Dijous 17 de setembre de 2026
Regla de Sant Benet
10 de setembre
Capítol 2: 1-10
Qui guia la comunitat? L’abat fa les vegades de Crist, diu sant Benet. Però l’abat no és Crist: és una persona concreta amb les seves limitacions, amb els seus encerts i els seus errors. La fe ens convida a mirar més enllà d’aquella persona i a descobrir en el seu servei una mediació de Déu. També l’abat ha de viure aquesta responsabilitat amb humilitat, pregària i discerniment, perquè la seva autoritat no és per imposar la seva voluntat, sinó per ajudar els germans a avançar pel camí de la vida evangèlica. I, de la mateixa manera, l’obediència dels monjos no té com a fi complaure l’abat ni seguir-lo cegament, sinó deixar-se guiar per ell en la recerca de Déu.
___________________________
1 L'abat que és digne de regir el monestir s'ha de recordar sempre de com l'anomenen i ha d'acomplir amb fets el nom de superior. 2 Hom creu, en efecte, que fa les vegades del Crist al monestir, des del moment que és designat amb el seu mateix nom, 3 segons el que diu l'Apòstol: "Heu rebut l'esperit que ens ha fet fills i ens fa clamar: Abbà, Pare". 4 Per tant, l'abat no ha d'ensenyar ni establir ni manar res al marge del precepte del Senyor, 5 sinó que els seus manaments i la seva doctrina difonguin en els cors dels deixebles el llevat de la justícia divina. 6 Que es recordi sempre l'abat que de la seva doctrina i de l'obediència dels deixebles, de totes dues coses, se li n'haurà de fer examen en el terrible judici de Déu. 7 I que sàpiga l'abat que s'imputarà a culpa del pastor tot el que el cap de casa hagi pogut trobar de menys en el profit de les ovelles. 8 Però també, si ha esmerçat tota la diligència de pastor pel ramat inquiet i desobedient, i ha posat tota la cura en llurs accions malsanes, 9 el pastor, absolt en el judici del Senyor, li podrà dir amb el profeta: "No m’he callat la vostra salvació dins del meu cor, he fet conèixer la vostra veritat i la vostra salvació; però ells m'han desdenyat i m'han menyspreat". 10 I aleshores, finalment, que la mort prevalgui com a càstig sobre les ovelles indòcils a la seva cura.
Array
(
[ID] => 11
[actiu] => 1
[titol] => Capítol 2: 1-10
[entradeta] => ___________________________
1 L'abat que és digne de regir el monestir s'ha de recordar sempre de com l'anomenen i ha d'acomplir amb fets el nom de superior. 2 Hom creu, en efecte, que fa les vegades del Crist al monestir, des del moment que és designat amb el seu mateix nom, 3 segons el que diu l'Apòstol: "Heu rebut l'esperit que ens ha fet fills i ens fa clamar: Abbà, Pare". 4 Per tant, l'abat no ha d'ensenyar ni establir ni manar res al marge del precepte del Senyor, 5 sinó que els seus manaments i la seva doctrina difonguin en els cors dels deixebles el llevat de la justícia divina. 6 Que es recordi sempre l'abat que de la seva doctrina i de l'obediència dels deixebles, de totes dues coses, se li n'haurà de fer examen en el terrible judici de Déu. 7 I que sàpiga l'abat que s'imputarà a culpa del pastor tot el que el cap de casa hagi pogut trobar de menys en el profit de les ovelles. 8 Però també, si ha esmerçat tota la diligència de pastor pel ramat inquiet i desobedient, i ha posat tota la cura en llurs accions malsanes, 9 el pastor, absolt en el judici del Senyor, li podrà dir amb el profeta: "No m’he callat la vostra salvació dins del meu cor, he fet conèixer la vostra veritat i la vostra salvació; però ells m'han desdenyat i m'han menyspreat". 10 I aleshores, finalment, que la mort prevalgui com a càstig sobre les ovelles indòcils a la seva cura.
[cos] => Qui guia la comunitat? L’abat fa les vegades de Crist, diu sant Benet. Però l’abat no és Crist: és una persona concreta amb les seves limitacions, amb els seus encerts i els seus errors. La fe ens convida a mirar més enllà d’aquella persona i a descobrir en el seu servei una mediació de Déu. També l’abat ha de viure aquesta responsabilitat amb humilitat, pregària i discerniment, perquè la seva autoritat no és per imposar la seva voluntat, sinó per ajudar els germans a avançar pel camí de la vida evangèlica. I, de la mateixa manera, l’obediència dels monjos no té com a fi complaure l’abat ni seguir-lo cegament, sinó deixar-se guiar per ell en la recerca de Déu.
[imatge] => https://montserrat.sobrevia.net/gestiobeta/arxius/montserrat/ressons/abadiacat_11.jpg
[mes] => 9
[dia] => 10
)