13 de setembre
Setembre 13 - RB 2:23-29
23 En el seu mestratge, l'abat ha de seguir sempre el model de l'Apòstol, que diu: "Reprèn, interpel·la, exhorta", 24 això és, combinant moments i moments, rigor i dolcesa, mostri adés severitat de mestre, adés bondat de pare; 25 és a dir, que ha de reprendre ben durament els indisciplinats i els inquiets; els obedients, en canvi, els pacífics i els soferts, els ha d'exhortar perquè progressin més i més; els negligents i els menyspreadors, li advertim que els amenaci i els castigui. 26 I que no dissimuli els pecats dels qui falten, sinó que, així que comencin d'apuntar, els extirpi de soca-rel amb tota la seva força, recordant el cas d'Helí, el sacerdot de Siló. 27 Els d'esperit més aviat delicat i intel·ligent, corregeixi'ls de paraula, amonestant-los una o dues vegades; 28 però els obstinats i tossuts, els orgullosos i desobedients, reprimeixi'ls així que pequin amb assots i amb altres càstigs corporals, sabent que està escrit: "El neci no s'esmena amb paraules"; 29 i encara: "Pega el teu fill amb la vara i deslliuraràs la seva ànima de la mort".
Cada persona, un camí divers. Sant Benet sap que no tots som iguals ni creixem de la mateixa manera. Cadascú té característiques i dons diferents. Per això demana a l’abat que sàpiga discernir el moment, la forma i la mesura de la paraula que cada persona necessita. Corregir no és jutjar ni imposar, sinó intentar ajudar l’altre a treballar-se, a créixer i a obrir-se a la Paraula de Déu. Estimar de debò és també saber esbrinar què necessita cadascú per poder donar el millor de si mateix.