Diumenge 20 de setembre de 2026
Regla de Sant Benet
20 de setembre
Capítol 4:44-61
Desitjar la vida eterna amb deler. Aquesta és la clau que dona sentit a la pràctica quotidiana dels instruments de les bones obres, recordant-nos que l'esforç ascètic no és un fi en si mateix. La consciència de la presència de Déu en nosaltres ens exigeix una conversió autèntica del cor i un treball interior constant per purificar la nostra mirada. Això elimina qualsevol temptació de dissimulació, de construir falses façanes, d’oferir mitges veritats, de buscar ser el centre d'atenció o el reconeixement, ni tampoc de voler controlar el proïsme. Al capdavall, l'objectiu d'aquest camí espiritual no és simplement anar passant els dies de forma rutinària o angoixada, sinó viure dies feliços amb deler espiritual.
___________________________
44 Témer el dia del judici. 45 Esglaiar-se de l'infern. 46 Desitjar la vida eterna amb tot el deler espiritual. 47 Tenir cada dia la mort present davant els ulls. 48 Vigilar tothora els actes de la pròpia vida. 49 Tenir per cert que Déu el mira en tot lloc. 50 Esclafar de seguida contra el Crist els mals pensaments que li venen al cor, i manifestar-los a l'ancià espiritual. 51 Guardar la boca de paraules dolentes i indecoroses. 52 No ser amic de parlar molt. 53 No dir paraules vanes o que facin riure. 54 No ser amic de riure molt o sorollosament. 55 Escoltar amb gust les lectures santes. 56 Donar-se sovint a l'oració. 57 Confessar cada dia a Déu en l'oració, amb llàgrimes i gemecs, les faltes passades, 58 i esmenar-se en endavant d'aquestes faltes. 59 No satisfer els desigs de la carn. 60 Avorrir la pròpia voluntat. 61 Obeir en tot els manaments de l'abat, encara que ell -Déu no ho vulgui- faci altrament, recordant aquell precepte del Senyor: "Feu el que diuen, però no feu el que fan".
Array
(
[ID] => 21
[actiu] => 1
[titol] => Capítol 4:44-61
[entradeta] => ___________________________
44 Témer el dia del judici. 45 Esglaiar-se de l'infern. 46 Desitjar la vida eterna amb tot el deler espiritual. 47 Tenir cada dia la mort present davant els ulls. 48 Vigilar tothora els actes de la pròpia vida. 49 Tenir per cert que Déu el mira en tot lloc. 50 Esclafar de seguida contra el Crist els mals pensaments que li venen al cor, i manifestar-los a l'ancià espiritual. 51 Guardar la boca de paraules dolentes i indecoroses. 52 No ser amic de parlar molt. 53 No dir paraules vanes o que facin riure. 54 No ser amic de riure molt o sorollosament. 55 Escoltar amb gust les lectures santes. 56 Donar-se sovint a l'oració. 57 Confessar cada dia a Déu en l'oració, amb llàgrimes i gemecs, les faltes passades, 58 i esmenar-se en endavant d'aquestes faltes. 59 No satisfer els desigs de la carn. 60 Avorrir la pròpia voluntat. 61 Obeir en tot els manaments de l'abat, encara que ell -Déu no ho vulgui- faci altrament, recordant aquell precepte del Senyor: "Feu el que diuen, però no feu el que fan".
[cos] => Desitjar la vida eterna amb deler. Aquesta és la clau que dona sentit a la pràctica quotidiana dels instruments de les bones obres, recordant-nos que l'esforç ascètic no és un fi en si mateix. La consciència de la presència de Déu en nosaltres ens exigeix una conversió autèntica del cor i un treball interior constant per purificar la nostra mirada. Això elimina qualsevol temptació de dissimulació, de construir falses façanes, d’oferir mitges veritats, de buscar ser el centre d'atenció o el reconeixement, ni tampoc de voler controlar el proïsme. Al capdavall, l'objectiu d'aquest camí espiritual no és simplement anar passant els dies de forma rutinària o angoixada, sinó viure dies feliços amb deler espiritual.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/ressons/abadiacat_21.jpg
[mes] => 9
[dia] => 20
)