1 de setembre
Setembre 1 - RB Pròleg 1-7
1 Escolta, fill, les prescripcions del mestre, para-hi l'orella del cor, i acull de bon grat les prescripcions del pare amorós i posa-la en pràctica, 2 a fi que pel treball de l'obediència retornis a Aquell de qui t'havies apartat amb la desídia de la desobediència. 3 A tu, doncs, s'adreça ara la meva paraula, siguis qui siguis que, renunciant als teus propis volers, per militar per al Senyor, Crist, el rei veritable, prens les fortíssimes i esplèndides armes de l'obediència.
4 Primer de tot, en qualsevol cosa bona que comences a fer, demana-li amb pregària ben insistent que dugui a terme qualsevol cosa que comencis a fer, 5 perquè qui ja s'ha dignat a comptar-nos en el nombre dels seus fills mai no s'ha de veure contristat per les nostres males obres: 6 Així, cal que estiguem sempre a punt per a obeir-lo amb els dons que ha posat en nosaltres, a fi que, no solament com un pare indignat no deshereti els seus fills, 7 sinó que, ni com un senyor temible, irritat per les nostres maleses, no lliuri a la pena eterna, com a servents malvats, els qui no l'hagin volgut seguir a la glòria.
4 Primer de tot, en qualsevol cosa bona que comences a fer, demana-li amb pregària ben insistent que dugui a terme qualsevol cosa que comencis a fer, 5 perquè qui ja s'ha dignat a comptar-nos en el nombre dels seus fills mai no s'ha de veure contristat per les nostres males obres: 6 Així, cal que estiguem sempre a punt per a obeir-lo amb els dons que ha posat en nosaltres, a fi que, no solament com un pare indignat no deshereti els seus fills, 7 sinó que, ni com un senyor temible, irritat per les nostres maleses, no lliuri a la pena eterna, com a servents malvats, els qui no l'hagin volgut seguir a la glòria.
Para-hi l’orella del cor. Escoltar de debò és fer espai dins nostre per ser conscients del que passa al nostre voltant i en el nostre interior. És estar oberts a acollir una paraula que ens pot transformar. No es tracta només de sentir, sinó de deixar que allò que escoltem arribi al fons del cor i ens interpel·li. Potser la vida espiritual comença quan deixem de voler ser el nostre
propi guia, el nostre propi déu, i ens obrim a una paraula que ve de Déu. Deixem de voler tenir sempre la nostra pròpia resposta i aprenem a escoltar amb disponibilitat allò que Déu ens diu. I potser és en aquesta escolta atenta i humil que descobrim, a poc a poc, el camí que som cridats a recórrer.
propi guia, el nostre propi déu, i ens obrim a una paraula que ve de Déu. Deixem de voler tenir sempre la nostra pròpia resposta i aprenem a escoltar amb disponibilitat allò que Déu ens diu. I potser és en aquesta escolta atenta i humil que descobrim, a poc a poc, el camí que som cridats a recórrer.
Array
(
[ID] => 2
[actiu] => 1
[titol] => Setembre 1 - RB Pròleg 1-7
[entradeta] => 1 Escolta, fill, les prescripcions del mestre, para-hi l'orella del cor, i acull de bon grat les prescripcions del pare amorós i posa-la en pràctica, 2 a fi que pel treball de l'obediència retornis a Aquell de qui t'havies apartat amb la desídia de la desobediència. 3 A tu, doncs, s'adreça ara la meva paraula, siguis qui siguis que, renunciant als teus propis volers, per militar per al Senyor, Crist, el rei veritable, prens les fortíssimes i esplèndides armes de l'obediència.
4 Primer de tot, en qualsevol cosa bona que comences a fer, demana-li amb pregària ben insistent que dugui a terme qualsevol cosa que comencis a fer, 5 perquè qui ja s'ha dignat a comptar-nos en el nombre dels seus fills mai no s'ha de veure contristat per les nostres males obres: 6 Així, cal que estiguem sempre a punt per a obeir-lo amb els dons que ha posat en nosaltres, a fi que, no solament com un pare indignat no deshereti els seus fills, 7 sinó que, ni com un senyor temible, irritat per les nostres maleses, no lliuri a la pena eterna, com a servents malvats, els qui no l'hagin volgut seguir a la glòria.
[cos] => Para-hi l’orella del cor. Escoltar de debò és fer espai dins nostre per ser conscients del que passa al nostre voltant i en el nostre interior. És estar oberts a acollir una paraula que ens pot transformar. No es tracta només de sentir, sinó de deixar que allò que escoltem arribi al fons del cor i ens interpel·li. Potser la vida espiritual comença quan deixem de voler ser el nostre
propi guia, el nostre propi déu, i ens obrim a una paraula que ve de Déu. Deixem de voler tenir sempre la nostra pròpia resposta i aprenem a escoltar amb disponibilitat allò que Déu ens diu. I potser és en aquesta escolta atenta i humil que descobrim, a poc a poc, el camí que som cridats a recórrer.
[imatge] =>
[mes] => 9
[dia] => 1
)