25 de setembre
Capítol 7:1-4

Regla de Sant Benet

El crit de la humilitat. L'inici del capítol es fa sentir amb la força d'un crit bíblic: “Tot aquell que s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit”. La humilitat no és una aparença externa ni una baixesa fingida, sinó una disposició profunda del cor, de la ment i de l'ànima davant del Déu transcendent i creador. Reconeguem que som criatures amb les nostres limitacions i febleses ens deslliura de les fantasies d'autosuficiència. Aquest camí no busca disminuir la persona o deixar-la sense autoestima, sinó configurar-la amb Crist i fer-la capaç d'una alegria fonda i que pugui acollir sincerament els germans. La humilitat és l’escala que ens duu a la veritable llibertat dels fills de Déu.
1 La divina Escriptura, germans, ens fa sentir aquest crit: "Tot aquell qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit". 2 En dir-nos això, doncs, ens mostra que tota exaltació de si mateix és una forma d'orgull, 3 de la qual indica el profeta que es guardava, quan diu: "El meu cor no és ambiciós, Senyor, ni són altius els meus ulls; visc sense pretensions de grandeses o de coses massa altes per a mi". 4 Doncs, què? "Si els meus pensaments no eren humils, sinó que he exaltat la meva ànima, la tractareu com un nodrissó arrencat del pit de la mare".