Homilia del P. Jordi Castanyer, monjo de Montserrat (2 agost 2026)

Benvolguts:

Com tots els diumenges d’aquest llarg temps litúrgic que en diem «durant l’any», ens trobem amb un fil conductor que comença amb la 1a lectura, sempre de l’Antic Testament, passa i en certa manera s’atura en l’anomenat salm responsorial i acaba amb l’evangeli, peça bíblica central en tota Eucaristia. Us convido a fixar-vos-hi cada diumenge, si us és possible,abans i tot de participar a la missa. Potser tindreu alguna sorpresa; segur que us ajudarà a entendre-ho tot més bé.Provem-ho, ni que sigui breument, amb els textos d’avui.

Podríem iniciar aquest itinerari amb el text evangèlic, però jo ara ho faré, com he dit abans, amb la 1a lectura. És del profeta Isaïes, nom que significa «el Senyor salva», d'uns vuit segles abans de Jesús. El text començava amb una crida que fa el Senyor: «Oh, tots els assedegats, veniu a l’aigua; veniu els qui no teniu diners: compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res». Déu no solament no refusa els més desvalguts, els més pobres, sinó que és ell mateix qui els crida, qui els convida: veniu! Estigueu atents i us saciareu de vida.

Escoltades aquestes paraules del Senyor, tan esperançadores, el salmista i tots nosaltres hi hem respost: «Tothom té els ulls en vós, mirant esperançat, i al seu temps vós els doneu l’aliment». I el salmista ha anat cantant alguns versets del salm 144, un himne que ja antigament —també alguns segles abans de Jesús— el poble, com ara nosaltres, feia servir, tot cantant, per lloar el Senyor per l’experiència que anava fent al llarg de la seva història: una experiència de bondat, de perdó, d’acompanyament en els destrets i perills de la vida. El Senyor és compassiu i benigne, gran en l’amor, bo per a tothom; estima entranyablement i és sempre a prop dels qui l’invoquen.

I arribem a l’evangeli. Jesús, segurament adolorit perquè acabava de rebre la tristíssima notícia de la tràgica mort de Joan el Baptista, sent la necessitat de retirar-se cap a un lloc despoblat; se n’hi va amb barca. Però, en desembarcar, es troba amb una gran gentada; tothom el seguia, anés on anés, per bé que no sempre feien prou cas del que els deia. Però Jesús desprenia bondat, acolliment, confiança, serenor. En certa manera els atreia, com ens deia Isaïes: «Veniu els qui no teniu diners, escolteu bé i tastareu cosa bona». O com ens deia el salm: «El Senyor sacia de bon grat tots els vivents». Ja recordeu que el Regne de Déu sovint Jesús el compara amb un banquet, amb un gran banquet, on tothom és cridat encara que algú, massa tip, massa enfeinat, el refusi. I és que per acceptar-lo, per asseure-s’hi, cal una condició: basta tenir set i gana; o sigui, n’hi ha prou amb ser pobres.

I aquí ve l’actitud dels deixebles de Jesús i la resposta que ell els fa, punt culminant de l’evangeli d’avui i, doncs, d’aquell fil que hem iniciat amb la lectura d’Isaïes: «Apa, Senyor, que es fa tard: acomiadeu la gent, que vagin a comprar-se menjar». A comprar menjar? I els qui no tenen diners, els més pobres, segurament la majoria, què? Resposta de Jesús:«No cal, doneu-los menjar vosaltres mateixos». Els pobres —hi ha tantes menes de pobres!— fan nosa; també en una ocasió en feien els infants, els més petits —i hi ha tantes menes de petits!—, i Jesús se’ls acostava i els abraçava. «Doneu-los menjar vosaltres». Nosaltres? Però si tenim ben poca cosa! «Doncs compartiu aquesta poca cosa i, si us deixeu portar per la meva força, per la meva mirada, pel meu amor —diu Jesús—, ja veureu què passa: la pobresa compartida fa miracles».

L’amor no es compra ni es ven, germans. No s’ha d’acudir als compradors del món; sí, està molt bé col·laborar amb tantes entitats socials, començant per Càritas, que distribueixen menjar, roba i el que faci falta. Però cadascú de nosaltres, cada comunitat eclesial, tota l’Església, s’ha d’imbuir de la manera de fer de Jesús: proximitat, comunió amb tothom, amb qualsevol persona que necessiti ajut, l'ajut que necessiti.

Estem celebrant l’Eucaristia; Jesús ens alimenta amb la seva Paraula i amb el seu propi Cos. No oblidem que tota Eucaristia és també compromís de justícia i caritat.