11 de setembre
Setembre 11 - RB 2:11-15
11 Quan algú, doncs, accepta el nom d'abat, ha d'anar al davant dels deixebles amb un doble ensenyament, 12 és a dir, que mostri totes les coses bones i santes més aviat amb fets que no pas de paraula, de manera que, als deixebles capaços, els presenti els manaments del Senyor amb paraules, als durs de cor, en canvi, i als més rudes, els ensenyi els preceptes divins amb les obres. 13 Per contra, tot allò que hagi ensenyat als deixebles que no és conforme, doni a entendre amb les obres que no s'ha de fer, no fos cas que, predicant als altres, ell fos trobat reprovable, 14 i un dia li digués Déu veient-lo en falta: “¿Per què parles tant dels meus preceptes i tens sempre als llavis la meva aliança, tu que no acceptes la correcció i tant se te’n dona del que et mano?" 15 I "tu que veies la brossa a l'ull del teu germà no has vist la biga en el teu".
Que parlin les obres. Sant Benet demana a l’abat que ensenyi “més aviat amb fets que no pas de paraula”. No n’hi ha prou de conèixer el bé o de saber-lo proposar als altres: cal deixar que la pròpia vida en doni testimoni. Les paraules poden indicar el camí, però només la vida pot mostrar que aquell camí és possible. Per això, l’autoritat no consisteix a exigir als altres allò que nosaltres no vivim, sinó a fer visible, amb la pròpia vida, el valor d’allò que proposem. Qui té una responsabilitat en la comunitat no està per damunt dels altres, sinó al seu servei, i la seva autoritat neix de la seva coherència. La millor manera d’ensenyar el camí és caminar-lo.
Array
(
[ID] => 12
[actiu] => 1
[titol] => Setembre 11 - RB 2:11-15
[entradeta] => 11 Quan algú, doncs, accepta el nom d'abat, ha d'anar al davant dels deixebles amb un doble ensenyament, 12 és a dir, que mostri totes les coses bones i santes més aviat amb fets que no pas de paraula, de manera que, als deixebles capaços, els presenti els manaments del Senyor amb paraules, als durs de cor, en canvi, i als més rudes, els ensenyi els preceptes divins amb les obres. 13 Per contra, tot allò que hagi ensenyat als deixebles que no és conforme, doni a entendre amb les obres que no s'ha de fer, no fos cas que, predicant als altres, ell fos trobat reprovable, 14 i un dia li digués Déu veient-lo en falta: “¿Per què parles tant dels meus preceptes i tens sempre als llavis la meva aliança, tu que no acceptes la correcció i tant se te’n dona del que et mano?" 15 I "tu que veies la brossa a l'ull del teu germà no has vist la biga en el teu".
[cos] => Que parlin les obres. Sant Benet demana a l’abat que ensenyi “més aviat amb fets que no pas de paraula”. No n’hi ha prou de conèixer el bé o de saber-lo proposar als altres: cal deixar que la pròpia vida en doni testimoni. Les paraules poden indicar el camí, però només la vida pot mostrar que aquell camí és possible. Per això, l’autoritat no consisteix a exigir als altres allò que nosaltres no vivim, sinó a fer visible, amb la pròpia vida, el valor d’allò que proposem. Qui té una responsabilitat en la comunitat no està per damunt dels altres, sinó al seu servei, i la seva autoritat neix de la seva coherència. La millor manera d’ensenyar el camí és caminar-lo.
[imatge] =>
[mes] => 9
[dia] => 11
)