Homilia del P. Manel Gasch i Hurios, abat de Montserrat (8 setembre 2026)

Miquees 5:1-4a / Romans 8:28-30 / Mateu 1:1-16.18-23

«La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir «Déu-és-amb-nosaltres». Seria un joc divertit, potser per vosaltres escolans, reptar-vos a trobar aquestes paraules escrites en algun lloc de la Basílica. Potser massa difícil? Crec que tot i estar escrites en llatí ho trobaríeu, perquè sou molt intel·ligents,  però no entrarem en això i us donaré la solució jo mateix. 

Les quatre grans escultures que hi ha al centre d’aquesta basílica de Montserrat no hi són perquè sí. D’entre les referències constants a la Mare de Déu que omplen aquesta nau, les escultures centrals de Joan Llimona són els profetes de l’Antic Testament: Isaïes, Jeremies, Ezequiel i Daniel i cadascun d’ells porta un  text a la mà que correspon a una predicció de l’Antic Testament sobre Santa Maria. Com a mare del Messies, fou una dona esperada en la història.

Isaïes¹, el primer a la meva esquerra, el que està més a prop del presbiteri és el que porta escrita la frase que ell mateix pronuncià i que l’Evangelista Mateu utilitza per la predicció messiànica «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir «Déu-és-amb-nosaltres». Una frase que, com la genealogia, ens posa en ambient nadalenc, perquè el Nadal passa per Santa Maria, la Mare de Déu.

El seu naixement, que avui celebrem, és la darrera baula de la inserció de Jesucrist en el seu poble. Fa pensar que la llarga llista de generacions acabi amb aquest “I Jacob va ser pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat el Crist”.

La solemne genealogia, en la qual, també hi apareixen personatges molt diversos, acaba amb Maria i Josep i en la narració de la concepció de Jesús, deixant molt clar, que tot el que passa és volgut i guiat per Déu, que obra dins de la història ordinària, com els fills que van succeint els seus pares i mares, i que crea la història extraordinària del Messies, de la seva pròpia encarnació com a Jesucrist.

L’Evangeli d’avui ens deixa, estimats germans i germanes, una cosa molt clara: Jesús neix de ple en la història d’Israel, però el seu naixement la trenca des de dins.

 A dintre però trencant-la, ja que aquest trencament ja comença amb el naixement de Maria, concebuda i preservada del mal i del pecat, com no ho ha estat cap altra criatura.

Per això, si canviem de profeta i anem al qui està al davant d’Isaïes,  la profecia que sosté el profeta Jeremies² diu: “El Senyor crea una cosa nova en aquest país...”

Ens cal saber reconèixer en Maria la Filla de Sió, la continuadora, el final de la genealogia i també ens cal saber apreciar l’absoluta novetat que ens porta com a Mare de Jesucrist. 

A partir d’ella, la història es torna més extraordinària però curiosament  s’explica més en la història normal, en la intimitat de Natzaret, no en la successió de reis, sinó en aquesta humanitat en la qual Déu s’ha volgut encarnar, com si Déu mateix volgués respectar els temps de creixement i de maduració de la vida de Jesús. 

Perquè sí la tradició d’Israel ja projectava un Messies extraordinari, la realitat va superar qualsevol expectativa, i la primera actitud humana que tenim davant de l’anunci del naixement de Jesús és primer la de Maria i després la de Josep, en els quals podem emmirallar-nos.

El qui fa que tot sigui nou és aquest Emmanuel. Els noms són molt importants en la cultura hebrea, i ens permeten aprendre la funció i els sentit de la vida d’algú. Aquest que tanca la genealogia és , “Déu és amb nosaltres”, com cantarem tantes vegades durant el Nadal. 

Però també és Jesús i aquest altre nom,  recorre insistentment l’evangeli d’avui: el nom de Jesús:

Ja al principi, Sant Mateu diu que comença l’evangeli de Jesús, el Messies; la genealogia acaba amb  això que ja he citat: de la qual nasqué Jesús... La segona part de l’evangeli s’anuncia dient: Jesús el Messies vingué al món d’aquesta manera..., l’àngel li diu a Josep: li posaràs el nom de Jesús... i finament el fragment acaba: I li van posar el nom de Jesús. 

Jesús vol dir salvador. Deia el gran Sant Anselm: Què és Jesús sinó salvador? 

Salvador dins d’Israel perquè ell era conscient que calia salvar els seus contemporanis. El context del Jesús històric ens fa comprendre què podia voler dir salvació en aquell moment, per totes les generacions passades que acumulaven una història de relació entre Deu i els homes, on hi havia passat de tot. 

Però sobretot salvador per sempre, des d’aleshores. 

I avui? Sembla sovint que som davant una crisi del concepte de salvació que amb tot continuem trobant al centre de la fe cristiana. Potser perquè som massa poc conscients del nostre propi pecat? Dels nostres errors, de pensar que tot és culpa de l’estructura o dels altres? 

Portem l’esquema de l’evangeli d’avui als nostres dies. Com fer-nos conscients que la història extraordinària es fa present aquí, en aquest moment? 

Ens caldria una mena de genealogia personal en sentit ampli, per a veure com Jesús és en la meva vida i em salva d’alguna cosa? Per veure com la història extraordinària conviu amb nosaltres? Maria pel contrast d’un naixement anònim amb una presència que omple tot el temps i tot l’espai amb la seva memòria, ens mostra el camí de viure la immensitat de Déu i de la nostra fe en el dia a dia. També nosaltres podem en la nostra vida connectar amb tantes coses que s’eleven per sobre del dia a dia. 

Vosaltres escolans amb la música, per exemple, toqueu l’esperit que la va inspirar, i que tant sovint és el mateix esperit de Déu, i podeu viure la història extraordinària d’aquest Déu, perquè aquí a Montserrat Ell ha volgut connectar amb tantes persones, també a través vostres.  La nostra santa imatge,  és molt més que la fusta i la pintura que la formen, perquè també ens connecta amb Jesucrist, amb les realitats de Déu. 

El repte és viure tot això que no veiem cada dia, com ho feren Maria i Josep des del moment en què van ser conscients, moment que ens narra l’Evangeli d’avui, que la novetat inimaginable de Déu  entrava a les seves vides.

Tan extraordinari com que Jesús sigui present en el pa i el vi i se’ns doni en cada eucaristia que celebrem. 



_______________

¹ Isaies 7:14: Propter hoc dabit Dominus ipse vobis signum ecce virgo concipiet et pariet filium et vocabitis nomen eius Emmanuel Doncs ara el Senyor mateix us donarà un senyal: la verge que ha d'infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d'Emmanuel (que vol dir: "Déu amb nosaltres").

²  Jeremies 31,22: Usquequo deliciis dissolveris filia vaga quia creavit Dominus novum super terram femina circumdabit virum
Fins quan donaràs tombs, filla rebel? El Senyor crea una cosa nova en aquest país: serà la dona qui rondarà l'home.