre als qui el veuen; 63 això és, que a l'ofici diví, a l'oratori, al monestir, a l'hort, de viatge, al camp i a tot arreu, seient, caminant o dret, està sempre amb el cap cot, fits els ulls en terra. 64 Creient-se en tot moment reu dels seus pecats, es creu comparèixer ja davant el judici terrible, 65 dient-se sempre al fons del cor allò que, fits els ulls en terra, digué aquell publicà de l'evangeli: "Senyor, no soc digne, jo pecador, d'aixecar els ulls al cel"; 66 i també, amb el profeta: "Estic totalment abatut i humiliat". 67 Un cop pujats, doncs, tots aquests graons de la humilitat, el monjo arribarà tot seguit en aquella caritat de Déu que, en ser perfecta, foragita el temor, 68 i, gràcies a la qual, tot allò que abans observava no sense temença, ho començarà de complir sense cap esforç, com naturalment, pel costum, 69 ja no per por de l'infern, sinó per amor del Crist, pel costum del bé i pel gust de les virtuts. 70 El Senyor es dignarà a manifestar-ho per l'Esperit Sant en el seu operari, net de vicis i de pecats.
Array
(
[ID] => 42
[actiu] => 1
[titol] => Capítol 7: 62-70
[entradeta] => 62 El dotzè graó de la humilitat és quan el monjo no té la humilitat només al cor, sinó que fins en el cos la manifesta sempre als qui el veuen; 63 això és, que a l'ofici diví, a l'oratori, al monestir, a l'hort, de viatge, al camp i a tot arreu, seient, caminant o dret, està sempre amb el cap cot, fits els ulls en terra. 64 Creient-se en tot moment reu dels seus pecats, es creu comparèixer ja davant el judici terrible, 65 dient-se sempre al fons del cor allò que, fits els ulls en terra, digué aquell publicà de l'evangeli: "Senyor, no soc digne, jo pecador, d'aixecar els ulls al cel"; 66 i també, amb el profeta: "Estic totalment abatut i humiliat". 67 Un cop pujats, doncs, tots aquests graons de la humilitat, el monjo arribarà tot seguit en aquella caritat de Déu que, en ser perfecta, foragita el temor, 68 i, gràcies a la qual, tot allò que abans observava no sense temença, ho començarà de complir sense cap esforç, com naturalment, pel costum, 69 ja no per por de l'infern, sinó per amor del Crist, pel costum del bé i pel gust de les virtuts. 70 El Senyor es dignarà a manifestar-ho per l'Esperit Sant en el seu operari, net de vicis i de pecats.
[cos] => L'escala cap a l'amor perfecte. Els dotze graons de la humilitat culminen en un horitzó d’amor i llibertat: arribar a aquella caritat que foragita el temor i ens conforma amb Jesucrist. Aquest camí no pretén merèixer Déu gràcies a què som perfectes. Al contrari, mostra com el cor es va transformant progressivament a través del treball interior, la fidelitat quotidiana i l'ajut de Déu. El compliment de les exigències de l'Evangeli va deixant d'ésser una càrrega imposada per la por i es va convertint en un costum natural nascut de l'amor al Crist i del gust per les virtuts. Així, Déu es va fent cada vegada més present en el cor unit i pacificat del monjo.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/ressons/abadiacat_42.jpg
[mes] => 10
[dia] => 10
)