5 d'octubre
Capítol 7: 51-54

Regla de Sant Benet

Petits i limitats, però estimats. Sentir-nos petits i limitats davant de Déu no significa perdre l'autoestima, sinó situar-nos en la veritat de l'Evangeli, que ens recorda que som fills de Déu i que devem el que som al seu amor, no pas als nostres mèrits. Cal interioritzar la nostra petitesa —com el salmista que es descriu com un cuc i no pas com un home— no per caure en el descoratjament, sinó per identificar-nos plenament amb Jesucrist, el qual es va abaixar fins a l'extrem per amor. Aquesta humilitat ens allibera de la temptació de jutjar els altres, ens fa més comprensius i acollidors, i ens obre a deixar que Déu amari les nostres vides.
51 El setè graó de la humilitat és quan no sols amb la llengua diu que és l'últim i el més vil de tots, sinó que ho sent també així al fons del seu cor, 52 humiliant-se i dient amb el profeta: "Jo soc un cuc i no pas un home, l'oprobi dels homes i el rebuig del poble; 53 m'he exaltat a mi mateix i he estat humiliat i confós". 54 I també: "M'és un bé, que m'hàgiu humiliat: així he après els vostres manaments".