23 de setembre
Capítol 5:14-19
Regla de Sant Benet
Obeir sense murmurar. L'obediència no és una acció mecànica ni un infantilisme cec que renuncia a la personalitat, sinó un acte de llibertat lúcida: no obeïm per obeir cegament, sinó que ens adherim al que ens manen com a camí de creixement i fruit d'un discerniment fet amb diàleg i corresponsabilitat. Obeir de mal grat o amb murmuració (silenciosa o no) converteix la virtut en un parany. Fem el que cal, complim horaris i rutines, però si falta autenticitat ens convertirem en una lamentació vivent, amb un cor empedreït pendent només de nosaltres. Això ja no és obediència madura, sinó conformitat o resignació amarga. L'autèntica obediència demana assentiment i alegria interior, perquè acollir lliurement les mediacions humanes és fer nostre el camí de Jesús: no fer la pròpia voluntat sinó la del Pare.
___________________________
14 Però aquesta mateixa obediència només serà acceptable a Déu i dolça per als homes, quan el manament sigui acomplert sense vacil·lació, ni retard, ni desgana, ni murmurant o protestant. 15 Perquè l'obediència que es presta als superiors a Déu es presta, ja que ell ha dit: "Qui us escolta a vosaltres, m'escolta a mi". 16 I cal que els deixebles la prestin de bon grat, perquè "Déu estima el qui dona amb alegria". 17 Que, si el deixeble obeeix de mal grat i murmura, no ja amb la boca sinó només dins el cor, 18 encara que compleixi el manament, amb tot, ja no serà agradable a Déu, que veu el seu cor que murmura, 19 i, per una obra feta així, no aconsegueix cap recompensa, ans incorre en la pena dels murmuradors, si no se'n corregeix i en dona satisfacció.
Array
(
[ID] => 24
[actiu] => 1
[titol] => Capítol 5:14-19
[entradeta] => ___________________________
14 Però aquesta mateixa obediència només serà acceptable a Déu i dolça per als homes, quan el manament sigui acomplert sense vacil·lació, ni retard, ni desgana, ni murmurant o protestant. 15 Perquè l'obediència que es presta als superiors a Déu es presta, ja que ell ha dit: "Qui us escolta a vosaltres, m'escolta a mi". 16 I cal que els deixebles la prestin de bon grat, perquè "Déu estima el qui dona amb alegria". 17 Que, si el deixeble obeeix de mal grat i murmura, no ja amb la boca sinó només dins el cor, 18 encara que compleixi el manament, amb tot, ja no serà agradable a Déu, que veu el seu cor que murmura, 19 i, per una obra feta així, no aconsegueix cap recompensa, ans incorre en la pena dels murmuradors, si no se'n corregeix i en dona satisfacció.
[cos] => Obeir sense murmurar. L'obediència no és una acció mecànica ni un infantilisme cec que renuncia a la personalitat, sinó un acte de llibertat lúcida: no obeïm per obeir cegament, sinó que ens adherim al que ens manen com a camí de creixement i fruit d'un discerniment fet amb diàleg i corresponsabilitat. Obeir de mal grat o amb murmuració (silenciosa o no) converteix la virtut en un parany. Fem el que cal, complim horaris i rutines, però si falta autenticitat ens convertirem en una lamentació vivent, amb un cor empedreït pendent només de nosaltres. Això ja no és obediència madura, sinó conformitat o resignació amarga. L'autèntica obediència demana assentiment i alegria interior, perquè acollir lliurement les mediacions humanes és fer nostre el camí de Jesús: no fer la pròpia voluntat sinó la del Pare.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/ressons/abadiacat_24.jpg
[mes] => 9
[dia] => 23
)