Homilia del P. Carles-Xavier Noriega, monjo de Montserrat (6 setembre 2026)

Hi ha ferides que es veuen i ferides que estan amagades. Hi ha conflictes que esclaten i tothom coneix, però n’hi ha d’altres que van creixent en silenci: una paraula que ens va fer mal, una decepció, una incomprensió, algú que ens va fallar o algú a qui nosaltres vam fallar. I passa el temps, però aquella ferida continua allà. Potser ja no hi pensem cada dia, però hi ha alguna cosa dins nostre que s’ha tancat. És precisament en aquest lloc tan humà on Jesús entra avui amb una paraula molt senzilla: "Si el teu germà peca contra tu, ves a trobar-lo i parleu-ne tots dos sols".

És curiós que Jesús no ens digui primer "perdona’l". Ens diu: "Ves a trobar-lo". Perquè quan algú ens ha fet mal, la nostra primera temptació acostuma a ser justament la contrària: allunyar-nos, tancar-nos, protegir-nos. I, sobretot, parlar amb tothom menys amb aquella persona. Expliquem el que ha passat, busquem algú que ens doni la raó, repetim la història fins que el nostre dolor sembla tenir cada vegada més arguments. I sense adonar-nos-en, aquella persona que ens ha ferit deixa de ser un germà i es converteix en "el problema".

Jesús, però, diu: "Ves a trobar-lo". No diu: "Parla d’ell". Diu: "Parla amb ell". I això exigeix una cosa que sovint ens costa molt: sortir del nostre propi lloc. Perquè potser nosaltres tenim raó, però també pot ser que només coneguem una part de la història. Potser l’altre ha fet mal, però també pot estar ferit. I potser nosaltres necessitem escoltar abans de jutjar.

Fixem-nos, a més, en una paraula que Jesús repeteix: "el teu germà". No diu simplement "aquell que t’ha fet mal". Diu "el teu germà". És com si ens recordés que una ferida no té prou força per canviar la identitat de l’altre. El que ha passat és real. El dolor és real. Però aquella persona continua sent el teu germà.

I això és molt important, perquè quan algú ens fa mal correm el risc de reduir-lo al seu error. Ja no veiem la persona sencera; només veiem allò que ens ha fet. Però Déu no mira així. Déu pot veure el pecat sense confondre’l amb el pecador. Pot veure la ferida sense deixar de veure el fill. I potser convertir-nos és, precisament, aprendre a tenir aquesta mirada.

Per això Jesús continua dient: "Si et fa cas, hauràs guanyat el teu germà". No diu: "Hauràs guanyat la discussió". No diu: "Hauràs demostrat que tenies raó". Diu: "Hauràs guanyat el teu germà". Aquí hi ha una pregunta que pot canviar moltes coses dins nostre: què prefereixo, tenir raó o recuperar el meu germà?

Perquè de vegades podem tenir tanta necessitat de tenir l’última paraula que acabem perdent la persona. I potser Jesús ens convida a descobrir que hi ha victòries que són derrotes i derrotes que són victòries. Renunciar a l’orgull pot semblar perdre, però pot ser la manera de recuperar una relació. Fer el primer pas pot semblar una humiliació, però pot ser un acte de llibertat.

I després Jesús parla de lligar i deslligar. "Allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel". Nosaltres també lliguem moltes coses. Lliguem una persona al seu passat. Lliguem una relació a una ferida. Lliguem el nostre cor a un ressentiment. I, de vegades, vivim anys sencers portant lligat allò que un dia ens va fer mal.

Però també podem deslligar. Podem deixar anar. Podem perdonar. Podem donar una nova oportunitat. Perdonar no significa dir que el mal no ha existit. Significa decidir que el mal no tindrà l’última paraula. Significa deixar que Déu sigui més gran que allò que ens ha ferit.

I aleshores Jesús ens diu: "On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc allí enmig d’ells". Potser pensem que això parla només de quan ens reunim per pregar. Però potser també parla d’aquells moments en què dues persones decideixen no deixar morir la seva relació. Jesús és present quan algú fa el primer pas, quan algú diu "parlem", quan algú és capaç de dir "m’has fet mal" sense convertir l’altre en un enemic.

Per això avui podríem demanar una gràcia molt senzilla: "Senyor, ensenya’m a mirar aquesta persona amb els teus ulls". Potser hi ha algú que ens ve al pensament mentre escoltem aquest Evangeli. No cal forçar res. No cal negar el dolor. Però podem posar aquella persona davant de Déu i dir: "Senyor, jo no sé com arreglar aquesta història, però no vull que aquesta ferida sigui més gran que el nostre amor".

Germans i germanes, potser aquest és el primer pas. I potser l’Evangeli d’avui no ens demana que solucionem tots els nostres conflictes, sinó una cosa més profunda: que no permetem que allò que ens ha ferit ens faci incapaços d’estimar. Perquè allà on nosaltres veiem una relació trencada, Jesús encara pot veure dos germans. I allà on nosaltres pensem que ja no hi ha res a fer, ell encara ens diu: "Ves a trobar-lo".